dissabte, 25 de setembre de 2010

Des de Hannover a Catalunya...

Als vespres acostumo a tenir la tele de fons, per si hi apareix alguna cosa interessant.

L'altre dia, de cop i volta, vaig sentir que parlaven d'un bany. Em vaig aturar i vaig comprovar que allò era català! Què feia el català a la tele? I sense subtitular? Evidentment, tot allò que no té sentit, és un anunci de cotxes. En aquest cas, un anunci de Volkswagen.

Em vaig posar a buscar l'anunci per poder-lo compartir amb tots vosaltres, però no el vaig trobar. Per sort, una ànima caritativa, me l'ha fet arribar. Em fa tanta gràcia que ja el puc comentar amb tots vosaltres! :-)

A veure què us sembla! :-)



Aquí va la transcripció de la conversa:

- Guten Tag. Wir sollen hier das Bad machen.
(en català: "Bon dia. Diuen que hem de fer aquí el cuarto de bany.")

- Bon dia senyors! Com ha anat el viatge?
Estic molt contenta de que hagin vingut, perquè m'he de fer un cuarto de bany, en aquí, molt maco, com el que li van fer vostès a la meva cunyada.
Però ha de ser maco, eh? Maco, maco, maco!
De veritat, estic molt...

El motiu que explica tot això: "So sparsam, da lohnt sich fast jeder Auftrag" (en català: "Tan econòmica, que quasi cada contracte surt a compte")

Evidentment, el vehicle ha de consumir ben poc! Si per construir el lavabo viatgen des de Hannover (fixeu-vos en la "H" de la matrícula alemanya), situada al nord d'Alemanya i a sobre ja han anat anteriorment a Catalunya a fer el cuarto de bany de la cunyada... Renoi! Quina furgoneta més econòmica! :-)

Jo el trobo un anunci ben graciós. Em pregunto a què deu sonar el català, per tal que estigui associat com a un país ben llunyà...

divendres, 24 de setembre de 2010

Campanya contra l'incivisme

Lamentablement, l'incivisme ha augmentat a tot arreu, convertint-se en un problema que les autoritats locals intenten combatre com poden.

A Regensburg han tingut la idea de provar de conscienciar a la gent, amb una imatge del que seria la ciutat plena de porqueria. Potser així la gent reacciona i utilitza les papereres.

Em pregunto si aquesta mena de cartells funcionen de la forma esperada o no, ja que lamentablement, el món està ple de guarros!

dijous, 23 de setembre de 2010

Raiers

La tradició dels raiers està molt arrelada als pirineus catalans, on està considerada tot un art!

Una de les coses que em va sorprendre d'Alemanya, va ser comprovar que aquí també hi ha raiers. Evidentment, en alemany li diuen d'una altra manera: Flößerei.

Pel que sembla, és una tradició que forma part de molts pobles europeus i per mantenir-la, a Barcelona es va crear l'any 1989 l'Associació Internacional de Raiers per mantenir aquesta curiosa tradició. Cada vegada són més i més les associacions que demanen formar part de la internacional, per obtenir un major reconeixement i protecció. Cadascuna d'aquestes associacions representen un riu. A Alemanya hi ha vàries zones que en formen part. La darrera incorporació és la del riu Loisach, un afluent de l'Isar, el qual és un afluent del Danuvi.


El fet d'haver-me assabentat aquí a Alemanya de l'existència d'aquesta associació (recordo, fundada a Barcelona) m'ha causat molta sorpresa.

Anar en un rai és una de les coses que he de provar algun dia! :-)

dimecres, 22 de setembre de 2010

Campiona mundial de gerres de cervesa

Us presento a la campiona mundial de gerres de cervesa!

Aquí la veiem carregant més de 40 Kg de gerres de cervesa...

Evidentment, aquesta mena de campions i campiones només poden sorgir del marc de la coneguda Oktoberfest, la festa popular més multitudinària del món, amb més de 6 milions de visitants anuals.

La gent de l'equip del programa Galileo -del qual algun dia n'he de parlar- van posar-li 56 Kg, però la campiona va perdre una gerra pel camí. En qualsevol cas, hagués estat un nou rècord mundial. Pel que sembla, per carregar tot això, el que més compta és una bona tècnica.

Sincerament, jo no crec que pogués anar amb més de dues gerres plenes! Així que aquesta mena de campiones desperten la meva total admiració! :-)

dimarts, 21 de setembre de 2010

Jesús t'estima = Jesus liebt dich

Jo no sé si m'atreviria a conduir una furgoneta decorada d'aquesta manera. Però com a objecte decoratiu em resulta com un petit viatge als anys 70 i m'agrada! Digui el que digui! ;-)

dilluns, 20 de setembre de 2010

L'aixeta màgica

Aquest estiu, vaig trobar-me amb una aixeta màgica que treia aigua constantment i... sense cap canalització visible!

Me la vaig quedar mirant embadalida, com si fos una nena petita...

M'agraden aquesta mena d'objectes màgics! ;-)

dissabte, 18 de setembre de 2010

Compte! Nens!

Quan estem conduint i de cop i volta veiem una pilota, hem d'extremar les precaucions, perquè pot ser que aparegui un nen. De fet, les zones amb nens, estan senyalitzades per avisar als conductors que extremin les precaucions i redueixin la velocitat.

La forma clàssica és informar amb les típiques senyals amb ninotets. Però hi ha altres maneres més divertides de transmetre el mateix missatge!

Veient al nen de la foto, qui no tindria por de que creués per sota del cotxe! Amb una foto així, tothom adequaria la velocitat!!! :-)

divendres, 17 de setembre de 2010

Matrícules per recordar

A Alemanya es pot triar la matrícula que es vol posar al cotxe. I per això, hi ha gent que quan es canvia el cotxe, es queda la matrícula vella i la posa a l'habitació o al garatge de casa, com a element decoratiu.

Però, què passa si la vostra matrícula està en mal estat de conservació? Doncs, no passa res! Aneu a una botiga a que us facin una matrícula a gust! A més, aquestes matrícules, com que no tenen els adhesius reglamentaris, no són oficials...

El que ja no sé, és si es pot anar a un organisme oficial a que la validin, per posar-la al cotxe... De fet, les matrícules les fan els organismes oficials, per això aquesta botiga em va sorprendre tant i tant!

dijous, 16 de setembre de 2010

Qui no té un Dirndl, és perquè no vol!

I com que l'Oktoberfest s'acosta, la gent s'ha d'anar preparant i comprant la roba tradicional, en cas de no tenir-ne.

La majoria de botigues tenen ofertes quasi irresistibles, per tal que tothom pugui anar vestit per l'ocasió. Mireu aquesta oferta!



Podeu pensar que el vestit de l'home és més car... A mi no m'ho sembla pas! Els pantalons són de cuir i en el preu, hi ha inclosos els pantalons, els tirants, la camisa, les sabates i els mitjons. Ella és possible que hagi d'afegir-hi el preu d'una brusa i de les sabates.

Sigui com sigui, les ofertes per comprar-se aquesta roba tradicional estan per tot arreu!

dimecres, 15 de setembre de 2010

Cafè Ubuntu

Ubuntu és possiblement la distribució més popular de Linux.

Com passa amb totes aquelles coses populars, la gent li agafa fàcilment afecte i s'hi sent identificat. En aquest moment, un es pot preguntar si és un friki per preferir Ubuntu a Windows...

Segurament, el propietari d'aquesta cafeteria ha volgut que la famosa distribució serveixi per crear un lloc emblemàtic en el que la gent s'hi senti a gust i s'hi identifiqui... Fins i tot el logo de la cafeteria és conegut! ;-)

No vaig poder entrar a prendre el tè amb gel que ofereix, però com a mínim m'he endut el record d'aquest lloc cap a casa! I ara el comparteixo amb tots vosaltres, en forma de fotografia.

dimarts, 14 de setembre de 2010

La teulada que deixa passar la llum

Un dels tòpics sobre Alemanya, que és veritat, és la seva consciència ecològica.

Forma part de la consciència ecològica reduir el consum energètic. I per això, he començat a veure que a molts llocs posen a la teulada vidres enlloc de teules, per tal d'augmentar la quantitat de llum que arriba a l'habitació i disminuir el consum elèctric.

A mi em sembla una idea senzilla i molt bona, que a més a més, resulta harmoniosa i estètica.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Sal i pebre

Els alemanys són molt aficionats al pebre. De fet, a qualsevol plat, hi afegeixen un munt de pebre per fer-lo més gustós (?). Així que allà, a les taules, hi ha un saler i un pebrer, enlloc d'haver-hi un joc de setrilleres sencer.

Tot i que a simple vista es pot veure quin pot correspon a la sal i quin pot correspon al pebre, he trobat jocs curiosos on el contingut del recipient està indicat al tap! A més, a través d'aquestes marques és per on surt el producte cap al plat!

Heu vist moltes setrilleres amb les inicials del contingut al tap?
Ara les estic buscant, com si volgués fer una col·lecció de fotos! ;-)

diumenge, 12 de setembre de 2010

Escalfant motors per a l'Oktoberfest

La setmana que ve comença oficialment la 200 edició de l'Oktoberfest, així que la majoria dels llocs ja van escalfant els motors i fent festes especials...

Per si ningú ho ha notat... Si estem al setembre, com és que s'anomena "la festa d'octubre"?

Doncs bé, aquesta festa es va fer per celebrar el casament del copríncep Ludwig amb la princesa Teresa. És van casar a l'octubre a un prat a les afores de la ciutat de Munich. Per fer la festa ben grossa, van convidar a tots els veïns, que s'ho van passar d'allò més bé. Tant, que van decidir tornar a repetir la festa l'any següent i l'altre i l'altre... I així es va implantar la festa d'octubre.

Com que el mal temps era habitual, van decidir avançar-la dues setmanes per tal que la climatologia sigués més favorable. I per això, tot i dir-se l'Oktoberfest, es celebra al setembre.

Ara, aquelles afores de la ciutat formen part del centre de Munich. El lloc on es commemora cada any l'aniversari d'aquell casament, s'anomena "Theresienwiese" (traduït com "el prat de la Teresa"). En bavarès anomenen a l'Oktoberfest "Wiesn", que és la forma bavaresa d'anomenat el "prat".

Per cert, si mireu la foto amb atenció, veureu que hi posa "Ozapft is!". Aquestes són les paraules que s'utilitzen per inaugurar la festa de la cervesa i vol dir que el barril de cervesa inaugural ja s'ha obert i que ja es pot començar a beure! :-)

dissabte, 11 de setembre de 2010

La tanca de casa

L'altre dia, mentre passejàvem, vam trobar una casa que tenia una tanca ben curiosa...

Suposo que el seu propietari és un amant dels ferrocarrils i se les ha apanyades per poder posar unes autèntiques barreres ferroviàries.

Les idees de la gent, no deixen mai de sorprendre'm! :-)

divendres, 10 de setembre de 2010

Tot va a joc!

Hi ha coses que sorprenen, com per exemple que alguna empresa s'hagi dedicat a aconseguir que una ampolla d'aigua vagi a joc amb una copa i un tap.

Us pregunteu com es podria fer? Aquí en teniu una mostra!

Em pregunto però, a quanta gent li haurà passat aquest subtil detall desapercebut...

dijous, 9 de setembre de 2010

La casa en miniatura

De visita per Dinkelsbühl, vam veure una casa curiosa...

Us hi heu fixat? La casa té penjada a la paret un duplicat de la pròpia casa, però en miniatura!! Us poso una foto on es veuen més detalls... Síííí!! La casa està habitada per nans!!! :-)

A mi em sembla un treball manual molt curiós i vistós! :-)

dimecres, 8 de setembre de 2010

Leipzig

Leipzig és la ciutat alemanya on més gent viu al llindar de la pobresa, gràcies a les ajudes socials. Estem parlant d'un 27% de la població, en comparació al 14,4% de la mitjana alemanya. Està situada a l'antiga Alemanya de l'Est i està considerada una ciutat que intenta sortir de la marginació social... però que no ho acaba d'aconseguir del tot.

A la ciutat hi ha molta joventut, especialment estudiants universitaris. L'ambient de la ciutat és en certa manera bohemi, per això agrada per viure-hi durant uns anys, però resulta tan difícil trobar-hi feina. És per això que és una de les ciutats més econòmiques de tot el país.

Aquesta marginació de la que parlo, es pot veure des del primer moment...

La ciutat ha intentat netejar la seva imatge en els darrers anys i per això un té la impressió que és una ciutat en construcció.

Una de les coses que més em sorprenen és la canalització temporal de color blau, que es pot trobar en molts llocs de la ciutat, deslluint la magnificència de certs edificis.

Com la majoria de grans ciutats, té nombrosos edificis arquitectònicament interessants. I evidentment, un lloc on resar que sigui ben bonic! ;-)

El centre de la ciutat està preparat per tal que la gent hi passegi i pugui prendre refrescs quan fa bon temps, alhora que contempla els edificis que hi ha.

Els edificis que s'han construït en els darrers anys són d'estil totalment actual i s'han convertit en emblemes de la ciutat. Un d'ells és la torre de televisió, que és un dels edificis més alts de la ciutat.

A l'any 1813 les tropes napoleòniques van estar implicades en una gran batalla entre quatre poblacions (Rússia, Prússia, Suècia i Àustria), que va afectar greument la ciutat. En commemoració d'aquesta batalla es va aixecar el monument de Völkerschachtdenkmal, que actualment està en procés de restauració de la façana.

És un monument que impressiona per la seva mida (91 metres d'alçada)

Us poso una foto del detall de l'entrada, que tot i que el veieu petit, us asseguro que l'home de l'entrada té unes proporcions considerables... ;-)

Leipzig és una ciutat amb encant plena de contrastos.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Netejador de sola de sabates

A Alemanya hi ha precipitacions de forma habitual, ja siguin en forma de pluja o de neu.
Per això, es poden trobar cases on a l'entrada hi ha quelcom per netejar-se les sabates i no entrar la porqueria a casa.

A la foto inferior us mostro un senzill però efectiu invent, que des de fa centenars d'anys s'utilitza per a deixar la sola de les sabates lliures de fang i neu.

Ho trobeu pràctic?

dilluns, 6 de setembre de 2010

Aparcament a preu d'or!

L'aparcament més car que he trobat fins ara és a l'aeroport de Munich, on el minut ens ha costat 12 cèntims. Com una trucada de mòbil. Amb la diferència que la "trucada" va ser llarga...

Aquí teniu el ticket... Diria que fins i tot l'aeroport de Barcelona té preus una mica més populars! Això és quasi una estafa! :-O

33 minuts => 4 euros!!! = :-O

diumenge, 5 de setembre de 2010

Rothenburg ob der Tauber

Wow!! - Això és el que em ve al cap al recordar la bella Rothenburg ob der Tauber, la ciutat d'estil medieval més bonica que he vist mai. És totalment espectacular!

Tot i que, degut a la pluja, no vaig poder fer totes les fotos que hagués volgut, vaig fer un total de 318 captures en un dia. És una xifra gens menyspreable que us pot donar una idea de la bellesa que s'amaga en aquest lloc. He intentat fer una selecció amb cura, i he seleccionat 16 fotos! Crec que és tracta de l'article del blog que més fotos inclou!

Us podeu fer una idea de com és la ciutat? Preciosa! Si no sabeu què visitar en el proper viatge, no ho dubteu: Rothenburg ob der Taube! A la pàgina web oficial es pot trobar informació de la ciutat en castellà, que us ajudarà a organitzar el viatge.

Tal com el seu nom indica, la ciutat està situada al llarg del riu Tauber, però des de la ciutat històrica, el riu no s'arriba a veure, només a intuir.

A l'igual que les altres ciutats de la Ruta Romàntica, cada carrer té la seva pròpia personalitat i les cases mantenen una estètica uniforme.

La majoria de carrers del centre són per a vianants i els altres tenen poc trànsit, amb la qual cosa es pot passejar tranquil·lament. A més a més, són carrers estrets que col·laboren a crear una atmosfera molt especial i digne de veure.

Des de molts carrers és possible observar torres. Cada torre té un rellotge, perquè suposo que els habitants de la ciutat, estaven molt interessats en poder calcular de forma precisa el temps.


Per mi, cada carrer té quelcom que el fa especial. El que veieu a la foto inferior, va a parar al centre de la vil·la.

El cor de Rothenburg és massivament fotografiat. Si pareu atenció a la foto, us en adonareu que tothom està orientat cap a l'edifici rosa. Si podeu ampliar la foto, comprovareu que la majoria de la gent està capturant l'edifici amb la càmera de fotos.

I ben a prop trobem una estàtua de Sant Jordi! Tots sabem que Sant Jordi és el patró de Catalunya, així que em va sorprendre trobar-lo aquí. Suposo que la llegenda del drac va tenir un gran ressò a mig Europa i és el patró de molts llocs. Deu ser Sant Jordi el patró de Rothenburg? Podria ser que Sant Jordi protegís la ciutat i per això li dediquessin l'estàtua?

La foto inferior és la part de dins d'una de les entrades de la ciutat.

El dia que vam visitar la ciutat va estar el cel molt tapat i les fotos han quedat soses. Així que per fer més maca la foto, s'hi ha afegit un cel.

Les portes de la ciutat són una meravella arquitectònica...

... tant per dins...

... com per fora.

Entrant per la porta Spitaltor, es poden veure els canons amb els que la ciutat era protegida dels invasors.

Una de les coses que més sorprenen d'un lloc com aquest, és la sensació de que hi ha camins secrets! A la foto inferior teniu un exemple d'un d'aquells passadissos que sembla que estigui amagat i que porti discretament cap a algun lloc amagat.

És pot passejar per una bona part de la muralla que envolta la ciutat. Altres trossos de la muralla estan en procés de restauració.

Per dins de la muralla es poden llegir inscripcions amb la gent i empreses que han fet donacions per a la seva restauració.

A més a més, en els darrers anys, han construït un petit amfiteatre per tal que la gent pugui gaudir d'espectacles. Tot i que es nota la modernitat de l'obra, el respecte per l'ambient de la ciutat és màxim. És tracta doncs, d'una perfecta combinació entre els elements antics i els nous.

Com sempre que passa quan es visita un lloc així, moltes fotos apareixen en obres. En qualsevol cas, a la foto posterior podreu veure un altre edifici emblemàtic. En aquest cas, el que trobo més curiós és la segona finestra, que enlloc d'estar recta, està ben torta!

Com us comentava, el dia estava completament gris. Així que sempre es pot modificar el cel per tal de fer la foto més vistosa.

El que m'agrada especialment de la foto anterior són les finestres que hi ha integrades al sostre. Per cert, aquest edifici és un alberg! :-)

Les fotos amb els cels substituïts són gentilesa d'en Jordi Girona. Recordeu que la realitat sempre supera la ficció, així que us recomano de tot cor, que feu una visita a aquesta espectacular ciutat que es troba a Alemanya. No us defraudarà, ja que realment val la pena!

En cas de visitar la ciutat, no oblideu menjar el postre típic: Schneeball! N'hi ha de diferents gustos...

dissabte, 4 de setembre de 2010

Dinkelsbühl

Al costat del riu Wörnitz i formant part de la Ruta Romàntica, trobem la ciutat de Dinkelsbühl. La ciutat, en molt bon estat de conservació, té un marcat ambient medieval. Està rodejada per una muralla que conté 19 torres i portes.

A l'igual que amb el poble de Nördlingen, l'ajuntament proporciona un mapa per a facilitar la visita. Nosaltres vam seguir la ruta vermella, però no estava tan ben indicada com a Nördlingen, el que facilitava el descobriment espontani de nous llocs! :-)

El plànol del poble, amb explicacions en castellà sobre lloc i els edificis, es pot trobar a la pàgina web de Dinkelsbühl.

Com que volíem gaudir de la Ruta Romàntica, vam decidir passar la nit aquí. Encara que no ho sembli, el que veieu a la foto inferior és un hotel. Evidentment, tot i ser un poble molt turístic, els hotels estan perfectament integrats en aquest ambient rural. Per dins, l'hotel era d'estil rústic, molt familiar. Gairebé era com sentir-se a casa!

Les cases son totes de mida similar, tenen portons a les finestres, estan pintades de colors relativament vistosos. En definitiva, ofereixen una estètica semblant i harmoniosa. És fàcil trobar fonts i estàtues, tot i la reduïda mida de la vil·la.

No es pot passejar per la muralla de la ciutat, però de tant en tant, es pot pujar a alguna de les torres i contemplar el paisatge.

I el que s'observa des de la muralla és precisament els carrers tranquils que tendeixen a l'horitzó. Tal com acostuma a passar, aquesta vista és més bonica en la realitat que en la foto.

Un dels motius pels quals no es pot passejar per la muralla és perquè hi ha gent que viu allà! Les torres s'han adequat i estan habitades. També hi ha llocs on la gent ha construït una casa ben a prop de la muralla.

Per cert, si us fixeu atentament en la foto anterior, podreu veure que hi ha dos torres. Una és rodona i l'altre és quadrada. De fet, no hi ha dues torres que siguin iguals! Cadascuna de les torres té alguna particularitat que les diferencia de les altres.

A part de les torres, cada carrer té un ambient diferent però sempre conservant l'estètica i l'harmonia que us comentava abans.

A la ciutat hi havia un graner. Però es veu que el van utilitzar per protegir els nens de la ciutat. Avui en dia, està en reconstrucció i és tot un símbol de la ciutat per tot allò que representa. El podeu veure a la següent foto:

Passejant per la ciutat, ens podem trobar antics pous. Com que ja no s'utilitzen per a l'extracció d'aigua, els han reconvertit en boniques jardineres.

Per cert, si us hi heu fixat bé, us en haureu adonat que no hi ha quitrà pels carrers. Tots els carrers estan formats per llambordes, que ajuden a donar aquest ambient tan personal i bonic.

Dinkelsbühl és una ciutat molt recomanable! :-)