divendres, 31 de desembre de 2010

Balanç del 2010

Avui és el dia de l'home dels nassos, aquell que té tants nassos com dies li queden a l'any. És a dir, que l'any s'acaba! Per entrar amb forces al nou any, cal fer un repàs de tot el que ha representat el 2010, l'any que ens deixa...

- He canviat la meva direcció laboral, dedicant-me a impartir cursos tècnics arreu del món, permetent-me conèixer diferents cultures i formes de ser. Una experiència totalment enriquidora.

- He seguit millorant l'alemany. Haureu notat que he deixat d'actualitzar el blog de forma regular. El motiu principal és que aprofito aquest temps per llegir en veu alta llibres en alemany. Això fa que augmenti el meu vocabulari i que mica a mica sigui capaç d'utilitzar noves expressions de forma activa. De totes maneres, és un procés lent i encara em sento insegura quan escric quelcom en alemany. A més a més, continuo tenint errors enquistats que em costa molt d'esforç de corregir. Però m'hi continuo esforçant...

- Com que els meus llibres de lectura preferits són els de desenvolupament personal, estic treballant per sentir-me millor amb mi mateixa i ser encara més feliç!!! Cada obstacle que em trobo, és un interessant repte que em fa sentir viva i fa que gaudeixi de la vida més intensament. Així doncs, a nivell personal ha estat un any molt important!

- La meva consciència ecològica s'ha reactivat i ara intento fer les coses de la millor manera possible. De totes formes, pel 2011 tinc en ment uns quants projectes de caire ecològic. Aquests projectes els considero vitals perquè el medi ambient està cada vegada més malmès i hem de conservar-lo i ajudar a reparar-lo, per a les generacions futures... És el nostre deure.

En resum, el 2010 ha estat un any de transició. Totes les coses que he fet, estan a mitges i cal seguir dedicant-t'hi energies. És qüestió de cuidar tots els temes amb cura, de la mateixa manera que cuidem les nostres plantes per a que siguin boniques i saludables.


Si faig un resum del que ha estat el 2010 com a espectadora...

- Ha estat l'any que la selecció espanyola ha guanyat el mundial de futbol a Àfrica.
- Ha estat l'any en que s'ha confirmat que el Peak Oil s'ha superat, deixant encara més clar que el consum d'energia actual no és sostenible.
- Ha estat l'any en que el trànsit aeri s'ha vist més afectat per la naturalesa: primer l'erupció d'un volcà islandès i després una gran nevada...
- Ha estat l'any en que més evident s'ha fet que el canvi climàtic va a una velocitat vertiginosa.
- Ha estat l'any en el que s'ha vist clar que el sistema econòmic actual té greus deficiències que cal solucionar.


Per tot plegat, pel 2011 desitjo que siguem tots molt feliços i que la nostra consciència ecològica i social es desperti d'una vegada, per sobre dels interessos econòmics que semblen entossudits en dirigir les nostres vides.

Que el 2011 ens porti pau i benestar al nostre interior, i que ho puguem transmetre cap a l'exterior.

Que el 2011 ens guiï per seguir endavant amb els nostres somnis, els quals espero que siguin nombrosos! ;-)

Per tot això i per molt més...


FELIÇ 2011!!!!

dissabte, 18 de desembre de 2010

S'acosta el Nadal

I d'aquí a una setmana estarem a Nadal!!! :-)

I és que per tot arreu es nota ja l'ambient nadalenc... fins i tot als bars del carrer! ;-)

dimecres, 24 de novembre de 2010

Alles ist wieder weiß!!!

La setmana passada van caure les primeres volves de neu de la temporada. Però com que el terra encara està calent, li costa quallar.

Avui però, al llevar-me i mirar per la finestra, he vist que tot està enfarinat! És una capa fina de neu, però jo la trobo molt bonica!

Vol dir que l'hivern s'acosta. Sí, l'hivern... Amb temperatures mitges de 0ºC, amb cels majoritàriament grisos i... a vegades amb neu! Trobo aquesta estació màgica! Temporada de fer ninots de neu, anar a esquiar... gaudir d'aquesta estació!

És una meravella que l'any tingui diferents estacions, per poder contemplar diferents paisatges. I els que venen ara a l'hivern, són preciosos!

De fet, no sé si seria capaç d'escollir la meva estació preferida, ja que com a aficionada a la meteorologia, totes les trobo fascinants!! :-)

dijous, 18 de novembre de 2010

Blog en pausa?

Haureu vist que els darrers dies he escrit poca cosa. En realitat, encara tinc temes per comentar i tractar, però darrerament estic ocupada en altres activitats que requereixen tota la meva concentració i que es mengen les meves energies: la lectura en veu alta en alemany.

Com que l'any ja s'apropa al final, ja trobareu en el meu resum el fruit que tot això està donant! :-)

Fins aviat! :-)

dimarts, 9 de novembre de 2010

Els polítics alemanys als mitjans

Quan els alemanys no estan contents dels seus polítics, fan bromes sobre ells!!!

Aquí teniu unes quantes imatges que resumeixen les idees dels polítics alemanys vistes per la premsa i els mitjans de comunicació... Jo diria que veient les imatges i sabent què està passant darrerament, tot està ben clar, eh!! :-)

En aquesta imatge es veuen alguns polítics alemanys i el que proposen, com que hi hagi una presència mínima de dones a la política i als alts càrrecs...

En Barack Obama amb problemes amb el "Tea Party"...

En Berlusconi ben petonejat... per les dones guapes!!!

La solució màgica! Treballar fins als 137 anys!

I és que l'humor és la millor eina per sobreviure a la pressió quotidiana i gaudir plenament de la vida!

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Castanyes al forn... i panellets!

Avui es celebra la castanyada a la meva terra. A Alemanya no. Però com que és la millor època de les castanyes, aquí també hi ha gent que es dedica a collir-les i a fer-les al forn. Com les fan? Doncs bàsicament al forn. Una possible manera és utilitzar un recipient de fang i posar les castanyes a coure. Jo he descobert, que les castanyes m'agraden de totes les maneres!

He de dir que vam posar masses castanyes de cop i que vam haver de tornar aquesta "cassola-castanyera" al forn vàries vegades; és a dir, vam fer les castanyes a capes.

Reunir-se amb els amics amb l'excusa de menjar castanyes està molt bé, però també és bona idea acompanyar les castanyes dels dolços típics de l'època. En el cas de Catalunya, els panellets! Els panellets són fets de massapà i això també agrada als alemanys, així que seguint la recepta que utilitzo des de fa anys, vam fer un parell de safates de panellets.

A part dels típics de pinyons i coco, vam fer petits experiments. Vam fer boletes de xocolata amb canyella i vam fer unes boletes farcides amb gel de codony. A Alemanya no venen el codony en barra, però sí que tenen un gel que utilitzen per als pastissos. Aquest gel el vam aprofitar per farcir un model de panellets.

He de dir, que són uns dolços que m'agraden molt!

Si bé a Catalunya la castanyada és una dolça tradició, a Alemanya és una excusa perfecte per poder quedar amb els amics i passar unes hores a la cuina "jugant" a fer panellets! ;-)

Feu el que feu aquesta nit, que ho passeu bé! Jo menjaré uns quants panellets! :-)

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Scalextric a l'alemanya en venda

Scalextric és una marca anglesa popularment coneguda per fer cotxes elèctrics de carrera en miniatura. Aquesta marca però, a Alemanya és quasi desconeguda. Aquí el que es porta és la marca Carrera.

Com qualsevol producte nacional, els alemanys confien en la seva fiabilitat i els consideren els únics cotxes d'aquestes característiques que val la pena comprar. Tant, que quan ja han passat les ganes de jugar-hi, es pot vendre-ho de segona mà, que sempre es troba comprador...

Aquí teniu una mostra d'un veí venent el seu joc de Carrera, amb quatre cotxes, per un total de 25 euros.

M'agradaria destacar un detall d'aquesta peculiar venda de segona mà...

Si pareu atenció a la fotografia, veureu que el joc està al damunt d'una cadira, amb la seva etiqueta amb el preu proposat, al bell mig del carrer. Veieu algú que vigili el joc? Ningú! I el més curiós és que el joc, tot i ser valuós, segueix allà sense que ningú se l'emporti d'estranquis!

Aquesta mena de venda ambulant no me la puc imaginar a la meva terra natal, on el producte hagués durat uns quants minuts abans de volar... sense rastre dels diners!

Quanta confiança que tenen els alemanys en aquests temes! M'agrada! :-)

divendres, 29 d’octubre de 2010

Pastís de pruna

El pastís de pruna és força tradicional a Alemanya, especialment a la tardor, que és quan les prunes són naturals.

Com a pastís, no és empalagosament dolç i entra molt bé.

No us posaré la recepta ja que no l'he fet mai, sinó que simplement l'he comprat. Així doncs, només us puc posar una foto d'un tros d'aquest pastís i animar-vos a que el proveu si viatgeu a Alemanya cap a la tardor...

dijous, 28 d’octubre de 2010

Un bon regal

Aquí teniu un bon regal!

A simple vista, té la mateixa mida que un objectiu dels més cars (i bons) per a càmeres reflex Canon.

Si es mira atentament però, es pot comprovar que en realitat és una tassa!

És per tant, és el regal ideal per a totes aquelles persones amants de la fotografia, que volen tenir un bon objectiu, però que el seu elevat preu els tira cap enrere. ¿És un problema que no serveixi per fer fotos? No crec, ja que com a broma és genial i a més a més, beure amb aquesta tassa és una motivació ben gran per seguir fent fotos amb el material disponible...

On comprar-la? Per exemple a eBay la venen a un preu molt interessant... :-)

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Taschenwärmer = Escalfa-butxaques

Com ja sabeu, a Alemanya fa fred. I de fet, ja fa uns dies que gaudim de temperatures força baixes, molt properes a les que tindrem durant l'hivern.

Amb aquestes temperatures, encara que em posi guants, les mans se'm queden gelades i semblen més un glaçó de gel que el que s'espera d'unes mans. Sembla ser però, que hi ha més gent amb aquest problema, així que algú va descobrir de forma totalment casual, els escalfa-butxaques!

Què és un escalfa-butxaques? Doncs és una bosseta com la que veieu a la imatge. El contingut de la bossa és un líquid i un tros de metall. Per activar-la, es doblega la placa metàl·lica i el líquid es solidifica alhora que desprèn una agradable calor. És el moment ideal de posar la bosseta entre les mans i escalfar-se.

Dura calent uns 30 minuts!

I el millor de tot, és que es pot tornar a utilitzar! Per fer-ho, cal posar la bosseta al foc en aigua bullent i deixar-ho fins que es torni a quedar líquid. Això acostumen a ser uns 10 minuts. En aquest estat, es retira la bossa del foc i es deixa refredar. Per tornar-la a activar, només cal tornar a doblegar la peça metàl·lica!

Jo trobo que és una solució ideal pels dies freds que cal anar pel carrer o a la muntanya i que se sap que les mans ens quedaran ben glaçades. Em pregunto si deu ser útil per evitar els penellons! Us agrada la idea d'aquestes bossetes d'escalfor? ;-)

dimarts, 26 d’octubre de 2010

La foto de la tardor

Els que seguiu el meu blog sabeu que una de les coses que més m'agrada de la tardor és la gran varietat de colors que hi ha, els quals intento capturar en les meves fotos...

Quines fotos de tardor he seleccionat en els darrers anys?

- Una mostra variada
- La visita al castell de Neuschwanstein
- Arbres multicolors

i alguna coseta més...

A hores d'ara els arbres tenen molt poques fulles. Les que queden són les de color marró, que són les que menys m'atrauen. Ens agradi més o menys, cada vegada l'hivern està més a prop.

Les darreres setmanes però, els arbres estaven espectaculars! Hi havia tota mena de colors: groc, taronja, vermell, violeta, marró, verd clar, verd fosc... Una autèntica meravella de la naturalesa! Digne de contemplar, admirar i fotografiar.

Aquí teniu la fotografia que he seleccionat aquesta tardor. Espero que us agradi tant com a mi! Un preciós paisatge! :-)

Caldrà esperar un any sencer per poder tornar a fotografiar els arbres amb tota aquesta gamma de colors...

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Buscant la parella perfecta

Fa temps us vaig comentar que a principis d'any, tot són anuncis encaminats a trobar parella.

Pel que sembla, amb el ritme de vida actual, cada vegada resulta més complicat trobar una persona amb la que voler compartir la vida. I a més, sembla ser que les dones amb estudis, són les que posen el llistó més alt i busquen una persona perfecta... i això... existeix? Jo diria que trobar la parella perfecta no és una qüestió de sort, sinó d'olfacte. De saber quines són les qualitats que es busquen, reconèixer-les, valorar-les i... ignorar els defectes inclosos en el pack! Que ningú se m'ofengui: no conec cap persona sense defectes! :-P

A més a més, gràcies a Internet, cada vegada tenim més relacions virtuals i menys relacions reals. És per això que m'ha fet gràcia el següent anunci:

En realitat, no és un anunci, sinó un descompte de 100 euros en cas de fer-se soci del portal ElitePartner.

El portal, que diu que compta amb més de 2 milions d'usuaris, està especialitzat en "solters amb estudis i nivell". Entre els exemples que posen a la part superior dreta hi apareix una intèrpret, un advocat, una dissenyadora de moda i un arquitecte.

Em sorprenen aquesta mena de portals. No sé si dir que són "sectaris" o que realment van dirigits a les demandes d'un públic en concret, que no en té prou en trobar una parella, sinó que busca una persona que sigui intel·lectualment estimulant.

Sigui com sigui, cal reconèixer una cosa: Internet és una eina molt potent a l'hora de buscar parella. I la gent d'aquest portal ho han sabut aprofitar.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Despertant amb la llum

No sé si recordareu que al mes de març vam comprar un despertador que es va il·luminant progressivament, simulant l'efecte que la sortida del sol té en les persones.

Utilitzàvem el despertador a diari i com que als pocs minuts d'estar encès, jo ja em despertava i el so dels ocells i el mar no ens agradava, vam decidir despertar-nos amb la llum, però aixecar-nos del llit amb un despertador convencional.

Cada dia teníem uns minuts per "acabar de despertar-nos" i ens llevàvem frescos i molt bé. Una sensació molt agradable.

El problema va venir el dia que es va fondre la bombeta del nostre despertador. Vam comprar-ne una de recanvi per a canviar-la, però l'electrònica que controla la bombeta es va veure afectada i no es va encendre.

Va ser en aquest moment quan ens vam adonar de la diferència entre llevar-se amb un despertador amb llum o amb un despertador convencional. Mica a mica, vam passar a llevar-nos més cansats i amb una sensació més desagradable.

Així que hem optat per comprar un nou despertador!

El nou despertador és d'una altra marca més coneguda, és un Philips HF3485. Una de les principals avantatges és que no utilitza una bombeta convencional, sinó una halògena que un mateix pot canviar sense problemes.

La gent de Philips han fet una enquesta en 477 voluntaris francesos i holandesos, i el 80% ha confirmat que llevar-se amb aquests despertadors és una manera més agradable de despertar-se.

A veure com ens anirà el nou despertador! :-)

He de dir que l'hem trobat a faltar moltíssim i que recomanem totalment utilitzar un d'aquests despertadors. És la millor manera de començar un bon dia amb el cos descansat i en un estat molt més natural i saludable. És la millor inversió que es pot fer per la vida diària...

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Fingerhakeln

Avui us parlaré d'una tradició bavaresa: El Fingerhakeln.

Es tracta d'una mena de competició similar a un pols, però amb els dits!!!

Com que es tracta d'una tradició bavaresa (i també austríaca), el vestuari ideal per a fer "l'estirada de dit" són els pantalons de cuir amb els típics tirants i el barret amb les flors (o plomes).

Els competidors es treuen els tirants per a poder fer tota la força amb més comoditat.

Ara ja sabeu què fan els homes bavaresos "de debò" per demostrar la seva força... I vosaltres, què? Us animeu o amb un pols ja en teniu prou?

dijous, 21 d’octubre de 2010

A rentar-se les mans! (Prevenint refredats i la grip)

La tardor està donant pas a l'hivern lentament i les temperatures van a la baixa. Així, entrem a l'època ideal per agafar la grip o un refredat.

Evitar els contagis és més fàcil del que sembla! Només cal rentar-se les mans ben netes, cinc o més vegades al dia. De fet, donar la mà és la via de contagi número ú!

Així doncs, què significa rentar-se bé les mans? Doncs utilitzar sabó i fregar-se les mans durant uns 30 segons. D'aquesta manera, eliminem el 99.9% dels virus i bactèries... No fa falta utilitzar productes farmacèutics cars, només cal rentar-se les mans amb un sabó normal i corrent.

Rentar-se les mans amb sabó durant 5 segons o només amb aigua, és igual d'ineficaç i perillós que no rentar-se-les.

Si voleu idees de què fer durant aquests 30 segons per tenir uns resultats més efectius, aquí us deixo un cartell informatiu que vam trobar de viatge per Portugal...

dijous, 14 d’octubre de 2010

Black Puty

Són imaginacions meves o aquesta marca tindria problemes per funcionar a Espanya?

Ho pregunto perquè a mi el nom em recorda a una forma carinyosa de referir-se a les persones que venen el seu cos...

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Preparts per rascar gel?

Les temperatures nocturnes cada vegada s'apropen més als 0ºC i les diürnes cada vegada tenen més problemes per aconseguir tenir dues xifres... Es pot dir, per tant, que l'hivern es va acostant. I amb l'hivern, s'acosta l'època de rascar els vidres del cotxe per treure el gel que s'hi pugui formar.

La gent del supermercat Aldi, que pensen en tot, ja han preparat el set complet per a deixar el vidre lliure de neu i de gel...

El set acostuma a ser semblant cada any...

- Un rascador de plàstic per treure el gel
- Un rascador doble: per una banda elimina el gel (i la neu dura) i per l'altra la neu pols, ja sigui de les sabates o del vidre.

Ara bé, aquest any, també han tret al mercat un fabulós rascador amb guant incorporat per tal que no es passi ni gota de fred! Quan he vist aquesta manyopla amb el rascador incorporat, he pensat que us l'havia de posar en el blog, per tal que ho veieu vosaltres mateixos.

Estic convençuda que si us ho hagués explicat de paraula, no m'haguéssiu cregut. Qui haurà tingut la idea d'ajuntar un guant i un estri com aquest? Per descomptat, algú a qui se li congelaven les mans traient el gel...

S'haurà de provar aquest invent a veure què tal! :-)

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Eiskalte gazpacho?!?

A la tele, al programa dels famosos que cuinen ("Das Perfekte Promi Dinner"), un dels convidats va fer un gaspatxo gelat, és a dir, amb trossos de glaçons.

Per mi no hagués estat cap problema, si no fos que això no és gaspatxo!!! Això no té tomàquet!!

No sé quin nom deu dur el "gaspatxo sense tomàquet" (que diria que existeix i que la meva mare l'havia fet quan jo era petita), però per favor, que no utilitzin malament el nom del meu estimat gaspatxo... A més, enlloc de ceba, han utilitzat ceba tendra. No sé quina mania tenen a la pobra ceba... I sense aigua afegida. Les verdures a "palo seco"... Tenia una pinta, que jo no sé si m'hagués agradat...

Es tracta, d'una desinformació més que demostra com viuen els Alemanys a les Balears i què entenen sota el concepte d'integració en el país... Que reinventin la cuina si volen, però que no canviïn coses d'aquesta manera! Ains... Que quan veig aquesta mena de coses, sento que m'altero... :-P

dilluns, 11 d’octubre de 2010

El sostre de la Hofbräuhaus

La Hofbräuhaus és una famosa cerveseria muniquesa i un dels llocs més visitats de tot Alemanya. Als meus pares els agrada el lloc, així que quan podem, hi anem tots junts.

Una de les coses que val la pena contemplar és el sostre!

Si pareu atenció trobareu molts detalls:

- La bandera bavaresa
- Porcs, pollastres i galls
- Brezels i tota mena de pans
- Verdures
- Cares de gent
- Alls...

Tot i que la qualitat de la pintura potser no és la de Leonardo Da Vinci, a mi m'agrada molt! Em sembla divertit i a més a més, crea ambient! :-)

diumenge, 10 d’octubre de 2010

La gralla, la tenora i el flaviol

Un dels llocs turístics més importants de Munich és el Deutsches Museum, el qual vaig visitar per primera vegada fa uns quants mesos. Com que el museu és molt gran, no vam tenir temps de veure-ho tot i vam tornar-hi una altra vegada... I aquest cop vam veure instruments típics de Catalunya! A la secció de flautes de tot el món, llegint acuradament les descripcions un troba els instruments típics de la nostra terra! ;-)

Així doncs, vam trobar una gralla, amb la qual es pot recrear gran part de l'ambient casteller.

També hi ha dos dels típics instruments catalans per a les sardanes: la tenora...

i el flaviol!

Si és que en el Deutsches Museum, hi ha de tot!!! ;-)

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Donant voltes sense parar!

Dissabte passat, la policia alemanya va ser alertada de que un vehicle donava constantment voltes a una rotonda. Així que van detenir al conductor.

Fins aquí tot relativament normal, oi? Doncs agafeu-vos, que ara ve la part bona! ;-)

El bon home, feia 45 minuts que donava voltes a la rotonda, ja que el seu objectiu era aconseguir un nou rècord mundial (!?!?!?!). Pel que sembla, la policia va impedir-li endur-se el record, però segur que podrà aspirar a algun premi estúpid, ja que voler fer rècord mundial donar voltes en una rotonda, té tela...

Com veieu, gent grillada amb idees esbojarrades n'hi ha per tot arreu! Fins i tot a Alemanya! :-)

dimarts, 5 d’octubre de 2010

La platja pels gossos

Qui té un gos, sap que la platja és un lloc on més bé s'ho passen. Però poden molestar als altres banyistes que puguin haver-hi.

A Alemanya, al llac Tegernsee això ho han solucionat de forma creativa! Han preparat una platja per a gossos i... pels seus amos! Allà amos i gossos gaudeixen de l'aigua sense molestar a ningú. A més a més, és una oportunitat excel·lent per augmentar les relacions socials entre el veïnat...

Per a que no hi hagi problemes de convivència, la platja està perfectament senyalitzada. Qui entra allà, ja saps què és el que espera...

No sé quantes platges per a gossos hi deuen haver a Alemanya, però segur que n'hi ha més d'una i de dues. I a mi em sembla perfecte! Gossos, amos i banyistes poden estar ben contents i gaudir de l'estiu i de la naturalesa! :-)

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Els números de l'ska

Cada vegada que no entenc bé l'alemany acostuma a ser perquè m'estan utilitzant paraules que pertanyen al bavarès. De totes formes, mica a mica vaig acostumant-m'hi i aprenent nou vocabulari.

Fa poc, vaig adonar-me que a vegades utilitzen els números de l'ska, i no estic parlant de que ballin música, sinó que el número s'acaba en -ska. És clar que ells ho escriurien diferent, per exemple "-zger"

Aquí van uns quants exemples:

1) Comprant les sabates...

Suposem que anem a comprar unes sabates del 42:

En alemany estàndard seria "zweiundvierzig"
mentre que en bavarès seria "zweiundvierzger" (pronunciat: "tsuaiuntfieska")

2) Velocitat màxima de 80 km/h.

En alemany estàndard seria "achtzig km/h"
i en bavarès dirien "achtzger"

3) La dècada dels noranta

En alemany estàndard seria "neunziger"
i en bavarès seria "neunzger"

4) Un bitllet de 20 Euros

Mostra del bitllet de 20 euros

En alemany estàndard seria "zwanzig",
en bavarès seria "zwanzger"
i en llenguatge col·loquial seria "Zwani"

5) Un bitllet de 50 euros

En alemany estàndard seria "fünfzig",
en bavarès seria "fünfzger"
i en llenguatge col·loqual seria "Fufi"


Per cert, he volgut escanejar un bitllet per posar-lo al blog i m'he trobat que l'escàner no m'ho ha permès (per evitar falseig de diners). Utilitzant altres controladors (drivers) l'he pogut escanejar. Després però, no he pogut reduir la imatge de mida perquè el processador d'imatges m'ha dit que no està permès processar bitllets...

diumenge, 3 d’octubre de 2010

El dia de la reunificació

Avui fa 20 anys que les dues Alemanyes (la de l'Est i la de l'Oest) es van reunificar.

Va ser un moment històric, en el que pretenien acabar amb la gran diferència que hi havia entre els habitants de l'Alemanya "rica" (la de l'Oest) i els de la "pobra" (la de l'Est). Per aconseguir-ho, l'Alemanya "rica" va regalar molts diners als de l'Alemanya "pobra" i van crear un impost anomenat de solidaritat, que cada mes es descompta de la nòmina per reduir les diferències.

Han passat 20 anys i el procés encara no ha arribat al punt ideal. Hi ha veus a favor i veus en contra de la reunificació.

Fets positius:
- La diferència econòmica entre les dues Alemanyes s'ha reduït
- La taxa d'atur general s'ha reduït
- Els joves de les dues alemanyes, se senten completament alemanys

Fets negatius:
- A l'Oest hi ha pobles que no tenen diners per arreglar les carreters, mentre que a l'Est hi ha pobles que s'han arreglat sense problemes, gràcies als diners aportats a través de l'impost de la solidaritat
- La taxa d'atur a l'Est continua sent molt alta
- La gent de l'Est i la de l'Oest tenen molts prejudicis sobre els altres (especialment la gent gran)
- Els alemanys de l'Est poden arribar a ser considerats ciutadans de segona per alguns alemanys de l'Oest
- A l'Alemanya de l'Est reben més ajudes socials i tenen més places de guarderia que a l'Alemanya de l'Oest
- Això implica que la taxa de natalitat a l'Alemanya de l'Est és baixa, però a l'Alemanya de l'Oest és extremadament ridícula! (la més baixa d'Europa).
- Hi ha alemanys a l'Oest que consideren que la reunificació ha fracassat i que està sortint massa cara.
- Mentre que quasi tots els alemanys de l'Est han viatjat a l'Oest, només un terç dels alemanys de l'Oest han anat a l'Est.

Jo escolto tot això i em miro la pel.lícula des de fora. Em costa entendre com un mateix poble té tants prejudicis a l'hora de lluitar junts per viure millor... I és que com diu el refranyer popular: La unió fa la força! :-)

dissabte, 2 d’octubre de 2010

El carter mandrós

La feina d'un carter consisteix en portar cartes i paquets a domicili. En cas de no trobar ningú a casa, ha de deixar una nota indicant on es pot anar a recollir l'enviament (habitualment l'oficina de correus o una PackStation).

Què passa però quan el carter te mandra? Doncs que no vol preparar el paper per anar a recollir el paquet i simplement deixa les coses als jardins de les cases (no entrarem en detalls de com entra alegrement als jardins, o què passa si plou, o si ho roben, etc, etc...).

Ara bé, aquí teniu un cas encara més extrem del que pot passar si el carter és mandrós!

El que passa és que el carter, es va adonar que havia comès un error! I es va veure en la necessitat d'escriure una nota, la qual transcric:

Herr XXX
ich habe 1 Sendung für Sie in Garten gelegt aber 3 Sendungen für YYY auch. ich dachte das wäre auch für Sie

Traducció al català:

Senyor XXX
he deixat un paquet per vostè al jardí però també 3 paquets per YYY. Vaig pensar que també eren per vostè!

Quan veig aquesta mena de coses, no sé si posar-me a riure o pensar: "on anirem a parar!!??"... xD

És clar que potser tot és una estratègia per millorar la convivència entre veïns...

dissabte, 25 de setembre de 2010

Des de Hannover a Catalunya...

Als vespres acostumo a tenir la tele de fons, per si hi apareix alguna cosa interessant.

L'altre dia, de cop i volta, vaig sentir que parlaven d'un bany. Em vaig aturar i vaig comprovar que allò era català! Què feia el català a la tele? I sense subtitular? Evidentment, tot allò que no té sentit, és un anunci de cotxes. En aquest cas, un anunci de Volkswagen.

Em vaig posar a buscar l'anunci per poder-lo compartir amb tots vosaltres, però no el vaig trobar. Per sort, una ànima caritativa, me l'ha fet arribar. Em fa tanta gràcia que ja el puc comentar amb tots vosaltres! :-)

A veure què us sembla! :-)



Aquí va la transcripció de la conversa:

- Guten Tag. Wir sollen hier das Bad machen.
(en català: "Bon dia. Diuen que hem de fer aquí el cuarto de bany.")

- Bon dia senyors! Com ha anat el viatge?
Estic molt contenta de que hagin vingut, perquè m'he de fer un cuarto de bany, en aquí, molt maco, com el que li van fer vostès a la meva cunyada.
Però ha de ser maco, eh? Maco, maco, maco!
De veritat, estic molt...

El motiu que explica tot això: "So sparsam, da lohnt sich fast jeder Auftrag" (en català: "Tan econòmica, que quasi cada contracte surt a compte")

Evidentment, el vehicle ha de consumir ben poc! Si per construir el lavabo viatgen des de Hannover (fixeu-vos en la "H" de la matrícula alemanya), situada al nord d'Alemanya i a sobre ja han anat anteriorment a Catalunya a fer el cuarto de bany de la cunyada... Renoi! Quina furgoneta més econòmica! :-)

Jo el trobo un anunci ben graciós. Em pregunto a què deu sonar el català, per tal que estigui associat com a un país ben llunyà...

divendres, 24 de setembre de 2010

Campanya contra l'incivisme

Lamentablement, l'incivisme ha augmentat a tot arreu, convertint-se en un problema que les autoritats locals intenten combatre com poden.

A Regensburg han tingut la idea de provar de conscienciar a la gent, amb una imatge del que seria la ciutat plena de porqueria. Potser així la gent reacciona i utilitza les papereres.

Em pregunto si aquesta mena de cartells funcionen de la forma esperada o no, ja que lamentablement, el món està ple de guarros!

dijous, 23 de setembre de 2010

Raiers

La tradició dels raiers està molt arrelada als pirineus catalans, on està considerada tot un art!

Una de les coses que em va sorprendre d'Alemanya, va ser comprovar que aquí també hi ha raiers. Evidentment, en alemany li diuen d'una altra manera: Flößerei.

Pel que sembla, és una tradició que forma part de molts pobles europeus i per mantenir-la, a Barcelona es va crear l'any 1989 l'Associació Internacional de Raiers per mantenir aquesta curiosa tradició. Cada vegada són més i més les associacions que demanen formar part de la internacional, per obtenir un major reconeixement i protecció. Cadascuna d'aquestes associacions representen un riu. A Alemanya hi ha vàries zones que en formen part. La darrera incorporació és la del riu Loisach, un afluent de l'Isar, el qual és un afluent del Danuvi.


El fet d'haver-me assabentat aquí a Alemanya de l'existència d'aquesta associació (recordo, fundada a Barcelona) m'ha causat molta sorpresa.

Anar en un rai és una de les coses que he de provar algun dia! :-)

dimecres, 22 de setembre de 2010

Campiona mundial de gerres de cervesa

Us presento a la campiona mundial de gerres de cervesa!

Aquí la veiem carregant més de 40 Kg de gerres de cervesa...

Evidentment, aquesta mena de campions i campiones només poden sorgir del marc de la coneguda Oktoberfest, la festa popular més multitudinària del món, amb més de 6 milions de visitants anuals.

La gent de l'equip del programa Galileo -del qual algun dia n'he de parlar- van posar-li 56 Kg, però la campiona va perdre una gerra pel camí. En qualsevol cas, hagués estat un nou rècord mundial. Pel que sembla, per carregar tot això, el que més compta és una bona tècnica.

Sincerament, jo no crec que pogués anar amb més de dues gerres plenes! Així que aquesta mena de campiones desperten la meva total admiració! :-)

dimarts, 21 de setembre de 2010

Jesús t'estima = Jesus liebt dich

Jo no sé si m'atreviria a conduir una furgoneta decorada d'aquesta manera. Però com a objecte decoratiu em resulta com un petit viatge als anys 70 i m'agrada! Digui el que digui! ;-)

dilluns, 20 de setembre de 2010

L'aixeta màgica

Aquest estiu, vaig trobar-me amb una aixeta màgica que treia aigua constantment i... sense cap canalització visible!

Me la vaig quedar mirant embadalida, com si fos una nena petita...

M'agraden aquesta mena d'objectes màgics! ;-)

dissabte, 18 de setembre de 2010

Compte! Nens!

Quan estem conduint i de cop i volta veiem una pilota, hem d'extremar les precaucions, perquè pot ser que aparegui un nen. De fet, les zones amb nens, estan senyalitzades per avisar als conductors que extremin les precaucions i redueixin la velocitat.

La forma clàssica és informar amb les típiques senyals amb ninotets. Però hi ha altres maneres més divertides de transmetre el mateix missatge!

Veient al nen de la foto, qui no tindria por de que creués per sota del cotxe! Amb una foto així, tothom adequaria la velocitat!!! :-)

divendres, 17 de setembre de 2010

Matrícules per recordar

A Alemanya es pot triar la matrícula que es vol posar al cotxe. I per això, hi ha gent que quan es canvia el cotxe, es queda la matrícula vella i la posa a l'habitació o al garatge de casa, com a element decoratiu.

Però, què passa si la vostra matrícula està en mal estat de conservació? Doncs, no passa res! Aneu a una botiga a que us facin una matrícula a gust! A més, aquestes matrícules, com que no tenen els adhesius reglamentaris, no són oficials...

El que ja no sé, és si es pot anar a un organisme oficial a que la validin, per posar-la al cotxe... De fet, les matrícules les fan els organismes oficials, per això aquesta botiga em va sorprendre tant i tant!

dijous, 16 de setembre de 2010

Qui no té un Dirndl, és perquè no vol!

I com que l'Oktoberfest s'acosta, la gent s'ha d'anar preparant i comprant la roba tradicional, en cas de no tenir-ne.

La majoria de botigues tenen ofertes quasi irresistibles, per tal que tothom pugui anar vestit per l'ocasió. Mireu aquesta oferta!



Podeu pensar que el vestit de l'home és més car... A mi no m'ho sembla pas! Els pantalons són de cuir i en el preu, hi ha inclosos els pantalons, els tirants, la camisa, les sabates i els mitjons. Ella és possible que hagi d'afegir-hi el preu d'una brusa i de les sabates.

Sigui com sigui, les ofertes per comprar-se aquesta roba tradicional estan per tot arreu!

dimecres, 15 de setembre de 2010

Cafè Ubuntu

Ubuntu és possiblement la distribució més popular de Linux.

Com passa amb totes aquelles coses populars, la gent li agafa fàcilment afecte i s'hi sent identificat. En aquest moment, un es pot preguntar si és un friki per preferir Ubuntu a Windows...

Segurament, el propietari d'aquesta cafeteria ha volgut que la famosa distribució serveixi per crear un lloc emblemàtic en el que la gent s'hi senti a gust i s'hi identifiqui... Fins i tot el logo de la cafeteria és conegut! ;-)

No vaig poder entrar a prendre el tè amb gel que ofereix, però com a mínim m'he endut el record d'aquest lloc cap a casa! I ara el comparteixo amb tots vosaltres, en forma de fotografia.

dimarts, 14 de setembre de 2010

La teulada que deixa passar la llum

Un dels tòpics sobre Alemanya, que és veritat, és la seva consciència ecològica.

Forma part de la consciència ecològica reduir el consum energètic. I per això, he començat a veure que a molts llocs posen a la teulada vidres enlloc de teules, per tal d'augmentar la quantitat de llum que arriba a l'habitació i disminuir el consum elèctric.

A mi em sembla una idea senzilla i molt bona, que a més a més, resulta harmoniosa i estètica.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Sal i pebre

Els alemanys són molt aficionats al pebre. De fet, a qualsevol plat, hi afegeixen un munt de pebre per fer-lo més gustós (?). Així que allà, a les taules, hi ha un saler i un pebrer, enlloc d'haver-hi un joc de setrilleres sencer.

Tot i que a simple vista es pot veure quin pot correspon a la sal i quin pot correspon al pebre, he trobat jocs curiosos on el contingut del recipient està indicat al tap! A més, a través d'aquestes marques és per on surt el producte cap al plat!

Heu vist moltes setrilleres amb les inicials del contingut al tap?
Ara les estic buscant, com si volgués fer una col·lecció de fotos! ;-)

diumenge, 12 de setembre de 2010

Escalfant motors per a l'Oktoberfest

La setmana que ve comença oficialment la 200 edició de l'Oktoberfest, així que la majoria dels llocs ja van escalfant els motors i fent festes especials...

Per si ningú ho ha notat... Si estem al setembre, com és que s'anomena "la festa d'octubre"?

Doncs bé, aquesta festa es va fer per celebrar el casament del copríncep Ludwig amb la princesa Teresa. És van casar a l'octubre a un prat a les afores de la ciutat de Munich. Per fer la festa ben grossa, van convidar a tots els veïns, que s'ho van passar d'allò més bé. Tant, que van decidir tornar a repetir la festa l'any següent i l'altre i l'altre... I així es va implantar la festa d'octubre.

Com que el mal temps era habitual, van decidir avançar-la dues setmanes per tal que la climatologia sigués més favorable. I per això, tot i dir-se l'Oktoberfest, es celebra al setembre.

Ara, aquelles afores de la ciutat formen part del centre de Munich. El lloc on es commemora cada any l'aniversari d'aquell casament, s'anomena "Theresienwiese" (traduït com "el prat de la Teresa"). En bavarès anomenen a l'Oktoberfest "Wiesn", que és la forma bavaresa d'anomenat el "prat".

Per cert, si mireu la foto amb atenció, veureu que hi posa "Ozapft is!". Aquestes són les paraules que s'utilitzen per inaugurar la festa de la cervesa i vol dir que el barril de cervesa inaugural ja s'ha obert i que ja es pot començar a beure! :-)

dissabte, 11 de setembre de 2010

La tanca de casa

L'altre dia, mentre passejàvem, vam trobar una casa que tenia una tanca ben curiosa...

Suposo que el seu propietari és un amant dels ferrocarrils i se les ha apanyades per poder posar unes autèntiques barreres ferroviàries.

Les idees de la gent, no deixen mai de sorprendre'm! :-)

divendres, 10 de setembre de 2010

Tot va a joc!

Hi ha coses que sorprenen, com per exemple que alguna empresa s'hagi dedicat a aconseguir que una ampolla d'aigua vagi a joc amb una copa i un tap.

Us pregunteu com es podria fer? Aquí en teniu una mostra!

Em pregunto però, a quanta gent li haurà passat aquest subtil detall desapercebut...

dijous, 9 de setembre de 2010

La casa en miniatura

De visita per Dinkelsbühl, vam veure una casa curiosa...

Us hi heu fixat? La casa té penjada a la paret un duplicat de la pròpia casa, però en miniatura!! Us poso una foto on es veuen més detalls... Síííí!! La casa està habitada per nans!!! :-)

A mi em sembla un treball manual molt curiós i vistós! :-)

dimecres, 8 de setembre de 2010

Leipzig

Leipzig és la ciutat alemanya on més gent viu al llindar de la pobresa, gràcies a les ajudes socials. Estem parlant d'un 27% de la població, en comparació al 14,4% de la mitjana alemanya. Està situada a l'antiga Alemanya de l'Est i està considerada una ciutat que intenta sortir de la marginació social... però que no ho acaba d'aconseguir del tot.

A la ciutat hi ha molta joventut, especialment estudiants universitaris. L'ambient de la ciutat és en certa manera bohemi, per això agrada per viure-hi durant uns anys, però resulta tan difícil trobar-hi feina. És per això que és una de les ciutats més econòmiques de tot el país.

Aquesta marginació de la que parlo, es pot veure des del primer moment...

La ciutat ha intentat netejar la seva imatge en els darrers anys i per això un té la impressió que és una ciutat en construcció.

Una de les coses que més em sorprenen és la canalització temporal de color blau, que es pot trobar en molts llocs de la ciutat, deslluint la magnificència de certs edificis.

Com la majoria de grans ciutats, té nombrosos edificis arquitectònicament interessants. I evidentment, un lloc on resar que sigui ben bonic! ;-)

El centre de la ciutat està preparat per tal que la gent hi passegi i pugui prendre refrescs quan fa bon temps, alhora que contempla els edificis que hi ha.

Els edificis que s'han construït en els darrers anys són d'estil totalment actual i s'han convertit en emblemes de la ciutat. Un d'ells és la torre de televisió, que és un dels edificis més alts de la ciutat.

A l'any 1813 les tropes napoleòniques van estar implicades en una gran batalla entre quatre poblacions (Rússia, Prússia, Suècia i Àustria), que va afectar greument la ciutat. En commemoració d'aquesta batalla es va aixecar el monument de Völkerschachtdenkmal, que actualment està en procés de restauració de la façana.

És un monument que impressiona per la seva mida (91 metres d'alçada)

Us poso una foto del detall de l'entrada, que tot i que el veieu petit, us asseguro que l'home de l'entrada té unes proporcions considerables... ;-)

Leipzig és una ciutat amb encant plena de contrastos.