dissabte, 31 de juliol de 2010

Mama, tinc por!!

Quan veig l'home de la imatge, m'entra por!!!

I és que aquest home s'ha pintat els ulls de negre, talment com si fos un lladregot.

Us podríeu imaginar que aquesta foto forma part de la col·lecció d'alemanys preparats pel mundial de futbol... Però aquest home, dóna suport als atletes alemanys que participen als campionats europeus d'atletisme, que es celebren a Barcelona.

Jo, quan veig un alemany pintat així, a l'estil lladre, m'entra por!!! No sé pas si em sentiria recolzada o intimidada!!!

divendres, 30 de juliol de 2010

Els Simpson

Us pregunteu si a Alemanya es poden veure els Simpson a diari, gaudint una i una altra vegada dels millors capítols, tal com passa a Espanya?

Doncs, és clar que sí!!!

De fet, ja no sé quantes vegades he vist cada capítol. A més, tinc la impressió que en el 25% dels capítols la temàtica va de Halloween...

Si un vol, es pot avorrir de veure els Simpson quasi ininterrompudament. Sigui com sigui, trobo que tenen la seva gràcia!

dijous, 29 de juliol de 2010

La tauromàquia vista des d'Alemanya

Ahir al matí, al mirar les notícies a la tele em vaig trobar que estaven parlant de la decisió que s'havia de prendre al Parlament de Catalunya, sobre la iniciativa popular per prohibir les "corridas de toros".

A la notícia es mostraven sorpresos per la iniciativa i deien que el negoci dels braus mou molts diners a Espanya. O sigui, patien que les "peles" fossin més importants que no pas el maltractament dels animals.

A la tarda, ja se sabia que el Parlament ha aprovat prohibir-los a partir del 2012. A tots els noticiaris en parlaven com una gran notícia pels drets dels animals. I ha estat aleshores quan han recordat que a les Illes Canàries estan prohibides des del 1991, o sigui, fa quasi 20 anys... i allà ningú es va queixar, tots tan contents.

Per mi, és una molt bona notícia aquesta prohibició de finalitzar una salvatjada que no té nom i que algú anomena "Fiesta"... Considero molt i molt positiu que Catalunya hagi escoltat el poble i hagi decidit acabar amb tot aquest "timo" (Nota tècnica: Després del maltractament, el pobre brau acaba generalment morint).

Hi ha qui ho considera un motiu de diferenciació entre el poble català i l'espanyol. Cal recordar el cas de les Illes Canàries, per veure que és simplement una salvatjada.

I el que no puc entendre, és que hi hagi parlamentaris que hagin votat en contra de la proposta de la prohibició!! No ho entenc... En qualsevol cas, és una notícia molt positiva i als mitjans alemanys ha estat rebuda amb molt d'optimisme i entusiasme. Per fi! Per fi hem donat un pas endavant!

dimecres, 28 de juliol de 2010

Moda privada

L'altre dia, passejant per la ciutat, em vaig trobar un aparador ben curiós...

Sé que la foto no és d'alta qualitat, però... renoi!!! Hi ha algú que s'atreveixi a comprar i després a lluir un vestit com aquest? Crec que és un dels vestits més horrorosos que he vist mai i segur que val un ull de la cara! Segur que és una peça única a l'abast de molt poca gent... ;-)

Ai! Quan veig aquestes vestimentes, me n'adono que jo de moda no en tinc ni idea... És clar que potser m'he confós i això no és el que sembla...

dimarts, 27 de juliol de 2010

La tómbola

Darrerament he trobat que a Munich han instal·lat una tómbola! I crec que el premi gros és un cotxe!!!

Hauré de participar-hi... jejejeje! ;-)

dilluns, 26 de juliol de 2010

Munich per sentir i veure

Voleu veure Munich en miniatura?
Només cal anar just al davant de l'església de les dones (en alemany: "Frauenkirche") i gaudir de l'escultura en miniatura! :-)

A més a més, la gent cega pot veure (llegir) en braille tot el mapa de la ciutat.

En primer terme, es troba l'església de les dones. Al darrera es pot veure l'ajuntament de la ciutat, amb una torre alta acabada en punta d'estil gòtic (o neogòtic). A la cantonada esquerra de la imatge, es pot veure Odeonsplatz.

He de dir que a mi em costa reconèixer tot el que hi ha a Munich, però trobo molt interessant poder donar un cop d'ull a tota la ciutat de manera ràpida, efectiva i... reduïda! ;-)

diumenge, 25 de juliol de 2010

La màscara... per dormir!

Sempre havia tingut la impressió que els estrangers matinaven molt, fins que vaig anar a Anglaterra i vaig veure que no hi havia persianes. Allà vaig comprovar que és difícil dormir quan es fa fosc passades les 22.00 i es fa de dia cap a les 4.00... Va ser una incomoditat, però com que va ser poc temps... vaig sobreviure! ;-)

Al mudar-me a Alemanya, em vaig trobar que les persianes són poc habituals. Per sort, on visc hi ha persianes! Per desgràcia, entra llum!

I va ser aquí quan vaig notar que dormo més o menys hores en funció de quan es fa de dia. A l'estiu, es fa clar cap a les 5.00... Molt d'hora!

Evidentment, si és cap de setmana, no em vull llevar tant de matí. Però he trobat la meva solució: La màscara! :-)

Està fabricada en un suau teixit que resulta molt agradable. A dins té una bossa relaxant, que es pot posar a la nevera, si el que es vol és evitar el mal de cap. També té unes pràctiques ales a la zona del nas, que fan còmoda la respiració i eviten que entri la llum. Les aletes nasals són molt importants per evitar la llum.

De totes maneres, a no ser que vagi a dormir molt tard, em poso la màscara quan noto que entren els primers rajos de sol... És oli en un llum! Em relaxo i segueixo dormint com un tronc...

La màscara! Quin invent més bo!! La recomano totalment a totes aquelles persones que siguin fotosensibles i que no tinguin cap problema per dormir amb algun teixit al damunt de la cara...

dissabte, 24 de juliol de 2010

L'home invisible

Si heu visitat mai la Rambla de Barcelona, haureu vist un munt d'escultures humanes, que fan que un es quedi embadalit mirant-les.

Doncs bé, com us podeu suposar, les escultures humanes són en certa manera nòmades i viatgen d'un lloc a l'altre. Tot i que en menor quantitat, també s'en poden trobar al centre de Munich.

L'altre dia, vaig trobar-me amb un home invisible. He de dir que vaig picar com una principiant, ja que vaig creure que algú havia deixat allà un ninot, amb la intenció de rebre diners! I em vaig espantar al comprovar que es movia i que... no era un ninot! Era una estàtua humana!

Em va fer tanta gràcia, que no vaig poder evitar fer-li una foto i donar-li una petita propina! :-)

divendres, 23 de juliol de 2010

Pensant en beure amb la mare...

Tal dia com avui, fa uns quants anys, la meva mare va néixer.

Què es pot dir d'una mare? Poca cosa (o molta, segons es miri). És normal creure que la pròpia mare és la millor mare del món. I jo això és el que penso de la meva!

De fet, ja estic esperant amb candeletes que arribi l'agost i em vingui a veure! Si tot va bé, podrem anar novament a la Hofbräuhaus, que va agradar-li molt, a beure un Apfelschorle o una cerveseta...

Sí, mare... Repetirem! :-)

dijous, 22 de juliol de 2010

Decorant la bicicleta

L'altre dia, vaig trobar una bicicleta decorada amb un estil molt particular. Em va semblar la millor manera de reparar una bicicleta que es fa vella i que es comença a oxidar.

Per descomptat, no vaig poder evitar fer-li una foto per immortalitzar-la!

Si voleu decorar la vostra bici, recordeu aquest estil tan happy-hippy!! ;-)

dimecres, 21 de juliol de 2010

L'escultura cansada

Heu vist mai una escultura cansada?
Jo sí! I aquí la comparteixo amb tots vosaltres...

Si la voleu veure en directe, només heu de visitar el cor de la ciutat de Munich.

dimarts, 20 de juliol de 2010

I al juliol... les roses!

Per Sant Jordi us vaig dir que a Alemanya no hi ha roses a l'abril, sinó que apareixen una mica més tard.

A la foto podeu veure les nostres roses el passat dia 3 de juliol. Les roses han durat poc menys de tres setmanes. De totes formes, eren unes roses precioses que donava gust de mirar! :-)

Pel que sembla, aquestes roses són força típiques a la zona i les darreres setmanes, era tot un plaer contemplar-les! Precioses! Ara que sembla que la temporada s'ha acabat, queden les hortènsies, els geranis i moltes altres plantes que acoloreixen tot Alemanya...

dilluns, 19 de juliol de 2010

Funcionen fins a 32ºC

Avui us parlaré dels ferrocarrils alemanys, en concret del tren d'alta velocitat: ICE.

Per la seva velocitat, el preu del viatge és relativament car. A més a més, amb la política de reducció de costos (amb la conseqüent baixada de la qualitat), darrerament hi ha hagut força problemes i la gent està una mica amoïnada. De totes maneres, els responsables de l'ICE estan tranquils: tenen la situació sota control! ;-)

Fixeu-vos en la publicitat gràfica, en la que es veu que ells no tenen por de res perquè estan ben preparats... "Alle reden vom Wetter. Wir nicht" - diu l'anunci (en català: "Tothom parla del temps. Nosaltres no")

I de fet, a l'hivern sempre han tingut problemes. Però els darrers dies, han tingut una altra mena d'incidències...

Resulta que un grup de joves va viatjar en el seu tren, en un recorregut de llarga distància. Les temperatures a fora eren de més de 35º, però a dins del tren, l'aire condicionat no funcionava i les finestres no es poden obrir. Així que allà a dins hi havia més de 50º. Els joves es van queixar i van ser traslladats en un segon tren.

La mala sort va voler que en el segon tren l'aire condicionat tampoc funcionés i que més de 27 estudiants haguessin de ser atesos a l'hospital per problemes derivats de les altes temperatures que van haver de suportar durant massa hores. Molts d'ells es van desmaiar durant el trajecte, ofegats de calor.

La policia va iniciar les investigacions acusant a la companyia ferroviària de dos delictes: negligència o imprudència amb ferits i omissió d'auxili.

Mica a mica, van anar sortint a la llum més casos de trens, en els que no funcionava l'aire condicionat. I van saltar totes les alarmes!!! Els aires condicionats d'aquests trens, no funcionen bé si a fora hi ha més de 32ºC!!!

És a dir, si l'aire només funciona fins a 32ºC, de què serveix? Està clar que tot és culpa de la reducció de costos, que ha fet que instal·lessin uns dispositius més econòmics. Però això té unes conseqüències. A mi el tema em sembla molt greu. 32ºC no em sembla una temperatura tan exagerada. Tot i que a Alemanya no deu ser gaire habitual, segur que uns quants dies a l'any arriben a aquestes temperatures. Així doncs, que els ICE no tinguin aire més enllà d'aquesta temperatura, em sembla un error gravíssim!

Us deixo links (en alemany) a la notícia:
Uns adolescents es desmaien en el ICE per la calor
L'aire condicionat de l'ICE només funciona fins a 32ºC

diumenge, 18 de juliol de 2010

Pobres plantes!

No sé si recordareu que al principi de la primavera vaig plantar unes llavors amb la il·lusió de tenir unes boniques flors durant els mesos d'estiu. Les flors havien de fer acte de presència al juny, però degut al mal temps - va estar plovent i fent fred tota la primavera - les plantes es van endarrerir.

Finalment, la setmana passada van aparèixer les primeres flors!

La foto està feta el passat dimarts 13 de juliol. Per fi sortien les flors! Es veia que tenien tendència a buscar la llum, però cada dia s'obrien noves poncelles i jo estava molt contenta.

L'alegria però, va durar poc! :-(

Les darreres setmanes, havíem tingut temperatures molt elevades: de més de 35º. No plovia, feia un sol radiant... Era talment com estar a la península ibèrica. I... sabeu què va passar? Doncs que divendres es va posar a pedregar!!

Les pobres plantes, que florien tan cofoies, van quedar força malmeses...

Jo vaig entristir-me quan vaig veure l'estat en el que havien quedat les pobrissones. Us poso el detall d'una de les flors, que va morir aixafada contra el terra.

Em queda l'esperança que el temps millori i que la planta es pugui refer d'aquesta pedregada. Potser no tornarà a aixecar el cap, però confio en que surtin noves flors, que donin vida i color als meus testos...

dissabte, 17 de juliol de 2010

Multa per excés de velocitat

El passat mes de juny va ser un complet desastre...

Habitualment no condueixo, però el meu marit es va posar malalt i vaig haver d'agafar el cotxe per anar a la feina. En un d'aquells viatges es va desfer el motor del cotxe i la reparació va pujar a uns quants mils d'euros. Encara em pregunto si hagués pogut salvar el motor d'alguna manera... :-/

Quan el mes de juny es va acabar i vam recuperar la salut i el cotxe, vaig respirar ben tranquil·la: tot tornava a la normalitat... Bé... tot? No! Faltava la sorpresa final! I va arribar ahir... Doneu-li un cop d'ull...

Sabeu de què es tracta?
Exactament! Em van posar una multa per excés de velocitat!!!!

En la meva defensa he de dir que només anava 6 km/h més de pressa de la velocitat màxima permesa i que a aquestes velocitats, costa notar que es va més ràpid del compte.

Vist en positiu, la multa han estat només 15 euros. Una multa més barata que no pas els 20 euros que em van tocar pagar el dia que no me'n vaig adonar del canvi de mes i em van vaig trobar viatjant dins del tren amb un bitllet caducat.

Des que estic aquí a Alemanya, sembla ser que porto un bon ritme de multes, cosa que a Catalunya no m'havia passat mai!!! Ai, ai, ai...

divendres, 16 de juliol de 2010

Ja han passat dos anys!

Avui és com si fos el meu aniversari, ja que avui fa dos anys que vaig arribar a la bella Alemanya. He llegit el resum que vaig fer fa un any, i he de dir, que en un any, passen moltes i moltes coses!

Us explicaré breument com he viscut les coses aquest darrer any:

- He deixat d'anar a classes d'alemany, i tot i que molt lentament, crec que he estabilitzat i millorat l'idioma. Jo no noto millores significatives, però la gent que em veu cada 2 o 3 mesos, sí que les nota!
- He descobert que el clima afecta a l'estat anímic; quan van més de dues setmanes seguides sense veure el sol, em noto trista.
- M'he fet autònoma! A veure què tal m'anirà! :-)
- He descobert que Alemanya també té defectes; el país perfecte no existeix!
- He canviat feliçment el meu estat civil
- He escrit unes altres 325 entrades al blog! Deu n'hi do la paciència que teniu els meus lectors! ;-)

Si hagués de destacar un tema, destacaria el tema laboral. Sé que les condicions econòmiques mundials no són les millors per trobar una feina. I sé que la inseguretat amb l'idioma m'ha complicat molt les coses. Per això, el fet d'haver-me donat d'alta com a treballadora autònoma, per a poder aconseguir els meus somnis, és quelcom molt important.

En els darrers mesos he après moltíssim i he descobert que m'encanta el que faig i m'encanta el meu nou rumb laboral! Confio en que tot surti bé! :-)

Respecte a l'idioma... Mica a mica puc entendre les pel·lícules, la tele i quasi tot... o això és el que crec! Ara bé, quan de cop i volta no entenc res de res... resulta que m'estan parlant utilitzant moltes paraules bavareses! Paciència... També les acabaré aprenent! ;-)

Resumint: Estic molt contenta i confio que en el meu tercer any, les coses segueixin anant tant bé com fins ara! :-)

Felicitats Natàlia, ho estàs aconseguint! :-)

dijous, 15 de juliol de 2010

2,1 Milions d'Euros... al pot!

Guanyar la loteria forma part d'aquells somnis col·lectius. I per tal de guanyar-la, només cal fer una cosa: jugar-hi.

Això és el que algú va fer el passat mes de gener, al poble de Kempten, al Sud de Baviera. I la butlleta agraciada va guanyar 2,1 Milions d'Euro!!! O sigui, un bon pessic. Com a alternativa, es podrien cobrar 7500 €/mes durant tota la vida... El cas és que van anar passant les setmanes i varis mitjans de comunicació van intentar buscar, sense fortuna, el guanyador del sorteig del gener.

Lamentablement, ningú va presentar la butlleta milionària, i el passat dimarts 12 de juliol, va exhaurir-se el termini, així que el premi ha tornat al pot del proper sorteig de la loteria.

Com pot haver passat una cosa així? Com pot haver algú guanyat i perdut alhora 2.1 milions d'Euros? Un pot pensar que potser la butlleta va anar a parar a la rentadora, es va perdre, etc. En canvi, els responsables de la loteria, creuen que el guanyador es va equivocar al comprovar el resultat.

Les butlletes de loteria són complicades a Alemanya! De fet, jo encara no tinc clar com funcionen... És clar que només ho he intentat una única vegada! ;-) Aquí, una mateixa butlleta pot incloure més d'un joc, els resultats dels quals se sap en dies diferents. En el cas de la butlleta guanyadora, hi havia quatre jocs (i només un d'ells va resultar premiat). Les autoritats creuen que el guanyador del premi, va comprovar només els números del joc estil "primitiva" i va tirar la butlleta. Pel que sembla, va guanyar el premi en els altres jocs...

Un dia, hauré de tornar a jugar a la loteria i després d'estudiar com funciona, us ho explicaré al blog! Així entendreu que el pobre afortunat, segurament va patir un despiste.

És una notícia que no deixa de ser curiosa... Què diria el propietari de la butlleta, si sabés el que ha deixat escapar? Jo no sé pas què faria, si de cop i volta guanyés tants diners... i tirés la butlleta a la brossa... Me n'arribaria a adonar?

Per si us interessa un link a la notícia, us deixo aquests dos links (en alemany):
Buscant el guanyador
El guanyador no ha aparegut

dimecres, 14 de juliol de 2010

Complint les prediccions

Ja sé que durant les darreres setmanes hi ha hagut molt de futbol i que per fi s'ha acabat i podrem respirar tots tranquils. De totes formes, un mundial proporciona moltes imatges que són dignes de compartir.

Avui us parlaré "del passat"... Abans del partit del dia 25 de juny entre Espanya i Xile, que havia de decidir el pas als vuitens de final...

En la televisió alemanya, definien a la selecció espanyola d'aquesta manera:

Sembla ser doncs, que les previsions es van complir! I s'han fet "Campeones 2010"... :-O

dimarts, 13 de juliol de 2010

Baixant per l'Isar

Darrerament estem gaudint a Alemanya d'un temps totalment estiuenc; una autèntica delícia!

Amb aquests dies tan solejats i calorosos, a mi m'agradaria anar a la platja a refrescar-me. Però com que aquí no hi ha platja, aquest cap de setmana hem decidit baixar pel riu Isar en barca. L'Isar és un riu que comença als Alps austríacs i creua gran part de Baviera per anar a desembocar al Danubi.

Així que vam començar l'aventura a un lloc on podéssim aparcar al cotxe i inflar les nostres barques...

Mentre inflàvem les barques, vam trobar-nos a gent nerviosa i poc educada que apartava les nostres barques, amb una mirada assassina i sense dir ni mu.

Com que el dia era ideal per remullar-se, vam trobar-nos a molta gent durant tot el trajecte; uns més educats i simpàtics que d'altres. A més a més, a les vores del riu, la gent prenia el sol i es banyava (molts d'ells practicant el naturisme).

L'aigua baixava tranquil·la, però n'hi havia suficient per poder anar sempre al damunt de la barca. Així que vam anar baixant amb tota la calma.

La nostra barca és igual que la que es veu al centre de la foto superior. Una barca comprada a Aldi, que segur que és la més barata i cutre del mercat. El material no era de primera qualitat, així que vam haver de parar unes quantes vegades per inflar la nostra barca. No és que perdés massa aire, sinó que amb el pes d'una persona es deformava una mica i si trobàvem alguna petita ràfega de corrents i onades, aleshores entrava aigua a dins.

Suposo que vista des de fora, la barca feia molt mala fila. Tant, que vam sentir com un jove li xiuxiuejava a un altre: "Són uns tacanyos de barques" (Bé, en realitat van dir: "Sie sind Am-Boot-Sparer"). Després, va venir la mofa, quan ens van preguntar que on havíem comprat aquella barca, que ells en volien una igual... Això és de mal gust... Grrrr, grrrr, grrrr... Ni que la necessitéssim cada dia! Pel que vam fer, la nostra barca anava de meravella!

Durant tot el camí, els tàbacs (en alemany: "Bremse") ens van atacar i va ser una batalla en tota regla, entre ells i nosaltres. Crec que mai he hagut de matar tantes bestioletes per evitar que ens deixessin cosits a picades. De fet, un em va mossegar, però no va tenir temps d'introduir el líquid i no tinc cap marca considerable...

Així que tot xino-xano vam anar baixant pel riu. Un petit trajecte que en cotxe van ser 20 minuts, en barca es van convertir en més de 5 hores! Això sí, va ser molt relaxant i vam poder contemplar un paisatge meravellós tota l'estona.

Una delícia! Totalment recomanable! :-)

dilluns, 12 de juliol de 2010

El gaspatxo

Portem uns dies que això no sembla Alemanya: No plou, no hi ha núvols, fa calor,... Renoi si fa calor!!! Però he de dir que m'agrada! (a més, per la nit refresca)

Amb 37º, he trobat l'oportunitat perfecte per fer un dels meus plats preferits: el gaspatxo. Sé que és tot un clàssic i que cadascú el fa a la seva manera. Així que jo posaré aquí la meva recepta... :-)


Gaspatxo

Ingredients (aproximadament un litre i mig):

- 750 gr de tomàquets ben madurs
- 1 pebrot vermell
- Opcional: 1 pebrot verd (jo no en tenia i no l'hi he posat)
- Mig cogombre
- 1 ceba mitjana o petita
- 1 gra d'all
- Una mica de pa blanc (a gust)
- Sal, oli d'oliva i vinagre (a gust)
- Aigua (a gust)

Procediment:

Posem el pa en remull.
Mentrestant, ratllem els ingredients en un recipient adequat.
Els ingredients els ratllo per dos motius: que no tinguin pell i que a l'hora de triturar-ho tot, sigui més fàcil i quedi més bé.
Afegim sal, oli i vinagre a gust

Ho triturem ben triturat.

L'experiència:

El gaspatxo és un plat que es faci com es faci, sempre queda deliciós, no hi ha equivocació possible.

El resultat:

Mireu quin color més maco que ha quedat... Mmm... deliciós!

Quan fa calor, adoro menjar gaspatxo!

Fàcil, nutritiu i deliciós. Si no sabeu què fer avui... gaspatxo!! ;-)

diumenge, 11 de juliol de 2010

Catalunya a la tele...

Ahir a les notícies de la televisió alemanya, es fan fer ressò de la multitudinària manifestació a Barcelona en rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional, en la que després de més de quatre anys de deliberacions, han decidit que el poble català no té dret a decidir quasi res.

No sé si això servirà per tal que els alemanys, mica a mica, comencin a entendre el problema de "germanor" que tenen Catalunya i Espanya des de fa ja masses anys...

En fi... Jo el que vull és poder viure en pau, tranquil·litat i harmonia... Ara mateix, només hi ha crispació. Gràcies polítics per alimentar l'odi entre germans...

Potser tot això no servirà de res, i cada vegada que a Alemanya em pregunten d'on sóc, al seu cap només vindran els dos miserables tòpics que associen a tota la gent criada a Espanya: Migdiada (en castellà: "siesta") i ganduleria... Una veritable llàstima!

dissabte, 10 de juliol de 2010

Glòria Sant Cristòfol!

Això és el que molts premianencs sentiran avui, en motiu del patró de la Festa Major del municipi.

Així que avui és el dia ideal per mostrar-vos una nova escultura de Sant Cristòfol, el sant que ajudava a la gent a creuar el riu (o la marea) i que va tenir greus problemes quan es va trobar amb un nen que era moooolt pesat. Per això, sempre se'l reconeix perquè carrega un nen a coll-i-be i s'ajuda d'un tronc de palmera per poder creuar el riu...

El d'aquesta fotografia, el vam trobar a Salzburg. Pel que sembla, és típic que els pobles amb rius o mar, tinguin certa adoració per aquest Sant.

Aquest any, en Sant Cristòfol té més feina que mai, ja que tot Catalunya està ofegant-se gràcies a la marea provocada pel Tribunal Constitucional. Sabeu que la unió fa la força, així que en Sant Cristòfol guiarà el poble català per sobreviure i recuperar-se de tot això...

Si cal lluitar, lluitarem!!! A Premià, la gent porta anys practicant una batalla campal entre els pirates i els premianencs... I sempre han guanyat els premianencs! ;-)

Com que estic lluny de la meva terra, m'agradaria compartir amb vosaltres una foto de la diada de Sant Jordi. És una de les diades més belles que recordo: tot ple de llibres, roses, senyeres i gent amable per tot arreu. És potser la diada més bonica i representativa del poble català!

Amb tot això, des d'Alemanya envio tot el meu suport al poble català i confio que Sant Cristòfol ens ajudi a creuar el riu...

divendres, 9 de juliol de 2010

L'espectacle del futbol

Viure el mundial de futbol a Alemanya, és una de les coses més maques que he vist fins ara.

La gent posa banderes a tot arreu, s'ajunten per veure els partits, ho comenten, fan la punyeta als rivals i... quan els rivals guanyen, feliciten a tothom que en pugui ser un seguidor.

Això és precisament el que em va passar ahir! Ahir vaig quedar altament sorpresa, al veure com els alemanys s'han pres la derrota amb tanta esportivitat i tant els que m'havien estat passant per la cara els 4-0, com gent que no m'havia comentat res referent al partit, van dir-me que havia guanyat el millor, que enhorabona, que ara a guanyar el mundial, etc, etc. Vaig quedar totalment sorpresa.

Això sí que no m'ho esperava pas! Aquesta mena de felicitacions massives, és quelcom que no he viscut mai, ni per l'aniversari, com aquell que diu! :-O

He de dir, doncs, que viure el mundial de futbol a Alemanya és una experiència per recordar.

Per recordar són també els múltiples programes televisius inspirats en el futbol. Per sort, els alemanys encara poden lluitar per la tercera plaça...

dijous, 8 de juliol de 2010

Alemanya eliminada

Després de la tortura verbal, a la que m'han sotmès els companys de feina durant els darrers dies/setmanes, és una gran alegria que finalment els alemanys deixin de lluitar pel títol del mundial i que sigui precisament el combinat espanyol, l'equip que els envia de tornada a casa.

Segurament, es reduiran la quantitat de programes de televisió amb banderes alemanyes.

Ahir, el dia de la semifinal Alemanya -Espanya, va ser el darrer dia amb decoracions especials...


Avui el magazin matinal ja no té cap decoració extra, com en els dies anteriors... Això sí, estan beeen tristos... Pobrissons!!!

Buff... Per fi podré descansar i tornar a la normalitat verbal! ;-)

Així doncs: estic contenta! :-)

dimecres, 7 de juliol de 2010

La tele és seva: Günther Jauch

Us preguntareu qui és en Günther Jauch.

Doncs és un dels personatges mediàtics més populars a Alemanya. És la versió alemanya del Carlos Sobera, però millorada! I és que en Günther, no només presenta l'equivalent de "¿Quiere ser millonario?" (en alemany: "Wer wird Millionär?"), sinó que hi ha rumors que aviat tindrà un canal de televisió per ell solet. Segons sembla, cada vegada s'encarrega de més i més programes i per això, és omnipresent i està a tot arreu...

Evidentment, no podia faltar en el paper de comentarista el mundial!

A la imatge, el podem veure parlant de la selecció espanyola, que avui juga la semifinal contra Alemanya.

Després del 4-0 contra Argentina i el 4-1 contra Anglaterra, els alemanys no tenen gens de por dels espanyols, els quals consideren que estan jugant més aviat malament. Els companys de feina m'estan fent especialment la guitza per saber què faré aquesta nit i a qui donaré el meu suport: al combinat espanyol o a l'alemany. De fet, porten ja uns quants dies fent acudits sobre el mundial... A mi em fa gràcia! xD

En canvi, els espanyols tenen por dels alemanys, ja que creuen que són un dels equips més forts d'aquest mundial.

I si recordem allò de "No es pot dir blat, fins que sigui al sac i ben lligat", pot passar qualsevol cosa...

Qui passarà a la final? Tindrem a en Günther moderant l'esdeveniment?

dimarts, 6 de juliol de 2010

Celebrant el pas a semifinals

Diumenge passat, els alemanys van sortir al carrer per celebrar l'accés a les semifinals del mundial de futbol. Jo vaig quedar sorpresa amb el panorama. He de dir que no vaig ser prou ràpida amb la càmera per fotografiar tot aquell espectacle. Així que us deixo amb una foto, que és representativa, tot i que no espectacular.

Demà serà la semifinal: Alemanya - Espanya.

El combinat espanyol va trencar la maledicció dels quarts i van poder accedir a la semifinal, gràcies a un gol d'aquells que semblen de xiripa...

Estic a l'expectativa del que pugui passar...

dilluns, 5 de juliol de 2010

Maduixes: De la planta a la taula!

Una de les coses que em van sorprendre d'Alemanya, va ser veure unes maduixes gegants en mig dels camps de cultiu...

Evidentment, davant d'una maduixa gegant, és fàcil deduir que allò és una plantació de maduixes.

La setmana passada van dir per la ràdio que ara estan les maduixes en el seu millor moment. Per això, aquestes plantacions estan plenes de gent...

Jo em pensava que tota aquesta gent treballa allà, recollint les delicioses fruites vermelles, per tal que arribin ben fresques al supermercat.

La meva sorpresa va arribar quan em vaig assabentar que aquella gent no són pas treballadors, sinó que són persones que s'estan recollint les seves pròpies maduixes per portar-les directament a la cuina!

Es poden recollir tantes maduixes com es vulguin. I es paguen a un preu de 3 €/Kg. És a dir, que un s'ho passa bé recollint la gustosa fruita de temporada i a més a més, està ben vermella, ben madura. És la millor manera de poder gaudir de la fruita. I mé econòmic que al supermercat, on habitualment el Kg costa 4 €. És clar que nosaltres hem de pagar el transport fins arribar a la plantació. Però... val la pena!!! :-)

Nosaltres vam anar equipats amb un parell de Tupers, que vam omplir i que es van convertir en quasi 2 Kg de les millors maduixes que he menjat en els darrers anys.

Us poso una foto on es poden veure les maduixes que vaig recollir. El recipient està col·locat al passadís que hi ha entre planta i planta i en segon terme, es poden veure les maduixes que encara hi ha a la planta: algunes vermelles i algunes encara verdes.

He de dir que vaig gaudir com una nena!!

I ja estic pensant en repetir l'experiència en els propers dies. Mentrestant, estic intentant recollir receptes per a fer les maduixes... :-)

diumenge, 4 de juliol de 2010

De referèndums...

Fa uns mesos, us vaig explicar que van estar recollint signatures per tal que a Baviera es prohibeixi fumar als locals. Com que es van recollir prou signatures, aquesta iniciativa popular contra el tabac, s'ha convertit avui en un referèndum. Així que els habitants bavaresos han pogut anar a votar per decidir si volen o no volen permetre el fum del tabac.

Lamentablement, segueixo sense poder expressar la meva opinió, pel fet que continuo sent una ciutadana de segona divisió... :-P

Al poble on visc, han aprofitat la jornada de referèndum per preguntar sobre el transport públic al municipi. En aquest cas, sí que he pogut donar la meva opinió. A nivell local, sóc una ciutadana de ple dret! Això m'ha fet contenta! :-)

He de dir, però, que he passat vergonya quan m'han preguntat on era la meva papereta per opinar sobre el tabac... Què hi farem! A mi no em tocava. Suposo que mica a mica, m'acostumaré a aquestes coses, i a mida que passi el temps, em podré plantejar d'una manera més seriosa si vull ser una ciutadana de ple dret a Alemanya o si vull continuar com fins ara...

dissabte, 3 de juliol de 2010

La política del mundial

Sembla ser que els polítics estan de sort: Tenen el mundial de futbol, que fa que milers de persones s'oblidin de qualsevol cosa i pensin només en els partits del dia. Avui, per cert, juga Alemanya contra Argentina i Espanya contra Paraguai. Els alemanys desitgen que tant Alemanya com Paraguai passin a la semifinal. De fet deien: "Un equip europeu i un d'americà seria l'ideal"...

I mentre la gent està ocupada en el futbol, què fan els polítics? Es posen les botes fent tota mena d'activitats totalment impopulars. A Espanya, com a mostra, l'IVA ha pujat dos punts i finalment, ha sortit la sentència sobre la constitucionalitat de l'Estatut. Sense comentaris.

I què ha passat a Alemanya? Per una banda han escollit el nou president (diplomàtic) de la república, en aquest cas un ninot que no serveix de gran cosa. I... tatatxan!! Han apujat la quota de l'assegurança mèdica pública.

La medicina pública a Alemanya arrossega importants deutes des de fa anys. Cada mundial de futbol, aprofiten per apedaçar el sistema, a costa de la qualitat que rep el pacient. Aquesta vegada, han apujat el preu que paga el contribuent. Fins ara, es pagava un 14,9% del sou. Ara, el percentatge puja fins a un 15,5%. A nivell mitjà, suposa que els assalariats pagaran uns 120 euros més a l'any. Hi ha altra gent que pagarà cap a 300 euros més a l'any.

Estem parlant que aquests euros, són només per tenir dret a assistència mèdica! Perquè cada cop que es va al metge, cal pagar 10 euros al trimestre per cada especialista i 5 euros per cada medicament. Sí, aquí existeix el co-pagament.

A més a més, tenen una política d'estalvi de costos que fa que intentin evitar fer proves als pacients, sempre que aquestes puguin ser cares (encara que les puguin necessitar per poder donar un diagnòstic fiable). L'alternativa? La sanitat privada, que té unes altres condicions econòmiques (i on als pacients els fan més proves de les necessàries, perquè "la caixa sona")

Em pregunto si realment no hi ha altres solucions per millorar aquesta mena de problemes.

Resumint: L'assistència mèdica a Alemanya és caríssima i està en una situació financera molt i molt complicada. Aprofitant el futbol, els polítics han apujat les taxes.

I si voleu la meva modesta opinió: Lectors que viviu a Espanya, cuideu el sistema sanitari del que gaudiu, que és força més bo del que hi ha a Alemanya!

divendres, 2 de juliol de 2010

La vuvuzela silenciosa

Ahir us explicava que ja és possible descarregar-se al mòbil la preciosa melodia de les Vuvuzeles. Sembla ser que el so d'aquestes trompetes de plàstic desespera a la gent i els canals de televisió han implementat filtres per reduir el soroll ambiental.

Entre els aficionats alemanys, he trobat un grup que fan sonar una vuvuzela que no molesta!!!! Mireu, mireu!! :-)

Per "escoltar" el so de la famosa trompeta, només cal llegir el cartell: "Tröööt". Us podeu imaginar que és una clara onomatopeia per poder gaudir de les vuvuzela, sense haver de torturar l'oïda amb els quasi 120 dB que proporciona l'instrument. Es tracta doncs, de la vuvuzela silenciosa! :-D

Una idea que m'entusiasma... jejeje!!! :-)

dijous, 1 de juliol de 2010

Del mundial al mòbil

El so del mundial és la Vuvuzela, aquesta mena de trompeta de plàstic que sona a totes hores.

Doncs bé, per a que soni encara més hores al dia, ja és possible descarregar-la al mòbil!

Aaaaaarrrrrgggggg!!! :-S