dimecres, 31 de març de 2010

Consum del radiador

Sabeu com es mesura a Alemanya el consum de la calefacció de les vivendes? Amb un aparell, com el de la foto, col·locat a cadascun dels radiadors del pis.

Aquesta peça, que es renova cada any, porta un líquid de color que s'evapora amb l'escalfor. Així doncs, al final de l'any, es mira la quantitat de líquid que queda i es pot calcular què ha gastat cada veí.

El curiós d'aquest sistema és que a l'estiu, el líquid es continua evaporant. I a més a més, si un veí posa la calefacció a tota màquina i els pisos del voltant estant més calents, el consum estarà "repartit". Es pot dir que es tracta d'un consum per temperatura: les vivendes més calentes (tant a l'hivern com a l'estiu), són les que més pagaran ja que són les que tindran més evaporació d'aquest líquid.

Per cert, aquest líquid és força tòxic. Així que quan el canvien cada any, creuo els dits per tal que no es trenqui cap d'aquests tubets.

dimarts, 30 de març de 2010

Banana Bunker

Us agrada portar plàtans a la motxilla per esmorzar, dinar o berenar? Si és així, us interessa el següent invent:


Com veieu, amb aquest protector per a plàtans, podreu gaudir de l'aliment en plenes condicions... És igual si està tirada en mig de la motxilla i el portàtil li fa pressió. Tant el plàtan com la bossa estan ben protegits... Us ha passat mai que el plàtan s'obri i que quedi tot fet una porqueria? Si és així, penseu en el bé que us faria aquest complement...

Per cert, us hi heu fixat? S'assembla a un preservatiu, si no fos perquè té un forat a cadascun dels extrems... Ah! I es ven sense plàtan! ;-)

Espero que la idea us resulti interessant! :-)

dilluns, 29 de març de 2010

Aprendre vocabulari i millorar la pronunciació

Per aprendre un idioma estranger, el cervell processa millor la informació si s'utilitzen regles mnemotècniques. És a dir, per recordar paraules, va bé intentar fer associacions gràfiques, que puguem relacionar amb la nostra llengua materna.

Com recordar paraules amb el seu gènere?

Per exemple, si en alemany estanteria es diu "Regal", jo només m'he d'imaginar una estanteria amb un llaç ben gran, indicant que es tracta d'un regal d'una persona que adora els cavalls. Em puc imaginar que l'estanteria té la foto d'un cavall (del qual no se sap si és mascle o femella). Així puc saber que l'article de la versió alemanya d'estanteria és "das". Quan el meu cervell vulgui saber com es diu estanteria en alemany, em vindrà al cap la imatge de la meva estanteria amb un llaç ben gran i la foto d'un cavall. Sabré automàticament que és diu "das Regal".


He de dir però, que tot i que he llegit que aquesta tècnica és molt bona, no l'he arribat a posar en pràctica, ja que al principi eren masses les paraules que no em sabia i em vaig sentir una mica atabalada... Potser la posaré en pràctica pròximament per assegurar els gèneres de les paraules que se'm resisteixen....

Com aprendre a pronunciar correctament?

Doncs pels sons hi ha una tècnica anàloga a l'anterior que funciona divinament i que sí que he utilitzat! ;-)

El cervell té tendència a corregir automàticament les paraules que diem, per tal que sonin com en la nostra llengua materna. El que cal fer, és saltar aquesta correcció automàtica amb l'ajuda de les onomatopeies! :-)

Per exemple, en alemany el passat del verb poder es diu "konnte". Fins fa poc, he pronunciat aquesta paraula malament, perquè el meu cervell feia la correcció automàtica al que en castellà llegiríem com a "conte". Per poder evitar-ho, he de posar-me a fer "ko ko ko" com si fos una gallina... Aquí el so és correcte, però una mica massa agut. Així que m'he d'imaginar que la meva gallina és un "marimacho" i fa "ko ko ko" amb una veu masculinitzada... De cop i volta, la meva gallina-marimacho diu "ko ko ko konnte". I aquesta vegada la pronunciació de "konnte" és correcta i no dóna lloc a possibles confusions amb la paraula "könnte", que té un altre significat.

Un altre exemple... En alemany, riu es diu "Fluss". El so de la "u" és curt i més tancat del que el cervell utilitza habitualment en castellà o català. Com és lògic, el meu cervell també fa correcció automàtica i pronuncia una "u" massa oberta. Per fer el so correcte, només he de pensar en un partit de futbol en el que la gent escridassa els jugadors: "buuuuuuuu"... Si s'ajunta "buuuuuu Fluss", el so de "Fluss" és el correcte. Això permet distingir-ho perfectament del plural de la paraula, que és "Flüsse".

Mica a mica, el cervell s'acostuma al nou so i deixa de fer les correccions automàtiques, ja que les onomatopeies formen part de la nostra llengua materna i allà hi ha molts més sons dels que utilitzem habitualment i que són una font inestimable per pronunciar correctament en altres llengües.

La pràctica fa que les onomatopeies es puguin fer mentalment i fins i tot deixar de fer, però aconseguint el so desitjat.

Espero que alguna de les tècniques que he explicat us funcionin i us permetin millorar el vostre nivell de la llengua estrangera. Com diuen en alemany: "Übung macht den Meister" (en català: "La pràctica fa al mestre")

A practicar, doncs! ;-)

diumenge, 28 de març de 2010

Anuncis al metro

Fa un temps us vaig ensenyar que el metro de Munic té molts anuncis en el seu interior...

Darrerament, a l'equivalent dels rodalies de Renfe, els S-Bahn, s'han posat de moda una nova modalitat d'anuncis, que es pengen a l'estructura de l'interior dels vagons i que la gent pot agafar en cas d'interès.

Així, mentre es viatja es pot anar mirant l'anunci i en cas d'interès s'agafa. És una manera de que més persones vegin l'anunci, sense haver-lo d'agafar expressament.

Què us sembla que la publicitat vagi penjada davant dels vostres nassos? Us molestaria? A mi m'entreté, però ja se sap que cada persona és un món...

dissabte, 27 de març de 2010

Les dones cobren menys

Ahir va haver-hi una manifestació femenina al centre de Munich, per reivindicar el dret de les dones a cobrar el mateix que els homes, en igualtat de tasques i formació.

Pel que sembla, a Alemanya les dones cobren de mitja un 23% menys que els seus col·legues masculins. La xifra és lleugerament inferior al 25,6% de diferència que hi ha a Espanya... És clar, que... a mi em semblen iguals...

No sé si els que em llegiu teniu molts prejudicis sobre la forma de vida a Alemanya, però us diré que ser dona treballadora a Alemanya és més complicat que a Espanya... La famosa concil·liació familiar és un problema terrible... Aquí van xifres que posen els pèls de punta...

- En cas de part, a Espanya les dones s'incorporen a la feina després de 4 mesos de baixa. Molta gent ho considera poc temps, però el cas és que passats aquests 4 mesos poden tornar a treballar a jornada completa o reduir-la fins que la criatura tingui 6 anys (si no em confonc).

- A Alemanya, les dones es poden reincorporar a la feina als 6 mesos o als 3 anys... El primer any de baixa, el paga l'empresa. A partir d'aquí, es queden sense cap mena d'ajuda econòmica important.

A simple vista sembla que el sistema alemany està fet per pensat per a la criança... La realitat és molt diferent!

- Només un 17% dels nens entre 1 i 3 anys tenen plaça a la guarderia. (L'objectiu electoral de la Merkel és arribar a un 35% a partir del 2013)
- A partir dels 3 anys, tenen dret a anar a la guarderia, però no sempre és senzill trobar una plaça
- A partir dels 6 anys comencen l'escola primària. L'horari més habitual és de 8.30 a 13.30...

Amb aquestes xifres, podeu entendre per què les dones no s'incorporen a la feina fins passats 3 anys... No tenen amb qui deixar la criatura! Després de tant de temps, és habitual haver perdut la plaça i haver de fer una altra tasca en un altre departament...

En el cas d'haver de demanar reducció de jornada per a poder cuidar les criatures fora de l'horari lectiu, el sou és reduït... Això no ho puc entendre del tot; sembla ser que si es treballen menys hores, el preu de cada hora és també menor que si es treballen més hores... Aquí és on comença a produir-se la diferència salarial entre homes i dones...

A més a més, les dones treballadores, són un perill empresarial! (ejem, ejem... ¬_¬) En qualsevol moment poden no presentar-se a la feina, per haver de cuidar a les criatures... i això cal evitar-ho sigui com sigui... Així doncs:

- Les dones tenen poques possibilitats d'accedir a les capes directives
- Les dones en edat fèrtil tenen més dificultats per accedir al mercat laboral (no sigui que es quedin embarassades!!! i comenci aquest pervers bucle de la conciliació familiar!)
- Les dones cobren menys

Una de les dificultats afegides en el mercat alemany, és que els avis no cuiden dels néts. Habitualment, els avis viuen lluny i en cas de viure a prop, són molt poc receptius a ajudar en les atencions a les criatures...

Amb tot aquest panorama és fàcil entendre per què la natalitat alemanya està a la cua d'Europa. Cal afegir a més a més, que les dones amb més nivell educatiu són les que tenen menys fills, ja que a vegades han d'escollir entre la carrera professional i la familiar i moltes vegades la familiar es va endarrerint... fins que és massa tard...

En fi... 

divendres, 26 de març de 2010

La màquina de bitllets s'ha modernitzat

Per fi! Ja era hora! La màquina de venda de bitllets de transport s'ha modernitzat.

No sé si recordareu que us vaig explicar que per poder obtenir un bitllet de transport públic calia trobar la màquina adequada:

- una pels bitllets habituals
- una pels abonaments setmanals i mensuals
- una altra pels bitllets regionals

Doncs bé, ara hi ha una nova màquina amb la que es pot fer tot!! :-)

He provat la nova màquina i té un menú que ajuda a fer la selecció del bitllet que es vol comprar. Continua sent complicat escollir el bitllet adequat, però com a mínim, ja es pot comprar qualsevol bitllet des de qualsevol estació.

Per fi han donat un pas endavant cap a la modernitat! Ja era hora! :-)

dijous, 25 de març de 2010

La documentació és la clau

Sóc una fervent defensora de les bones documentacions... És clar que el següent acudit, fa un bon resum del què acostuma a passar...
Vist a través de Geek and Poke

Crec que una bona documentació és una peça clau en qualsevol projecte:

- El codi es pot reutilitzar de forma senzilla, sense haver de ser duplicat
- El desenvolupament del projecte i el seu ús és més ràpid i eficaç
- S'eviten errors provocats per una mala configuració o mal ús
- El coneixement del projecte està a l'abast de tothom que es llegeixi (i entengui) la documentació. Per tant, ningú és imprescindible.
- Com que el coneixement està documentat, és relativament ràpid incorporar nous recursos humans productius al projecte.
- Modificacions en el projecte, passat un temps, són possibles sense complicacions.

Tot són avantatges.

L'únic problema? No s'acostuma a donar suficient importància a la documentació i per tant, deixa de ser una eina eficaç, per convertir-se en un munt de paraules i gràfics antiquats que no aporten la informació necessària i que poden donar lloc a confusions i pèrdua de temps. I en el món real, el temps costa molts diners!

dimecres, 24 de març de 2010

Llonganissa de porc

Sempre s'ha dit que els rics lliguen els gossos amb llonganisses... Espero que no siguin aquestes! ;-)

El que no m'agrada és que la llonganissa és de porc!

Ben pensat, del porc és menja tot!! Així que...

dimarts, 23 de març de 2010

Pollastre cuit

Si us penseu que us parlaré d'una recepta de cuina, aneu errats... ;-)

Avui us mostraré una graciosa forma de pollastre ben cuit!!! :-P

He de reconèixer que si no fos pel preu, els hagués comprat des seguida! jeje!! ^_^

dilluns, 22 de març de 2010

Vorsicht! Geisterfahrer!

- Atenció, atenció! S'ha detectat un cotxe circulant en direcció contrària
- Només un?


Aquest innocent acudit és una realitat a Baviera, on cada dia, una mitja de 5 cotxes circulen en direcció contrària.

Aquests perillosos conductors, anomenats "Geisterfahrer", són un problema des de fa anys. Per avisar a altres conductors, del perill que hi ha a la carretera, les emissores de ràdio interrompen la seva programació per anunciar que s'ha detectat un conductor suïcida. A mi em sorprèn, però no sóc la única persona sorpresa per aquesta mena de notícies...

Cal dir que un terç dels avisos que se senten per la ràdio són falsos, ja que quan algú avisa a la Policia que ha vist un cotxe en contra direcció, la policia avisa a tothom (via programació a la ràdio) i després comprova si es tracta d'un cas real o d'una falsa alarma.

Quin és el perfil d'aquests conductors kamikaze?

- Persona major de 60 anys (més d'un terç dels casos)
- Home menor de 40 anys sota efectes d'alcohol i/o altres drogues

I... per què es posen a circular en contra direcció?

- El 50% s'equivoquen a l'entrada de l'autopista
- El 25% perden l'orientació en un creuament
- Els altres... no se sap!

Segons un estudi austríac, la meitat dels conductors que circulen en direcció contrària, saben que estan entrant en direcció contrària, però no fan res per remeiar-ho i continuen circulant, posant en perill a tots els altres conductors. Tampoc els espanten els 5 anys de presó que els poden caure per circular contra-direcció.

Després de sentir cada dia avisos contra aquests bojos de la carretera, he intentat buscar-hi una explicació... Deixant a part el preocupant tema de les drogues, em centraré en els creuaments...

Aquí tenim un creuament "perfecte" entre dues autopistes alemanyes, al nord de Munich:

En aquest cas, no és possible equivocar-se, ja que hi ha una sortida i una entrada per cadascuna de les direccions. Aquí, com a molt, un es pot equivocar de destí, però no de direcció!

Si mirem un creuament a l'atzar a Catalunya, trobarem que tot i que pot semblar complicat, també hi ha el patró de direcció única: Cada carril permet entrar o sortir de l'autopista, anant a una destinació concreta.

A mi sempre m'ha semblat que amb un sistema així, és molt difícil anar en direcció contrària.

Per cert, noteu que el creuament català, a l'alçada de Mataró, és un creuament d'una autopista amb una via interurbana i que lamentablement, sí que s'han produït accidents mortals deguts a xocs frontals. Però com a mínim, la gent circula en la direcció correcta. En aquest cas concret, van allargar una mitjana per evitar els xocs frontals, convertint-lo en un creuament ideal!

Ara bé, què construirien els alemanys en aquest creuament entre una via "normal" i una autopista? Doncs aquí teniu una mostra, corresponent al sud de Munich:

En aquest cas, els carrils d'entrada i sortida de l'autopista, no estan separats; són compartits! Així doncs:

- La intersecció de l'esquerra de la imatge, permet abandonar l'autopista i entrar-hi direcció Salzburg
- La intersecció de la dreta permet abandonar l'autopista i entrar-hi direcció Munich.

Si mireu atentament la imatge, veureu que els carrils són de doble direcció fins ben a prop de l'autopista. En un cas així, crec que és relativament senzill equivocar-se i ficar-se en direcció contrària.

És a dir, les carreteres alemanyes, afavoreixen l'aparició dels conductors suïcides, un fenomen que si bé no ha augmentat els darrers anys, tampoc ha disminuït! Es tracta d'un problema, la solució del qual no està clara del tot. S'està pensant en la possibilitat d'implantar un sistema que existeix a Bèlgica i que és un mecanisme que fa malbé les rodes dels vehicles que accedeixen a una via en direcció prohibida.

Sigui com sigui, és tracta d'un tema que no deixa de sorprendre'm!!

diumenge, 21 de març de 2010

Passió per la primavera

La primavera meteorològica és aquí... i la climatològica també!!! :-)

Les temperatures són positives nit i dia, i les màximes diürnes ja s'acosten als 20º! A més a més, els rajos de sol comencen a brillar amb força i alegria... Amb aquestes condicions, es disparen en cadena una sèrie d'esdeveniments:

- La gent passeja pel carrer en màniga i pantaló curt
(a mi m'entra fred de veure-ho)
- Es formen cues per comprar gelats
(
mmm... Ja espero menjar-me'n un de poma verda o de sèsam)
- Comença oficialment la temporada de les barbacoes
(
en paraules dels alemanys, les famoses "Grill Party")
- Els carrers i boscos s'omplen de gent que passeja, que patina o que va en bicicleta
(yupi!)

Com que m'estic germanitzant, he format part dels milions d'alemanys que viuen la febre de l'arribada de la primavera. La setmana passada vaig començar a preparar la meva bicicleta amb nous pedals.

I divendres, que feia un dia fabulós, vaig pujar-me a la bicicleta i... a fer milles! ;-)

A la foto anterior se'm pot veure pujada a la bicicleta... Ai! Quina sensació més agradable! A la imatge ja no hi ha neu, que ja s'ha desfet. Tot i així, la primavera tot just comença i l'herba encara grogueja... Al fons, es poden veure els Alps, amb una mica de neu als penya-segats.

Estava tan contenta de poder tornar a gaudir del bon temps sobre la bicicleta! A les fotos es pot veure com la meva expressió és fidel a aquest sentiment! :-)

I va ser la meva primera experiència amb les sabates amb ancoratge!

Abans de començar l'excursió, vaig estar practicant una mica com posar i treure el peu. Quan em vaig sentir segura, vaig començar a pedalejar...

Em va agradar la sensació, ja que és més relaxat que amb els pedals convencionals. El peu no marxa mai del pedal i això els genolls ho agraeixen. A més a més, quan es va cap a munt, la força de les cames s'aprofita millor i tot i que continua costant, és una miqueta més senzill...

Tot va anar bé, fins que en una de les parades, quan ja tenia un peu a terra i només havia de treure l'altre peu del pedal, em vaig equivocar de cantó! Enlloc de baixar pel cantó que tenia el peu lliure, vaig voler baixar pel cantó que tenia el peu al pedal. Gran error!!! La bicicleta em va caure al damunt i em vaig sentir una perdedora! :-( Quina caiguda més tonta! Suposo que encara no tinc assumit que he de baixar sempre pel cantó que tingui el peu lliure... En fi, una anècdota més sobre la meva primera experiència amb les sabates amb ancoratge.

Tot i aquest petit incident, recomano totalment els pedals amb ancoratge. És una sensació molt agradable que permet un millor ús de les forces i circular a major velocitat... M'ha costat decidir-me a instal·lar-los, però crec que he fet una bona inversió per a gaudir millor de la bici! I segur que els meus genolls també ho agraeixen! ;-)

Per cert! La foto de la sabata la trobo harmoniosa i maca... He de dir però, que he girat la foto! Ara les lletres no es llegeixen. En canvi, la vista es fixa ràpidament en la sabata i flueix cap amunt de forma natural. Per tant, truc fotogràfic: Intentar que la vista pugui seguir l'objecte de la foto fàcilment. El que no sé, és la gravetat de que les lletres ara no es puguin llegir, degut a l'efecte mirall...

dissabte, 20 de març de 2010

La planta malalta

A la finestra del lavabo, hi tenim una altra planta.

Si es mira de lluny, la planta fa goig.

Ara bé, si es mira de ben aprop, la planta està malalta. Té una mena de fong blanc, que no sabem què és i no sabem què podem fer per alliberar la planta d'aquesta convivència, que possiblement no és desitjada.

Algú sap què poden ser aquests fongs i com eliminar-los?

divendres, 19 de març de 2010

Les sabates per a la bicicleta

Com que s'acosta la primavera, ja m'estic preparant per a la nova temporada d'anar en bicicleta.

Aquest any he fet una millora: m'he comprat uns pedals amb ancoratge, i lògicament, unes sabates adequades per poder portar amb els pedals...

La foto és un muntatge de les meves noves sabates i els corresponents pedals. Es poden veure tots els estadis de la sabata:

- Sense pedal: per dalt i per baix
- Amb el pedal: per baix i per dalt

La foto sembla totalment professional, amb una il.luminació molt cuidada. Us he de confessar però, que la foto és amateur!!!

Us posaré una mostra de com s'han anat fent les diferents fases de la sabata...

Com veieu, amb una mica d'imaginació i "copy & paste", els resultats són impressionants!! I les meves noves sabates fan molt de goig! :-)

Ara ja estic desitjant que deixi de nevar per poder-les estrenar! Primer però, hauré de practicar a posar i treure el peu del pedal...

dijous, 18 de març de 2010

El despertador natural

És ben sabut, que per tenir un bon dia i rendir plenament, cal descansar correctament. Seguint en aquesta línia, se sap que el despertador ens pot espantar i no és gaire saludable. De fet, hi ha gent que diu que té salut perquè mai s'han llevat amb despertador (afortunats!).

Doncs bé, m'he comprat el següent despertador, que més aviat sembla un llum per a la tauleta de nit:

Es tracta d'un despertador que 20 minuts abans de l'hora desitjada, es va il·luminant poc a poc, simulant la sortida del sol. Funciona amb una bombeta de les antigues, ja que les de "baix consum" no es poden regular.

Posteriorment, durant 6 minuts comença a fer sorollets, cada vegada més forts. En aquest cas hi ha la possibilitat d'escollir entre:

- La ràdio
- Un rossinyol
- El mar
- El bosc
- Cigales

Se suposa que és el més semblant a un despertar natural i que és molt saludable.

De moment, després de provar-lo una única vegada, us he de dir que als 5 minuts de tenir la llum encesa, ja m'he despertat. Però sabia que tenia 15 minuts més fins que comencessin a sonar suaument els ocellets. Així que he estat gandulejant, despertant-me a poc a poc, pensant si aquesta nit he dormit 15 minuts menys o si aquests 15 minuts és un temps ben aprofitat i saludable per a l'organisme.

A mida que l'utilitzi més, ja us explicaré quines diferències he notat! Potser amb aquesta forma de despertar-se, un és lleva més descansat... Ja veurem! ;-)

dimecres, 17 de març de 2010

Nova planta

Una de les coses que més em va sorprendre des del primer dia, és que a tot arreu hi ha moltes plantes: a les cases, a les botigues, a les escoles, a les oficines, ...

Nosaltres teníem una planta molt bonica en el bany. Però va anar creixent i creixent i no podíem tancar la porta. Així que l'hem portada a l'oficina, que hi ha més espai, i hem comprat una planta més petitona però igualment bonica.

Esperem que aquesta nova planta sigui feliç en el lavabo i que creixi cap a munt i no cap als costats! ;-)

dimarts, 16 de març de 2010

Els calçotets d'Alemanya

Aquest any es juga el mundial de futbol a Sud-Àfrica. Com que el futbol és l'esport rei a Alemanya, les botigues ja es comencen a preparar amb tota mena de souvenirs i productes que serveixin per donar suport a l'equip de futbol.

Un dels productes que han fet per aquest any, són uns fabulosos calçotets!

Us agraden? Jo els trobo sossos, però segur que fan un cul molt maco! ;-)

dilluns, 15 de març de 2010

Coca-cola amb gel

Si aneu a Alemanya i demaneu una Coca-cola, us la donaran sense gel. Si la demaneu explícitament amb gel, això és el que us donaran..

Efectivament! Un got amb la Coca-cola i un altre got amb el gel. I vosaltres us poseu la quantitat de glaçons que preferiu! ;-)

diumenge, 14 de març de 2010

Pastís de xocolata light

Ens van convidar a dinar. I quan vaig preguntar que si portava una ampolleta de vi, tal com és típic a Espanya, em van dir: "No, millor porta un pastís, que et queden molt bons". Vaig estar contenta pel compliment i vaig decidir que utilitzaria la típica recepta del iogurt i que faria una variant de xocolata.

Per fer un deliciós pastís de xocolata, necessitava la recepta base:

- 3 ous
- 1 iogurt natural
- 3 mesures de iogurt de farina
- 2 mesures de iogurt de sucre
- mitja mesura de iogurt d'oli
- 1 sobre de llevat

i a més a més...

- 1 mesura de iogurt de xocolata en pols (100% cacau)
- mitja mesura extra de sucre

Doncs bé, em vaig concentrar en tal que quedés un bon pastís de xocolata. Per tal d'obtenir una textura més interessant, vam decidir ratllar mitja rajola de xocolata i la vam afegir a la massa. I ho vam posar tot al forn.

Per coure's va necessitar uns minuts més que si no tingués xocolata.

Fins aquí tot correcte... La sorpresa va venir quan al cap d'una estona vaig recordar que havia oblidat posar-hi oli!!! Espantats, vam decidir que provaríem el pastís per saber si calia tornar-lo a fer o no... I després de provar-n'he varis trossets, vam arribar a la conclusió que acabàvem de fer un deliciós pastís de xocolata light!!!

Mmmm... Potser no està tan esponjós com ho estaria si tingués oli, però ja se sap, que els productes light, no són ben bé iguals que els productes "normals"... jajajaja!!! ;-)

Així que hem decidit que portarem el nostre pastís de xocolata light tallat en porcions individuals. Esperem que agradi! :-)

dissabte, 13 de març de 2010

Wer bin ich? = Qui sóc?

Ja no sé qui sóc!!! :-(

Com sabeu, a Espanya cada persona té un nom (o dos o tres) i dos cognoms (un del pare i un de la mare). Un exemple ben espanyol podria ser: Maria García Sánchez. Per norma general, s'utilitza un nom i el primer cognom. En aquest cas: Maria García. I conservem el nom tota la vida...

En canvi, a Alemanya els nens ttenen habitualment dos noms, dels quals només n'utilitzen un i un únic cognom. Per exemple: Ulrike Maria Müller. A més a més, quan aquesta dona es casi, podria passar a ser la Ulrike Maria Mertens.

Quan la Ulrike vagi al metge o la truquin per telèfon, preguntaran per la Frau Mertens, i ella, quan recordi que és el seu nou cognom, sabrà que volen parlar amb ella i respondrà.

En el meu cas, jo sóc una Maria García. Si he d'escriure el meu nom en formularis, utilitzo el nom i el primer cognom i no hi ha problemes. Els problemes venen quan els documents són oficials i porten els dos cognoms. Aleshores la gent es pensa que sóc la Senyora Sánchez!!! I m'anomenen "Senyora Sánchez"

No sé què ha passat, però en el meu primer any a Alemanya, la gent m'anomenava correctament, i ara... sembla que tothom vol utilitzar el segon cognom!!! Ei! Que en tinc un altre al davant!!!

Estic desesperada. Ja no sé qui sóc. I no sé com explicar a la gent que tinc dos cognoms i només un únic nom!

Si algú té idees, que me les doni, per favor... Ja no sé què fer per tal que les coses siguin com l'any passat i la gent m'anomeni pel primer cognom i no pel segon! Que són els meus cognoms... i per a tota la vida!!!! :-S

divendres, 12 de març de 2010

Donant pel cul...

"Donant pel cul" és una d'aquelles expressions universals que no són gaire formals, però que volen dir moltes coses...

Si a l'expressió anterior hi unim un bolígraf, segurament la relacionarem amb la feina i associarem que el jefe ens dóna pel cul... Com que qui menja sopes, se les pensa totes, algú ha pensat en el sentiment cap als "jefes" i ha creat aquest indispensable accessori d'oficina! A més a més, cada vegada que hi posem un bolígraf, el nostre "jefe" mourà el cap i farà fins a 12 sorollets diferents de plaer...

Per mi això és el regal ideal per a l'amic invisible... :-)
Pràctic, no sé si ho és.. Però riure una estona, segur que sí!!!!

dijous, 11 de març de 2010

Senyals curioses

De visita per Portugal, vam trobar una senyal per anar al lavabo, que em va impactar...

Vist així, sembla normal, oi?

Doncs no! És gegant!!!! Per demostra-ho, aquí em teniu al costat del cartell... :-)

Em va semblar una forma graciosa i clara de senyalitzar la ubicació dels banys públics.

dimecres, 10 de març de 2010

El Sauerstoff i altres -Stoff

Hi ha dues paraules en alemany que em fan gràcia i que em sorprenen: Wasserstoff i Sauerstoff.

Wasserstoff la podem descompondre en dues paraules: Wasser (aigua) i Stoff (material). Per tant, vol dir "Material d'aigua". Si anem al llatí, tindrem que aigua es hydro. Per tant, Wasserstoff és hidrogen.

La paraula Sauerstoff també la podem descompondre: Sauer (àcid) i Stoff (material). Així que vol dir "material àcid". Quin és aquest material? Doncs bé, és l'oxigen. L'origen de la paraula cal anar-la a buscar al grec.

En la taula periòdica, trobem més elements acabats en -Stoff, com per exemple el Kohlenstoff i el Stickstoff.

Kohlenstoff es pot descompondre en Kohlen (carbó) i Stoff (material). És a dir, el "material de carbó". En aquest cas, la traducció és evident: carboni! ;-)

En canvi, en el cas del Stickstoff, la paraula Stick no vol dir res. Es tracta igualment d'un element essencial: el nitrogen.

Si no em confonc, són els elements de la taula periòdica que tenen un nom més "material"... De fet, són els més importants! Sigui com sigui, aquests noms em fan molta gràcia! :-)

dimarts, 9 de març de 2010

Processió cap a la Primavera

Avui a la ràdio he sentit una notícia que m'ha fet gràcia...

Resulta que els bavaresos ja estan farts d'aquest hivern, que encara cueja, i estan desitjosos que arribi la primavera. Així que la gent de la ràdio ha decidit organitzar una processió per anar a Primavera (en alemany: "Frühling")... Sortiran de les cases d'hivern (en alemany: "Winterhausen") i viatjaran a peu cap a Primavera...

Sona raro? No, només són uns 300 km de distància! ;-)

Aquí teniu l'anunci de la gent de la ràdio, animant als oients a unir-se a la processió cap a Primavera...

Ho he trobat una iniciativa molt divertida...

Segur que els lectors catalans també esteu desitjant que arribi la primavera, especialment després del caos que es va produir ahir a Barcelona...

Com a mínim, aquí quan neva no es produeix cap caos... Simplement, sembla que l'hivern no es vulgui acabar. Però astronòmicament parlant, encara falta més d'una setmana per l'arribada de l'autèntica primavera! Així que, paciència!! :-)

dilluns, 8 de març de 2010

Ja sóc autònoma

Quan vaig venir cap a Alemanya, sabia que el tema de la feina estaria complicat mentre no parlés alemany. El que no em podia esperar es que explotaria una crisis econòmica que dificultaria terriblement les meves possibilitats de trobar una feina aquí.

El primer que vaig fer, va ser apuntar-me a classes d'alemany. I en paral.lel, vaig estar buscant feina. La situació es va anar complicant a mida que el meu alemany millorava.

Per poder viure a Alemanya, vaig haver de renunciar a la meva feina a Catalunya. Va ser un moment realment trist, ja que la feina m'agradava. Durant els mesos posteriors, vaig estar pensant què fer amb la meva vida professional i vaig imaginar-me el tipus de vida que vull tenir. He de dir que estic molt il.lusionada amb el meu nou projecte i que ja estic treballant-hi!

Com que en la vida, sembla que les coses es mouen a base de desitjar-les, he trobat una feina interessant i que m'obre les portes en el difícil mercat laboral. Això sí, per poder-la dur a terme, m'havia de fer autònoma. Per mi, fer-me autònoma és el camí que dirigeix cap als meus somnis professionals. Així que, m'he llençat a la piscina!!

Ara sóc autònoma!! :-)

Una de les coses que més m'han sorprès d'Alemanya és que no tothom pot ser autònom. Només pot ser autònom la gent que pertany a un col.lectiu determinat: metges, arquitectes, enginyers, farmacèutics, advocats, periodistes, artistes, gestors, etc. Per poder demostrar que es pertany a un d'aquests col.lectius, cal presentar el títol que acredita la finalització dels estudis corresponents.

Aquí és on m'he quedat sorpresa; sense títol, no es pot ser autònom! Per sort, el meu títol universitari va arribar fa poc i per Nadal el vaig poder anar a recollir. Així que m'han permès fer-me autònoma.

Hi ha gent que em pregunta que per què m'he donat d'alta com autònoma a Alemanya i no a Espanya... He de dir que no conec les lleis amb detall i que potser digui alguna cosa que no sigui del tot certa. Però anem a respondre la pregunta... ;-)

Hi ha dos termes importants: Domicili i residència fiscal. El domicili és el lloc on estem empadronats. La residència fiscal és el lloc on paguem els nostres impostos directes i és aquell lloc en el que hem viscut més de 183 dies a l'any. En el cas dels treballadors migrants, és a dir, aquells que la seva empresa envia a l'estranger notificant-ho a la Seguretat Social, si estan desplaçats més de 183 dies a l'any i cobren més de 60.000 euros, han de pagar impostos a Espanya i a Alemanya. Si no, no hi ha cap problema i a més cobren més diners ja que no tributen el IRPF! ;-)

En el meu cas, la meva residència fiscal és a Alemanya. Així que si m'hagués pogut fet autònoma a Espanya (suposant que es pogués fer), em tocaria pagar impostos a Espanya (per estar inscrita allà) i a Alemanya (per tenir la residència fiscal aquí). No seria complicar massa la troca? Jo crec que sí.

He optat per fer les coses de la manera més senzilla i m'he fet autònoma a Alemanya.

Ara ja puc emetre factures, pagar una burrada d'impostos, tenir múltiples assegurances i gaudir de més responsabilitats fiscals... alhora que porto endavant els meus desitjos professionals! ;-)

diumenge, 7 de març de 2010

Controlant la taula de snowboard

Si sou seguidors del meu blog, sabreu que quan vaig arribar a Alemanya, vaig trobar que les estacions d'esquí estan tan a prop de les ciutats i hi ha neu tants mesos a l'any, que vaig decidir-me a provar de fer snowboard.

Doncs bé, avui, per primera vegada, he sentit que la taula de snowboard no és una desconeguda. He sentit que podia dominar a la taula, enlloc de ser ella la que prengui les decisions per mi!

Ha estat un descobriment, que ha passat de cop i volta, que m'ha fet sentir molt i molt bé!! :-)

La meva tècnica és patètica, però ja sento que puc anar damunt la taula. Això m'ha fet sentir genial!!!

Us poso un parell de fotos més... A la primera foto, em veureu a mi baixant (amb els braços ben elevats, demostrant que sóc una principiant), però podreu veure que la pista té cert desnivell...

I a la darrera foto, podreu veure'm a mi a punt de girar la taula del snowboard!! :-)

El que més m'agrada d'aquesta foto és la perspectiva. Si mireu al fons, veureu com la pista va cap abaix i com al fons es veu el pàrquing dels cotxes.

M'he sentit genial!!! :-)

He d'afegir que avui la neu estava de meravella i que entre els 15 o 20 cm de neu nova que va caure ahir i totes les proteccions que porto (esquena, cul, genolls, cap), m'he sentit segura com mai! He caigut moltíssim, però ha estat una delícia!

Avui dic per primera vegada: ja controlo la taula de snowboard. Ara estic preparada per aprendre a fer-la anar... ;-)

dissabte, 6 de març de 2010

Perill - Desratització

De viatge per Madeira, veia tot sovint uns cartells vermells. Acostumaven a estar en zones boscoses properes a alguna casa. I jo llegia "Perill - Desertització", i em preguntava: "Quin perill té que aquest bosc s'estigui convertint en un desert?". De fet, tampoc veia indicis de que la vegetació fos menor en les zones amb aquest cartell...

Així que encuriosida després de veure tants i tants cartells, vaig fer-li una foto a un.

Quina va ser la sorpresa al llegir que el perill és que hi ha masses rates i les estan combatent!!! Ara ho entenc tot! Per cert, en un lloc tan bonic i amb tanta vida com allà, entenc perfectament que les rates puguin proliferar ràpidament, fins el punt d'haver-les de controlar.

Em va fer gràcia la meva confusió... jejejeje!!! :-)

divendres, 5 de març de 2010

Els cotxes problemàtics...

Mireu atentament aquesta gràfica...

Sabeu de què parla?

Parla dels problemes que hi ha amb els cotxes, fins al punt que el fabricant ha de cridar-los per revisar peces o software defectuós.

Al diagrama de barres es pot veure com cada any han cridat a revisió més i més cotxes. En color vermell es veuen els problemes greus que afecten a la seguretat del vehicle. Aquests han augmentat molt i es preveu que aquest 2010 augmentin de forma exponencial.

Des del meu punt de vista, alguna cosa està passant en el procés de producció. Potser han reduït els costos de producció a base de reduir els tests del producte final... Mmm... Se'm puja la mosca al nas!

I vosaltres, què en penseu? Millorarà la fiabilitat dels productes en els futurs anys, arrel dels problemes detectats darrerament?

dijous, 4 de març de 2010

Sostenidors de vímet

En el nostre viatge per Madeira, illa de la qual vam poder sortir poques hores abans de la gran tempesta que la va destrossar, vam visitar una botiga que feia de tot amb vímet.

Em va sorprendre un "modern" sostenidor...

Em pregunto si deu servir d'alguna cosa dur-lo o si és un element totalment decoratiu.

dimarts, 2 de març de 2010

Conduint amb GPS

El GPS és un dispositiu que ajuda a la conducció, especialment en llocs desconeguts. En el viatge a Madeira, ens va ajudar moltíssim!! Sense ell, haguéssim estat totalment perduts...

A la foto si us hi fixeu, veureu el següent:

- Una de les carreteres principals del nord de l'illa de Madeira
- Anàvem ajudats de GPS per no perdre'ns
- Davant nostre hi ha un autobús que circula en el mateix sentit, un cotxe blanc que ve en sentit contrari i un cotxe negre aparcat tranquil·lament a la carretera.

Els aparcaments a les carreteres principals de l'illa és habitual.

De fet, allà a Madeira, el GPS no va trobar cap autopista, ni va rebre cap senyal referent a l'estat del trànsit.

Doncs bé, a Alemanya el GPS rep informació sobre l'estat del trànsit! Es veu que els GPS poden ajudar a evitar un embussament. De totes formes, sembla ser que no sempre és recomanable seguir les indicacions en cas d'embussament, perquè ens asseguraríem anar a parar a un altre embussament... Aquí van un exemple del que podria passar:

- En una autopista, amb una capacitat de més de 4500 vehicles per minut (o hora?), hi ha un accident i es forma un embús.
- Els GPS dirigiran automàticament a la gent fora de l'autopista.
- Possiblement el 10% seguirà les indicacions del seu GPS, que triaran un camí similar.
- Possiblement els desviaran pel mig d'un poble amb semàfors, que amb més de 400 vehicles es col.lapsen.

Per tant, tindrem que la gent que ha deixat l'autopista per evitar una caravana i ha tingut la mala sort que el GPS els ha desviat a un semàfor, es trobaran novament col.lapsats. En aquest cas, la via més ràpida i millor és seguir a la caravana a l'autopista.

O sigui que, tot i les indicacions d'un GPS, cal utilitzar el sentit comú!

dilluns, 1 de març de 2010

Trucant per telèfon

Fa anys, a Espanya, per trucar a un número de telèfon de la mateixa província, no calia marcar el prefixe. Era realment còmode! Això reduïa el nombre de xifres a marcar, guanyant temps.

Posteriorment però, va ser obligatori marcar el prefixe. Això va fer que els telèfons tinguessin tots 9 dígits. Per exemple: 93 333 33 33. Els telèfons de la xarxa fixa sempre comencen amb un 9, mentre que els de telefonia mòbil ho fan amb un 6. Per exemple: 666 66 66 66

Ara que ja fa més d'un any i mig que estic a Alemanya, he aconseguit comprendre com funciona el sistema de numeració telefònica!!! :-)

Aquí va un resum:

- Cada municipi (i potser alguns dels veïns) té un mateix prefix telefònic.
- Si es truca al mateix municipi, es pot estalviar el prefix telefònic
- Cada telèfon té un nombre de xifres no determinat!!!

El darrer punt és el que més m'ha costat d'entendre. A veure si trobo exemples que ho expliquin bé...

- Prefix telefònic de Munich: 089
- Telèfon del Consolat espanyol de Munich: 089 - 998 47 90 (10 xifres)
- Telèfon de la Secretaria del Consolat espanyol de Munich: 089 - 998 47 928 (11 xifres)
- Telèfon de la Seguretat Social a Munich: 089 - 29 30 04 (9 xifres)

Si anem a pobles més petits, podem trobar números amb un total de 8 xifres, 5 de les quals són del prefix. Aleshores, des d'allà, marcant només 3 xifres es pot trucar al número!!! Per exemple:

- Telèfon de la Delegació d'Hisenda de Wolfratshausen: 08171 - 250 (8 xifres!!!)

A mi aquesta diversitat em deixa sorpresa i cada vegada que trobo un número curt intento recordar-lo, ja que em fa molta gràcia! :-)

És un sistema curiós, oi?