diumenge, 31 de gener de 2010

Wohnen nach Wunsch

Avui us parlaré d'un altre programa de la televisió alemanya. En aquest cas "Wohnen nach Wunsch", que traduït al català seria "Viure segons el desig".

La forma de funcionar del programa és molt senzilla:

Algú viu en una casa que està feta una porqueria i un bon amic demana ajuda al programa per renovar-li la vivenda. L'equip del programa envia els seus habitants a un hotel i durant quatre dies es dediquen a arreglar la casa.

Els amics de les persones afectades han de col·laborar activament en la reconstrucció de l'habitatge.

Sempre estan acompanyats de la supervisió d'un decorador professional. A més a més, per a les tasques més complicades i per poder acabar la feina a temps, l'equip del programa proporciona treballadors externs que treballen per arreglar la vivenda.

Una vegada la feina s'ha acabat, la presentadora del programa va a buscar als habitants de la casa i els ensenya les habitacions una per una. En aquest moment, una música celestial sona de fons, alhora que es veuen llàgrimes, abraçades i cares de felicitat.

Crec que aquest format de programa existeix en molts canals de televisió arreu del món. Em sembla una bona forma d'arreglar la vivenda, tot i que diria que un requisit per a que ho facin, és que la vivenda estigui feta una autèntica desgràcia.

Es tracta doncs, d'un programa per veure com arreglen la vivenda dels altres, agafar una mica enveja i potser aprofitar algunes de les idees per decorar la nostra vivenda! ;-)

dissabte, 30 de gener de 2010

Festa especial d'aniversari

Ahir vaig celebrar el meu aniversari. Vaig intentar fer una festa especial, per poder-la recordar tota la vida. Així que vaig dedicar més temps a preparar-la que l'any anterior. Tot i així, encara ens en va faltar una mica!

Us explicaré com va anar, per tal que us en feu una idea i quan passi el temps, pugui reviure el què va passar aquella tarda! ;-)

Per començar la festa amb força, s'ha d'omplir l'estómac! Així que vam preparar:

- Arròs 3 delícies
- Palmeretes de pernil i formatge
- Mini-rotllos de primavera
- Coca de llimona i xocolata

La coca de llimona i xocolata la vaig preparar seguint la clàssica recepta del iogurt. Quan la massa va estar a punt, vaig separar-ne la meitat i vaig afegir-hi tres quarts d'unitat de xocolata en pols i un quart més de sucre. Va quedar boníssima! Tant, que fins i tot es van menjar les engrunes! ;-)

Quan vam haver acabar de sopar, vam començar amb la festa en sí. Vam voler imitar el concurs Schlag den Raab, que emeten a la tele. En aquest programa, una persona intenta vèncer al amfitrió del programa a través de diferents proves. Nosaltres però, vam adaptar-lo a una competició entre equips: homes contra dones!

Vam preparar un total de nou proves. Per fer-ho més emocionant, les darreres proves són les que més punts donen.

Aquí van les nostres proves! :-)

1) Menjar palets de sal (5 punts)

L'objectiu del joc era menjar el major nombre de palets de sal en un minut. De fet, està comprovat que no se'n poden menjar més de 15, degut a que són molt secs. Així que vam reptar als nostres participants. El representant masculí va aconseguir menjar-se 10 palets, mentre que l'equip femení només va poder-ne menjar 8.

A la foto podem veure la representant femenina menjant els palets totalment concentrada.

2) Geografia (7 punts)

Per aquesta prova, vam utilitzar el Globe Game, un joc de geografia de 5 rondes, que es pot trobar a Internet. Al final de les 5 rondes, els homes van guanyar 240 a 214.

3) "Ich packe meine Koffer..." (9 punts)

En català traduït com "Faig la maleta...", és un joc de memòria que consisteix en afegir coses a la maleta imaginària. Es juga un contra un i cal repetir la llista d'objectes que s'han empaquetat, en l'ordre correcte i afegint-ne un de nou. Per exemple:

Jugador 1: Faig la maleta amb una raqueta.
Jugador 2: Faig la maleta amb una raqueta i una tovallola.
Jugador 1: Faig la maleta amb una raqueta, una tovallola i un banyador.
Jugador 2: Faig la maleta amb una raqueta, una tovallola, un banyador i un barret de bany.
Jugador 1: Faig la meva maleta...

Quan un jugador s'equivoca en l'ordre o s'oblida d'algun objecte ha perdut la partida.

Aquest joc, va ser el primer joc que l'equip de les dones va endur-se a la butxaca! ;-)

4) Tastar (11 punts)

Per preparar aquest joc, vam comprar un munt de sucs de fruites de diferents gustos. Els vam donar a provar amb els ulls i el nas tapat. Pel que sembla, quan et tapes el nas, costa molt més reconèixer els gustos, cosa que es nota fàcilment, quan estem refredats.

Els representants dels dos equips van tenir moltes dificultats per reconèixer els gustos, així que els vam permetre utilitzar el nas. En les noves circumstàncies, el reconeixement dels sucs va seguir sent complicat.

A la foto podem veure al representant masculí intentant esbrinar que allò era suc de pastanaga! ;-)

Les dones però, van guanyar la prova.

5) Percepció del temps (12 punts)

Per aquesta prova, vam agafar el nostre temporitzador de cuina, d'alta precisió, i vam programar-lo per sonar en 2 minuts. Els equips havien de prémer un polsador quan creien que havia de sonar el rellotge. El marge d'error era de 20 segons.

L'equip de les dones va guanyar la prova amb orgull i satisfacció! :-)

6) Un, dos, tres... responda otra vez! (13 punts)

Seguint la línia del mític concurs de Televisió Espanyola, vam preparar uns quants temes per tal que els equips donessin el major nombre de respostes possibles.

Vam preparar coses com:

- Noms que continguin la lletra L, com per exemple "Laura"
- Activitats que es poden fer a casa, com per exemple "escombrar"
- Aplicacions típiques de Windows, com per exemple "Word"

El joc va estar molt renyit fins al final. L'equip dels homes va guanyar per una estreta diferència de 5 punts: 55 a 50.

7) Tirar les llaunes (14 punts)

Cam col·locar uns quants gots de plàstic formant una piràmide, al damunt d'una cadira. Els jugadors havien de derrocar-los gràcies a una pilota de goma que havien de llançar amb bona punteria.

L'equip dels homes va guanyar la partida, després d'un improvisat "Tie break" per desempatar-los.

8) Música al revés (15 punts)

L'objectiu del joc era indicar el títol d'una cançó, que sonava del revés, en el menor temps possible. Els jugadors disposaven de 5 segons per contestar, una vegada havien polsat els polsadors.

El joc van guanyar-lo les dones, amb un avantatge aclaparador.

9) Endevinar el pes (16 punts)

Els jugadors havien d'esbrinar el pes de diferents objectes. Els podien agafar, mirar, sacsejar, etc. Una vegada havien escrit el resultat, l'objecte es pesava amb la bàscula de la cuina i qui s'hagués aproximat més, s'enduia el punt.

Va resultar interessant comprovar com la mida dels objectes enganya la sensació de pes d'un objecte. Qui guanyés aquest darrer joc, guanyaria la partida. La sort es va decantar de cara a l'equip dels homes, que van celebrar ben contents i orgullosos la victòria.

Les diferents proves, van convertir la vetllada en interessant i en alguns punts, emocionant. La gent va participar animadament en totes les proves. La part negativa és que vaig estar tant concentrada en l'organització, que no vaig poder fer fotos! :-( Llàstima! M'hagués agradat tenir fotos amb les reaccions de la gent als diferents jocs...

divendres, 29 de gener de 2010

Arròs amb llet

De petita m'agradava anar a casa de la meva àvia i mirar a la cuina si hi havia algun plat d'arròs amb llet, per poder menjar. Oh! Estava tan bo! Sempre m'ha agradat menjar-ne, ja que em porta molts records de la meva àvia i la meva besàvia (Q.E.P.D).

Quan vaig venir a Alemanya, em va fer molta gràcia veure que també és típic menjar arròs amb llet. La sorpresa però, va venir quan el vaig provar! :-S És un plat que mengen calent i que té gust a les papilles que menjava de petita.

Així que després de temps i temps dient que faria arròs amb llet, ahir em vaig decidir. La recepta que utilitzo és la clàssica i queda igual de bo que el de la meva àvia.


Arròs amb llet

Ingredients (per a quatre persones):

- 1 litre de llet (de vaca o de soja)
- 1/2 branca de canyella
- 125 gr de sucre (o 100 gr. si s'utilitza llet de soja)
- 150 gr d'arròs
- La pell d'una llimona
- Opcional: La pell d'una taronja
- Canyella mòlta

Procediment:

Pelem la llimona (i la taronja) sense arribar a la part blanca, que amargaria el postre.
Es posa a bullir la llet amb la branca de canyella i la pell de la llimona (i la taronja).
Quan comenci a bullir s'hi afegeix l'arròs, prèviament rentat, i es deixa coure lentament durant 20 minuts, removent de tant en tant.
S'afegeix el sucre i es segueix coent lentament durant uns altres 15 minuts més, fins que s'obtingui una textura cremosa.
Es reparteix en recipients individuals i s'hi tira la canyella en pols pel damunt.

L'experiència:

Per primera vegada, he provat de fer l'arròs amb llet de soja enlloc de llet de vaca.
Com que la llet de soja acostuma a tenir una mica de sucre, per tal de fer-la més saborosa, he hagut de modificar la quantitat de sucre de la recepta original.

El resultat:

El plat ha quedat deliciós, com sempre! Els alemanys que l'han provat han quedat sorpresos del bon gust que té gràcies a les espècies (llimona i canyella), que ells no utilitzen habitualment en la preparació d'aquest plat.

dijous, 28 de gener de 2010

Com neva!!! :-O

Des de que estic aquí a Alemanya, mai havia vist nevar com avui... Per la tele ens diuen que és el Jennifer, que ve amb ganes de deixar neu...

De moment, tot està completament blanc, arribant a la porta de la terrassa, lloc on abans no havia vist neu anteriorment.

La màquina llevaneus ha passat fa una estona, però hi ha neu com si no hagués arribat a passar... I jo he de sortir. Espero arribar a destinació sense problemes!!! De moment, sé que tant el transport ferroviari com el de carretera, tenen petits problemes, que confio que no es solucionin durant el dia.

Us poso una foto actual de la nevada actual, amb la meva estació meteorològica de fons.

Les previsions meteorològiques diuen que el Jennifer estarà actiu uns quants dies més. Aquí us deixo les prediccions pels propers 12 dies... Com que és una predicció a llarg termini, pot ser que hi hagi variacions...

Ara mateix tenim:

- Temperatura: -2,1 ºC
- Vent: 2,2 km/h (crec que ha de ser més, perquè l'aparell està massa protegit)
- Sensació tèrmica: -4 ºC
- Estat: Neva amb intensitat

Espero poder dur a terme amb normalitat els plans pel dia d'avui... :-S

dimecres, 27 de gener de 2010

Quan juga la selecció...

Quan juga la selecció alemanya de futbol algun torneig important, la gent guarneix massivament els seus cotxes amb tota mena de banderes alemanyes que puguin onejar amb el desplaçament del vent.

Aquí en teniu una mostra de l'Eurocopa de futbol del 2008, la final de la qual va ser Alemanya contra Espanya. L'equip espanyol va guanyar.

Algú em sabria dir si la bandera amb l'àliga és legal? És l'àliga l'equivalent del toro espanyol?

He de reconèixer que el patriotisme alemany, encara no l'acabo d'entendre... :-P

dimarts, 26 de gener de 2010

Amb el lloro a tot arreu...

No sé si recordareu que fa uns anys, la gent anava a la platja "amb el lloro a l'esquena", és a dir, amb un aparell de música que feia sonar per amenitzar el dia a tot el veïnal. Evidentment, la música no era escollida a petició popular, sinó que el propietari del lloro la triava i la feia sonar segons els seus gustos personals. En aquella època, els clàssics "llorils" eren Camela, Pimpinela i temes rumberos o fins i tot rap.

Us poso una foto en la que es veu un d'aquells "lloros" de l'any de la Maria Castanya. La foto, com que també té anys, és de pèssima qualitat - us demano disculpes -. Però a mode de "recordatori" segur que us serveix! :-P

Aquells aparells eren grans i sonaven relativament bé...

Mica a mica però, la gent es va cansar de carregar aquells "morts" a tot arreu. S'ha de dir que hi havia pressió popular per no fer sonar els aparells. La gent es queixava, ja que volia anar a la platja i gaudir de pau i tranquil·litat. En el tren, el lloro només sonava en els trajectes d'anada i tornada a la platja. És a dir, la quota era suportable.

Darrerament els "lloros" han tornat!!! Aquesta vegada però, la situació és molt pitjor! El "lloro" és ara petit i forma part de quasi tots els telèfons mòbils. El so però és espantós! Tot i l'evolució tecnològica, en aquest cas, hi ha hagut una clara involució sonora! I com que l'aparell és petit, els "lloros portàtils" sonen per tot arreu! Quin horror!

Al costat del supermercat on vaig a comprar, acostumo a trobar jovent fent "botellón" a base de cervesa i tabac, tots els dies de la setmana. Sembla que visquin allà totes les tardes, ja que des que surten del col·legi comencen el procés d'alcoholització. I evidentment, tenen els seus "lloros" sonant com una ceba, és a dir, que quan ho sents et vénen ganes de plorar. Ningú s'atreveix a dir res a aquesta gent, ja que quan agafes el carro de la compra del supermercat, et miren amb cara amenaçadora. I de fet, comença a ser freqüent llegir als diaris agressions per part d'aquests grups de gent alcoholitzada.

No sé cap a on camina la societat, però em preocupa. No trobo normal fer sonar música a tota hora, amb aquesta merda de qualitat i a sobre reunir-se amb els amics per beure entre setmana! I el que és pitjor, gaudir d'aquesta immunitat per imposar els desitjos propis, sota l'amenaça de respondre amb violència gratuïta a qualsevol persona que vulgui recuperar la tranquil·litat de l'espai públic, que el so metal·litzat de la música dels mòbils destrueix...

Una vegada més, no hi ha cap diferència entre Alemanya i Espanya... Trist, però cert... :-/

dilluns, 25 de gener de 2010

das perfekte Promi Dinner

Una de les modes alemanyes, televisivament parlant, són els programes de cuina.

Avui us parlaré de "das perfekte Promi Dinner", que en català es traduiria com "el sopar perfecte dels famosos"...

De què va el programa?

Hi ha quatre persones més o menys famoses, que no es coneixen de res i que el programa ajunta. En quatre ocasions es reuneixen per sopar, cada dia a casa d'un famós diferent. El famós en qüestió fa un sopar pels seus convidats, que posteriorment el puntuen. Guanya el famós que obté més punts.

Les receptes que acostumen a preparar són les mateixes que prepararíeu vosaltres a casa, si vingués algú a qui volguéssiu impressionar... ;-)

El programa aprofita per fer "publicitat" dels famosos alhora que es veu, en molts casos, que són uns negats a la cuina. Està clar que mengen massa sovint de restaurant o que algú els fa els àpats perquè degut a la seva "fama" derivada de la seva "professió" (més o menys honorable) ells no han tingut gaire temps d'experimentar a la cuina. Altres famosos, en canvi, tenen un hobby a la cuina i això es nota.

Quan fan el tall publicitari del programa, sempre mostren els accidents a la cuina... Com més patosa sigui la persona, millor! Tampoc poden faltar-hi les escenes on el menjar s'ha socarrimat! :-P

Jo el trobo un programa més aviat avorrit. Però, tal com he dit anteriorment, els programes de cuina estan de moda a Alemanya, així que sembla ser que "das perfekte Promi Dinner" gaudeix s'una bona audiència televisiva.

diumenge, 24 de gener de 2010

Enquesta de satisfacció

Per Nadal vaig anar a veure a la família i vaig realitzar el viatge en avió.

Havia reservat el bitllet amb uns mesos d'antelació, però unes setmanes abans de la data assenyalada, em van trucar per canviar-me l'hora del vol. Quan vaig arribar a l'aeroport, vaig haver de fer el "check-in" en una màquina automàtica. Per misteris de la informàtica, no vaig aconseguir tenir èxit. Tot i seguir les instruccions que apareixien per la pantalla, no va ser possible aconseguir el bitllet d'embarcament. Així que vaig haver de fer cua per tal que em fessin el bitllet d'embarcament per finestreta.

A la tornada, vaig tornar a tenir sarau amb els caixers de "Check-in"! Aquesta vegada el "problema" va ser que vaig haver d'introduir les meves dades vàries vegades perquè viatjava acompanyada i a l'hora de triar el seient, l'aplicació no facilita triar el seient de vàries persones que viatgen juntes.

Una vegada dins de l'avió, ens van oferir la possibilitat d'omplir un qüestionari de satisfacció. Em vaig presentar voluntària per poder suggerir millores en l'aplicació del "check-in".

El qüestionari estava en tres idiomes: alemany, anglès i castellà.

Com és natural, vaig omplir el del castellà amb el meu bolígraf.

Confio que el meu qüestionari serveixi per millorar el funcionament de l'aerolínia.

A més a més, a l'omplir el formulari, se'm va fer el viatge més entretingut... jejeje! ;-)

dissabte, 23 de gener de 2010

No aparcar-hi

Passejant pel carrer em vaig trobar una caseta (suposo que d'electricitat o telèfon), que per tal de poder obrir-la sempre bé, van decidir recordar a la gent que no aparquin bloquejant les portes.

Trobo que l'advertència està posada rudimentàriament de forma curiosa. Com a mínim, confio en que sigui efectiu! ;-)

dijous, 21 de gener de 2010

die Küchenchefs

Avui us parlaré d'un altre programa de televisió: "die Küchenchefs" (en català: "Els xefs"). El seu format és, si més no, curiós.

De què va el programa?

Doncs va d'algú que té un restaurant, en el que la clientela brilla per la seva absència. El restaurant necessita ajuda, així que el propietari es posa en contacte amb l'equip del programa, que posteriorment hi envia tres cuiners professionals per assessorar-lo.

Els professionals demanen la carta i escolleixen cinc o sis plats. Examinen tant la presentació, com el gust, com el format, com les condicions higièniques de la cuina, etc.

Després, fan recomanacions per millorar la qualitat del restaurant, com per exemple: que els cuiners facin cursos de formació, que es facin inversions al restaurant, que es modifiqui el contingut de la carta, la presentació dels plats, etc.

A més a més, a cada capítol ensenyen tècniques de cuina (com per exemple com netejar un peix) i expliquen una nova recepta. Les receptes acostumen a ser per a 12 o més racions (estem parlant d'un restaurant! ;-) ). Però segurament es poden adaptar les mides per a menys comensals.

Jo m'apunto les receptes que trobo interessants i quan les hagi provat, les penjaré al blog per compartir-les amb vosaltres... :-)

dimecres, 20 de gener de 2010

Sacs de ceràmica

Quan per Nadal vaig anar a visitar a la família, vaig veure el següent pot de ceràmica:

La meva tieta em va dir que uns amics alemanys l'hi van regalar fa molts anys. A mi em va sorprendre perquè a la fira de l'Auer Dult havia vist exactament aquests mateixos sacs de ceràmica. El de la meva tieta és petitó i per a alls (en alemany: "Knoblauch"). N'hi ha que serveixen per a les patates i per a les cebes. Ja us vaig explicar que a la fira em vaig comprar un pot senzill per a les patates. M'encanten aquests sacs de ceràmica! Si tingués espai, suposo que els compraria! Jejeje!

És interessant saber que tot i que els anys passin, és possible comprar la mateixa ceràmica. Suposo doncs, que deu ser un estil més aviat clàssic, que segurament té força èxit entre la gent.

dimarts, 19 de gener de 2010

Goodbye Deutschland

No, no tinc intenció de marxar d'Alemanya... Jo us vull seguir parlant dels programes que donen per la tele. En aquest cas, "Goodbye Deutschland".

Sé que a Espanya es poden veure un munt de programes sobre emigrants:

- Afers Exteriors (TV3)
- Callejeros viajeros (Cuatro)
- Españoles por el mundo (TVE)

En aquests programes, s'acostuma a veure gent que busca fortuna a l'estranger i que tot els va de mil meravelles, o tot just el contrari. Tot depèn de l'equip de muntatge, que decideix com manipular les imatges gravades, seguint els interessos de l'audiència.

Doncs bé, a Alemanya des de l'any 2004 es pot veure "Goodbye Deutschland", que està en total consonància amb els programes anomenats anteriorment.

Al principi cada capítol durava 60 minuts, però degut a l'èxit obtingut, a partir del 2007 van passar a fer emissions de 120 minuts cadascuna. En el programa, fan el seguiment de vàries persones alhora. De fet, una persona pot aparèixer en més d'un capítol!

Es veu de tot: històries d'amor que acaben en ruptura, altres que es casen, gent que regateja com si ho hagués fet tota la vida, gent que aixeca el negoci, gent que es queixa i torna a casa, etc. A mi em sembla un format força realista.

Els alemanys viatgen per tot el món. El més freqüent és que obrin un restaurant o un bar. Mallorca és una de les seves destinacions preferides, tal com es veu en aquest programa. De fet, és sorprenent veure que quan busquen treballadors... en troben un munt de procedència alemanya! On són els mallorquins? ;-P

També es freqüent que viatgin a Amèrica Llatina per millorar el seu espanyol. I el que més em sorprèn és que tot i que se'ls noti l'accent alemany, també tenen tocs de l'accent del país al que viatgin. Em fa gràcia! :-)

N'hi ha que van a països de parla anglesa, tot i tenir dificultats amb l'idioma. Altres escolleixen llocs més exòtics com Àfrica i la Índia.

El que està clar, és que avui dia s'emigra moltíssim més que abans i no es fa per trobar feina, sinó per tenir una vida més completa i feliç. Alguns ho aconsegueixen i altres... tornen a Alemanya. I és que com he dit anteriorment, les persones que formen part del programa, poden aparèixer en més d'una emissió. Hi ha famílies, que fa anys que se'ls fa un seguiment! :-)

Us poso una de les imatges del programa, en la que es veu una escena típica: un negoci d'hosteleria obert pels alemanys! ;-)

Per cert, creieu que aquesta mena de programes fomenten que la gent emigri?

dilluns, 18 de gener de 2010

Torres

L'altre dia vaig veure en la publicitat d'un supermercat begudes de la casa Torres.

El que em va fer gràcia de la publicitat és que expliquen una mica la història de la Família Torres. En les característiques de les begudes es pot veure clarament que és de procedència espanyola, més concretament de Catalunya.

No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer veure que les regions són importants a l'hora d'escollir un vi. És com descobrir que Catalunya existeix, fins i tot des de l'estranger! :-)

Em van venir ganes de comprar un vi amb Denominació d'Origen Catalunya... No en vaig comprar cap, però no vaig poder estar-me d'escanejar la fulla del catàleg...

Sobre els preus... Ni idea! Si algú vol comparar què costa un Torres 5 allà i aquí, que m'ho digui i podrem veure quina diferència de preus hi ha...

diumenge, 17 de gener de 2010

Mein Mann, sein Hobby und ich

Ja va sent hora que us comenci a parlar de la televisió alemanya! ;-)

Com que hi ha molts programes que em semblen surrealistes, o com a mínim curiosos, us els aniré presentant mica a mica...

Avui us parlaré de "Mein Mann, sein Hobby und ich", que traduït al català vol dir: "El meu home, el seu hobby i jo". Tal com podeu deduir pel nom del programa, un home explica el seu hobby i la seva dona explica com conviu amb l'afició del seu marit.

A la foto, podem veure com un home mostra les rodes del seu aparell, amb el qual pot aconseguir velocitats de 112 km/h!

El format del programa és entretingut. Evidentment, no és cap programa d'interès intel·lectual, sinó que és com estar parlant amb un amic que t'explica quin és el seu hobby durant el temps lliure.

Com podeu suposar, hi ha gent que té aficions molt rares. Per exemple, ahir va sortir a la tele un home de 45 anys, que durant el seu temps lliure, construeix una maqueta d'un tanc de mida real! Per fer-ho, ha hagut de llogar un local per 5.000 euros/mes. La veritat és que era espectacular. El presentador li va preguntar que perquè construïa un tanc d'aquella mida... L'home s'ha emocionat donant explicacions. Suposo que tothom li deu preguntar que perquè construeix un tanc tan gran. Jo, sincerament, encara no ho entenc.

Suposo que l'èxit d'aquest programa es deu a que a Alemanya quasi tothom té hobbies. Intenten que els seus hobbies els proporcionin un entreteniment durador i habitualment, són aficions molt variades. Potser és una manera de passar de forma agradable tots aquells dies que plou i fa mal temps. També hi ha hobbies que quan realment es gaudeixen, és quan fa bon temps. Hi ha gustos per a tothom! :-)

dissabte, 16 de gener de 2010

Cotxes a l'avió

Tothom sap que viatjar en un avió és una mica avorrit. I deu ser especialment complicat si es viatja amb nens i se'ls ha d'entretenir. Un podria pensar que la millor solució seria portar la joguina preferida del nen i que vagin fent. Potser és una bona opció... però... compte! Si la joguina preferida és un cotxe teledirigit, està totalment prohibit! :P

Em pregunto si es pot jugar amb els altres cotxes, que no siguin teledirigits... Algú ho sap o ho ha vist mai?

Per cert, us heu fixat que el cotxe teledirigit té previsiblement 6 rodes? Uau! És un super-cotxe teledirigit! ;-)

divendres, 15 de gener de 2010

El meu primer ninot de neu

Ara és una bona època per fer ninots de neu, ja que hi ha neu per tot arreu! :-)

Degut a que sempre havia viscut a la costa catalana, mai havia pogut fer un ninot de neu. Sempre em vaig quedar amb les ganes de provar-ho.

Bé... Aquí em teniu acabant el meu primer ninot de neu! :-D

De fet, a la foto podeu veure com li dibuixava el somriure... :-)

He de dir que fer un ninot de neu és més complicat del que m'imaginava! La neu no volia quedar en forma de pilota i es trencava. El ninot de la foto, ha quedat prou bé perquè m'han ajudat! ;-)

M'he sentit com una nena petita... :-D

dijous, 14 de gener de 2010

Àrea de descans

Un aeroport és un lloc on, a vegades, cal esperar moltes hores.

Per això, alguns aeroports han adaptat les seves instal·lacions creant petites àrees de descans, que són ben aprofitades pel personal... ;-)

La llàstima és que hi ha poques places i que sembla ser, que estan sempre totes ocupades! ;-P

dimecres, 13 de gener de 2010

Defensa personal

Sempre havia vist a les pel·lícules dones que en cas de persecució o altres problemes, treien de la bossa un esprai, amb el que ruixaven els ulls de l'atacador. I pensava que això era únicament de pel·lícula.

Doncs bé, l'altre dia em van dir que a Alemanya és força normal que les dones portin un d'aquests esprais a la bossa! I jo que pensava que Alemanya era un país segur! I resulta que la gent camina amb seguretat, perquè porta aquesta mena d'esprais a sobre! :-O

De fet, la noia que em va ensenyar el seu esprai, es va quedar sorpresa quan li vaig dir que era la primera vegada que en veia un! De fet, no recordo ningú a Espanya que en tingués...

M'han dit que aquí aquests esprais són fàcils d'aconseguir.

Ara em queda el dubte: Hauria de comprar-me un d'aquests esprais i portar-lo sempre amb mi?

dimarts, 12 de gener de 2010

Nürnberger Würstchen

Fa unes quantes setmanes us vaig parlar d'un dels menjars ràpids preferits a Alemanya: el Currywurst. Després d'escriure la nota, la gent em va puntualitzar que aquest no és el menjar ràpid preferit a Baviera, sinó que és típic del Nord d'Alemanya.

Avui us parlaré d'un menjar molt més localitzat: les salsitxetes de Nürnberg (en alemany: "Nürnberger Würstchen"). Són unes butifarretes petitones i molt bones, originàries de la ciutat de Nürnberg. Són molt populars a tot Baviera.

A la foto les podeu veure en una versió per emportar acompanyada de mostassa i d'una col confitada, que a mi personalment no m'agrada gaire...

Si us agrada la butifarra catalana, heu de provar aquestes butifarretes de Nürnberg que estan la mar de bones! Totalment recomenables! :-)

dilluns, 11 de gener de 2010

Neu a Munich i rodalies

Aquests dies hi ha notícies de que està nevant amb força per tot Europa. A la televisió alemanya han dit que hi ha hagut problemes a Astúries i a altres punts de la Península Ibèrica, al Regne Unit, a aeroports de França i al Nord d'Alemanya. De fet, en aquella zona el vent ha acumulat gruixos entre 60 i 1 metre de neu que ha bloquejat cotxes i ha obligat a tallar l'autopista A-20 a Mecklenburg-Vorpommern.

En canvi, el Sud d'Alemanya no s'ha vist afectat per aquest excés de neu. És més, Munich és un dels llocs on menys ha nevat durant el cap de setmana. Per tant, la gent de la zona no té cap complicació per anar a treballar. Tot està igual que qualsevol altre dia d'hivern.

D'avant l'allau de notícies sobre el temporal de neu, la gent es torna molt més previsora. Des de fa uns dies, les estanteries dels supermercats es buiden ràpidament, com si la mercaderia hagués de quedar bloquejada i no es pogués comprar menjar en setmanes! :-P

A més a més, per reduir els problemes en la retirada de neu dels cotxes del carrer, hi ha gent que posa els netejaparabrises en posició vertical, tal com es pot veure a la fotografia següent.

Altres persones cobreixen el parabrises amb protector. És com els que s'utilitzen a Espanya per anar a la platja, però enlloc d'estar posat a la banda de dins del cotxe, està posat per fora.

Una altra de les conseqüències és que els nens no surten al carrer a jugar. I tot i que entre els blocs de pisos hi ha entreteniments per als més menuts, aquests queden completament inutilitzats durant aquests dies...

De fet, està previst que avui nevi tot el dia aquí al Sud d'Alemanya. No s'esperen però, les complicacions enregistrades els dies anteriors a altres llocs d'Europa. Caldrà però, veure quina és l'evolució de tot plegat.

I ho continuo dient: M'encanta la neu! :-)

diumenge, 10 de gener de 2010

Anuncis publicitaris del gener

Amb l'inici del nou any, la publicitat televisiva ha canviat de tendència. Si a finals d'any abundaven els anuncis de perfums i de donacions per ajudar a fer escoles al tercer món, ara hi ha clarament una altra mena d'anuncis.

Els reis són... els portals per trobar parella!

Us poso els logos d'alguns dels portals més anunciats.

En aquest portal, tot i que hi ha la paraula "friend", que vol dir amic en anglès, el cert és que a l'anunci només s'hi veuen parelles joves. Totes elles molt somrients, respirant amor per tots els porus del cos...

L'anunci d'aquesta altra companyia té el mateix aspecte que l'anterior. Tot són parelles joves i molt somrients.

Per a la gent més exigent, que busca una parella que sigui universitària o que jugui al golf, el portal d'Elite Partner és l'ideal!

A Espanya hi havia molts anuncis de "Meetic". En canvi, tot i que també treballen a Alemanya, he de dir que no he vist aquest portal anunciat a la tele. I si l'he vist, no m'hi he fixat! ;-P

Després de comprovar darrerament un augment tant important dels anuncis d'aquesta mena de portals, he arribat a la conclusió que trobar parella forma part dels propòsits majoritaris de cara al nou any.

Un altre dels propòsits que no falten cap any, és el de deixar de fumar. Us pregunteu si hi ha més anuncis a la tele per ajudar al fumador que ho vol deixar? Evidentment! Aquí teniu una mostra del logo d'una de les empreses que més publicitat fa aquests dies...

També hi ha anuncis de col·leccionables. De totes formes, només n'he vist un per muntar un petit tanc. És a dir, a Espanya hi ha molts més anuncis de col·leccionables que a Alemanya.

Els anuncis sempre són interessants i entretinguts, eh? Em pregunto com deu ser TVE sense anuncis... Em costa tant d'imaginar-m'ho!

dissabte, 9 de gener de 2010

Visita al dermatòleg

Els que em coneixeu, sabeu que sempre he tingut la pell amb tendència acneica. Segons la quantitat de nervis que circulen pel meu cos, n'he tingut més o menys.

Quan vaig mudar-me a Alemanya, vaig venir amb el meu "carregament" de productes per a la cara: gel per netejar-la, tònic per retirar les impureses i crema per hidratar-la. El problema va començar, quan els productes se'm van acabar. No sabia quins productes utilitzar.

A més a més, els meus nervis van augmentar i per tant, l'acne va rebrotar. No li vaig donar gaire importància, creient que marxaria de la mateixa forma que havia rebrotat. El que sí que vaig fer, va ser provar tots aquells productes que creia que em podrien anar bé.

Considero que aquests tres productes de la foto són especialment desafortunats per la meva pell. El del pot de color blau em deixava la pell molt greixosa. El del pot de color verd me la ressecava tant que semblava que tingués la cara plena de caspa. El del pot de color rosa, encara la ressecava més!

Va ser quan vaig anar a la perruqueria que em van comentar que tenia uns grans molt enfadats i que potser convindria que anés a veure un dermatòleg. Vaig dir-me: "Té nassos que siguin els altres els que t'hagin de donar una solució tan simple i adequada com anar al dermatòleg! Que porto mig any amb aquests grans emprenyats que no volen marxar!"

Així que vaig demanar hora per anar al dermatòleg. Mentrestant, vaig provar a netejar-me la cara amb camamilla. La camamilla sembla ser que va ser ben rebuda per la cara. Els grans es van calmar i la pell no va reaccionar ni creant caspa, ni creant més greix del compte. De totes formes, tenia la sensació que no n'hi havia prou.

La visita al dermatòleg va ser semblant a les que havia tingut amb el dermatòleg del baix Maresme: el Dr. De la Maza. És a dir, em van atendre en 1 minut i vaig tenir la sensació que ni van arribar a observar el problema. Van dir que era acne, que calia fer-lo fora i que possiblement estava agreujat per l'estrés. Em van receptar un antibiòtic clàssic per a l'acne: l'eritromicina, acompanyat en una emulsió de linola. No em van dir durant quan de temps havia d'untar-me amb això... :-/

El producte no es ven en forma comercial. Així que el van haver de preparar a la farmàcia. Me'l van donar en una dosi estil desodorant. Cal roscar per sota per tal que la crema surti per dalt.

Com a mínim, l'envàs fa que sigui molt pràctic.

La dermatòloga em va recomanar una consulta amb una assessora en cosmètica. Aquí va venir la meva gran sorpresa: A la consulta del dermatòleg, tenen una noia que consella sobre la cosmètica i els cuidados més adequats per a cada tipus de pell!!

Així que sortint de la porta de la dermatòloga, vaig anar a visitar a la "cosmetiquera". La noia em va explicar perfectament que el problema de l'excès de greix i de la deshidratació de la pell (la "caspeta") van lligats de la mà. Va estar una bona estona dient quines alternatives tenia i com havia de cuidar-me la cara. Va explicar com utilitzar tots els productes. I aquí hi ha el que em vaig endur:

- Espuma netejadora
- Crema hidratant
- Màscara exfoliant a base d'argila blanca, per utilitzar un cop a la setmana

He de dir que els productes no són precisament econòmics, ja que tots tres pugen a quasi 60 euros. Però la meva situació facial era desesperant. Per ara, noto que els productes es porten bé amb la meva pell, la qual es veu menys vermella i menys "brillant". El tema de la hidratació encara està a mig gas.

Em va dir la noia que si la pell estava massa deshidratada, hi havia un oli per posar abans de la crema hidratant, que ajuda molt més a mantenir-la ben hidratada.

Em va dir que havia de tenir sobretot constància i que necessitava unes 4 setmanes per tal que la pell s'acostumés als productes. De totes formes, va dir que progressivament aniria notant millores... Ja veurem doncs, com evolucionarà la meva pell! :-)

Una cosa està clara: A Alemanya, les consultes dermatològiques tenen tots els serveis disponibles, inclòs la venda i assessorament de productes que ajudin a millorar la higiene de la pell. Una agradable sorpresa! :-)

divendres, 8 de gener de 2010

Patinant sobre la font de Karlsplatz

Al centre de Munich es troba la plaça de Karlsplatz, que pels muniquesos sempre serà coneguda com a Stachus, que era el nom original de la plaça. Va ser el rei Carles II Teodor de Baviera (1724-1799) el que va voler que la plaça portés el seu nom, en contra de la voluntat del poble.

És un lloc ben turístic que canvia d'activitat en funció de l'època de l'any. Quan la font funciona, la gent s'hi pot fer fotos...

De fet, jo m'hi he fet fotos intentant captar una altra forma de banderes alemanyes: la perruca-bandera. Tal com he comentat altres vegades, els alemanys són moooolt patriòtics. Ho porten al cap! ;-)

En canvi, quan fa fred, tanquen la font i la reconverteixen en una pista de patinatge sobre gel.

Com que la pista està situada al damunt de la font, no és gaire gran. És per tant, una pista ideal per a nens. De fet, està pensada per tal que els més menuts puguin aprendre fàcilment a patinar. Com? Doncs hi ha un munt d'óssos amb esquís que rellisquen sobre el gel. Aquests óssos són un punt de suport per aprendre a patinar. Són l'equivalent dels caminadors dels nens petits, en versió patinador! ;-)

A mi em sembla una idea genial poder aprofitar tan bé els racons de la ciutat. He d'afegir que aquests óssos per aprendre a patinar, em van fascinar. Si fos petita, de ben segur que demanaria als meus pares anar allà a aprendre a patinar! ;-)

dijous, 7 de gener de 2010

Decorant amb humor

Com que avui dia encara hi ha gent que té por a la grip porcina, res millor que prendre-s'ho amb una mica d'humor...

dimecres, 6 de gener de 2010

Efecte 2010 en les targetes bancàries alemanyes

A l'igual que l'any passat, acaben de passar els reis amb l'estrella i ens han cantat una cançó. I ja tenim el número de la porta actualitzat: 20 * C + M + B * 10. En aquest cas, canviar de desena és senzill i no té cap efecte secundari sobre les targes bancàries! ;-)

És curiós, però el que no va passar l'any 2000, el tan temut "efecte 2000", ha passat el 2010!

Segons heise.de, prop de 25 milions de targetes bancàries alemanyes fabricades per Gemalto i amb el xip SECCOS v5 han deixat de ser operatives. Això ha estat un gran problema i un gran trasbals per a tothom: no ha pogut pagar amb tarja a les botigues, no ha pogut retirar diners dels caixers automàtics, no ha pogut pagar amb tarja a l'estranger. Per sort, nosaltres no ens hem vist afectats per aquesta problemàtica, que se suposa que estarà solucionada en els propers dies.

Ja estem però a dia 6 i encara no funcionen. La problemàtica ha afectat a les accions de la companyia en la borsa, que han caigut més d'un 2.5%. Que el primer fabricant mundial d'aquesta mena de producte tingui un error tan greu és molt positiu per a la competència. És un error greu que afecta a la confiança del client i que donarà per tant, més pes a la competència. Acostar els competidors sempre és bo per a l'usuari final. Per tant, que l'errada hagi estat del líder mundial és una notícia relativament bona! ;-)

Des del punt de vista informàtic, la notícia és força dolenta :-(

Segons les especificacions EMV, que es poden trobar a la següent web, l'any d'una data està format per 2 dígits. Això vol dir que si les especificacions no canvien durant aquest segle, quan s'arribi a l'any 2100, podria tornar a haver-hi problemes. Amb dues xifres però, no hi hauria d'haver cap problema pel canvi de desena. Què ha passat amb la data, que només s'ha tingut un dígit en compte?

Podria fer hipòtesis sobre les causes d'aquesta fallada... Evidentment, sense cap fonament científic! ;-)

1) Tot i la gran problemàtica de l'efecte 2000, algú no va anar a classe aquell dia i es va perdre la lliçó. Així que en la fabricació d'aquesta tarja, es van oblidar d'aquest assumpte... jejeje... No crec! ;-)

2) Les especificacions EMV no s'han implementat correctament, cosa que de ser certa, seria molt greu.

3) Les especificacions EMV s'han respectat, però en el moment de fer els càlculs que validen la tarja, hi ha hagut algun error que no s'ha pogut detectar fins ara.

Evidentment, l'opció més creïble i possible és que hi ha hagut un error en la programació de la validació de la tarja (segurament basada en java). És molt possible que des dels terminals bancaris es puguin reprogramar aquestes targes per solucionar l'error. Quan? Aquest és el gran dubte...

Possiblement l'equip de programadors que han tingut aquest greu error, no va adonar-se d'aquest problema. Quan la tarja va arribar a la fase de proves, possiblement no es van fer proves amb una data futura. Potser el projecte duia retard i anaven cuita-i-corrents fora de termini o de costos... Potser les proves van ser realitzades pel client, qui sap!? L'errada pot venir de múltiples llocs, que amb una correcta metodologia de treball s'hagués pogut fàcilment detectar i solucionar.

Evidentment, considero que el que ha fallat aquí no és el programador de l'aplicació, sinó la metodologia emprada. Un producte de qualitat pot patir retards, però la qualitat hauria d'estar per sobre de qualsevol termini. La qualitat hauria d'assegurar testejar els casos més bàsics que afecten a una tarja, entre els que s'hauria d'incloure provar què passaria en una data futura...

Jo sóc partidària de productes robutsos i de qualitat. Us imagineu que enmig d'una operació de cor, fallés el software de control de les activitats vitals? Hi ha errors que NO es poden permetre. Que la web de la presidència espanyola a la UE tingui en Mr. Bean enlloc d'en Zapatero és un error menor, comparat amb d'altres.

Tot això demostra la importància de fer software de qualitat. Tot i que sembla que vivim en un món on els costos i els terminis és la única cosa que importa... Així de malament anem... :-/

I per si algú m'ho pregunta: Sí, el software de qualitat existeix. Només fan falta professionals de debò i amb experiència... i un petit canvi de mentalitat empresarial.

dimarts, 5 de gener de 2010

Un regal original

Segur que aquests dies heu dedicat moltes hores a pensar en regals originals... Jo us en voldria proposar un, que sempre podeu demanar als Reis Mags d'Orient... ;-)

És el regal ideal per algú

- que sigui un fan de l'aviació, o bé
- que sigui un col·leccionista de cadires, o bé
- que sigui un aficionat als objectes curiosos, o bé
- que vulgui superar còmodament la seva por a volar, o bé
- que vulgui redecorar la vivenda, o bé
- que vulgui viure noves experiències

Per una persona que compleixi aquests requisits, el seu regal ideal és un seient utilitzat de segona mà d'un autèntic avió! La companyia Lufthansa els ven (suposo que per reduir les pèrdues econòmiques que arrosseguen degut a la gran crisi econòmica)...

Us deixo una imatge amb les dades per si en voleu comprar un. Podeu ampliar la foto si no ho veieu bé...

Què? Us fa patxoca la idea? ;-)

Per cert, us heu fixat en com comença el número de telèfon? 69 69 69... Jo crec que el número està buscat expressament per donar idees sobre possibles usos de la cadira.

dilluns, 4 de gener de 2010

Cafè o te?

Imagineu que viatgeu en avió i demaneu una beguda. Us ofereixen escollir entre cafè o te. Una vegada heu escollit la vostra beguda, us la proporcionen amb un got que indica quin n'és el contingut. Com faríeu per optimitzar l'etiquetatge del contingut del got? Pareu atenció a la solució, que és ben enginyosa! ;-)

Sí senyor! El contingut és, evidentment, cafè o te... Per tant, un etiquetatge doble és la solució òptima! ;-)

diumenge, 3 de gener de 2010

L'estació meteorològica

Fa un parell de setmanes em vaig comprar l'estació meteorològica del Lidl. Estava navegant per Internet, i al veure l'oferta vaig sortir disparada cap a la botiga. Una estació amb pluviòmetre i anemòmetre a un preu reduït! Wow! :-) La vaig comprar aquí a Alemanya per 49.99 euros.

Uns dies més tard la vaig veure anunciada a Espanya per 55 euros... Em pregunto a què es deu la diferència de preu... Un podria pensar que es tracta dels costos d'enviament, però l'estació està fabricada al Regne Unit, així que el transport per arribar a Espanya i el transport per arribar a Alemanya haurien de ser semblants, oi? En fi, misteris d'aquells que costen d'explicar.

Posteriorment, vaig estar mirant per Internet... La mateixa estació meteorològica, però amb marca, es ven per 60 euros. Amb connexió a PC i sensor de temperatura independent de l'anemòmetre, es ven per 90 euros. De totes formes, per satisfer la meva curiositat, la que tinc és estupenda! ;-)

A l'aparell principal es pot veure molta informació:

- Temperatura i humitat interior i exterior
- Temperatura de confort
- Temperatura a la que els vidres queden "amb vapor d'aigua"
- Sensació de fred
- Vent
- Pluja
- Pressió atmosfèrica
- Previsió del temps per a les properes 12-24 hores (amb una fiabilitat del 75%)
- Hora, dia, mes i any.

Com que encara no hem decidit on posarem el pluviòmetre, el vam deixar a terra. I els primers dies, va estar plovent! Aquí va el repàs de les precipitacions enregistrades:

29 de desembre de 2009: 3,7 l/m2
30 de desembre de 2009: 4,5 l/m2
31 de desembre de 2009: 2,7 l/m2
1 de gener de 2010: 4,5 l/m2
2 de gener de 2010: 0,0 l/m2 !?!?!?

Sabeu què ha passat en la mesura del 2 de gener? Que han baixat les temperatures i s'ha posat a nevar! El pobre pluviòmetre neda entre la neu... Suposo que si es desfà, podrà mesurar la quantitat de pluja... Però per ara potser caldrà esperar uns quants dies...

Per instal·lar l'anemòmetre vam comprar una barra de cortines per tal de posar-lo en una posició on el vent el pugui "visitar". De moment però, no hem pogut veure els valors del vent. Els dies anteriors que plovia, no hi havia vent. I ara que bufa, el nostre anemòmetre s'ha quedat congelat i no pot girar! :-P

En qualsevol cas, estic molt contenta amb la meva nova estació meteorològica. Veurem però, quan tornarà a ploure... ;-)

dissabte, 2 de gener de 2010

Apagada analògica?

El primer dia de l'any és sempre un dia per recuperar-se de la nit anterior. És un dia que passa sense fer res especialment útil.

Doncs bé, nosaltres vam tenir la tele encesa tota la tarda. No hi havia gaires canals i la qualitat de la imatge no era gaire bona. El so tampoc era per tirar coets. A la foto es pot distingir una dona en una pel·lícula al canal ProSieben...

I van anar passant hores i hores...

De cop i volta, un dubte em va passar pel cap: "1 de gener d'un any nou... I si han apagat la televisió analògica?"... Durant uns moments, vaig sentir que no tornaria a veure la tele en una bona temporada, fins que no comprem un descodificador...

Però gràcies a Internet, vaig llegir que a dia d'avui, l'apagada analògica alemanya està prevista pel 30 d'abril del 2012... Així que encara tenim temps per comprar el nostre descodificador.

Renoi! Quin ensurt! Una cosa queda clara: "En dia festiu, les averies tècniques triguen mooooooltes hores a arreglar-se"... Per sort, ara mateix, la televisió analògica es torna a veure bé! :-)

divendres, 1 de gener de 2010

El meu segon Cap d'Any a Alemanya

El cap d'any que va donar l'entrada al 2009 va resultar una mica accidentat, ja que estava asseguda al sofà amb un intens dolor de tripa que no havia tingut anteriorment.

Sempre he cregut que la forma d'entrar l'any, marca com serà l'any. Així doncs, el 2009 va ser un any una mica tocat... Calia preparar l'entrada al 2010, per tal que sigui un molt bon any...

Vam començar la vetllada en un restaurant italià. El menjar allà estava bo. De totes formes, jo no em vaig poder acabar la pizza, perquè la noia que seia davant meu va tenir un petit problema de coordinació i va acabar tirant la seva beguda per tota la taula. Jo vaig ser la més perjudicada, juntament amb la noia que seia al meu costat. Espero que això sigui un fet comparable a trepitjar merda i que ens carregui les piles de bona sort i bons auguris! ;-)

Sortint del restaurant, vam anar a casa. Allà vam estar xerrant una estona, mentre menjàvem quatre porqueries (patates fregides, anells de poma seca, ganxitos de cacauets, trufes de rom). Per fer temps, vam jugar algunes partides al bingo. No és que sigui el joc més emocionant del món, però per poca estona té el seu encant...

Posteriorment, vam dirigir-nos a l'estació de tren per anar a buscar un bon lloc des d'on tirar petards i veure els que tira la gent. Ara ja ho sé: L'equivalent alemany de la revetlla de Sant Joan dels Països Catalans, és precisament la nit de Cap d'Any. La gent prepara fogueres i llancen coets (que amb l'ajuda de les ampolles de cava i vi per a que mantinguin la direcció desitjada). Els més menuts tenen bengales i poden tirar "petards xinos" al terra.

El que em va resultar més difícil va ser saber en quin moment entràvem al nou any. Per sort, l'església del poble va començar a sonar i vam saber que havíem entrat definitivament en el 2010, un any que confio que defineixi positivament el meu futur.

En aquest moment, el cel es va omplir de vistosos focs artificials. Un espectacle que em va impressionar.

Vam tenir molta sort a l'escollir el lloc des d'on tirar els petards. Si presteu atenció a la següent foto, veureu una espessa capa de boira darrera de les cases. Precisament allà es on vivim! Si ens haguéssim quedat allà, no hauríem vist res de res!

De tornada cap a casa, vam trobar-nos la boira. Una boira que no permetia veure més enllà de 10 metres. Degut a la boira vam fer la primera bona acció de l'any!

Al sortir del tren, vam trobar-nos una dona amb un nen a coll-i-bé. La noia va voler preguntar-nos quelcom, però no s'en va sortir. Em va donar la impressió que era sud-americana, així que li vaig preguntar si podia parlar castellà. Va dir que sí i va dir-nos que amb aquella boira, tenia por d'anar a casa sola. I aquí ve la primera bona acció de l'any: ens vam oferir a acompanyar-la! :-)

La dona va explicar que feia tres mesos que vivia allà i que els darrers mesos no havien estat gaire bons per ella. Va estar molt contenta de poder parlar amb mi i en pocs minuts, va explicar-me tot el que l'angoixava. Deia que feia mesos que no sentia el castellà i amb l'alemany encara no se'n surt. La vam acompanyar un bon tros, però crec que va valer la pena.

Crec que fer bones accions, carrega les anteriorment mencionades piles de la bona sort... Les meves han començat l'any amb doble càrrega! ;-)

De tornada, vam veure com tots els cotxes circulaven a uns 15 o 20 km/h amb totes les llums disponibles enceses, incloses les d'emergència. No es veia quasi res! De cop i volta, apareixia gent entre la boira i deien: "Frohes neues Jahr!". Vaig sentir una emoció que l'any anterior em vaig perdre (per indisponibilitat).

Confio que el 2010 sigui realment un any millor que el 2009. De fet, tinc un munt de bons propòsits per dur a terme, però si no us importa, me'ls guardo per a mi! ;-)

Que tingueu un molt feliç 2010! :-)