dimecres, 25 de novembre de 2009

Nacionalitat: Una paraula amb dues traduccions

Com tots sabeu, Catalunya és una nació sense estat. És a dir, els seus habitants tenen una llengua i una cultura pròpia, però en canvi, no té cap estat propi; forma part d'una altra nació, l'espanyola, que és la que decideix les lleis que afecten els catalans.

El terme nació és políticament molt polèmic. De fet la problemàtica comença en la definició de la Reial Acadèmia Espanyola de les següents paraules:

- País
- Nació
- Estat

Anem a donar-hi un cop d'ull:

país.

(Del fr. pays).

1. m. Nación, región, provincia o territorio.



Per mi aquesta és la definició més ambigua. Podem considerar la província d'Almeria com un país? Suposo que no... Aleshores, què vol dir exactament aquesta definició? Suposaré que és una definició genèrica que permet englobar tots els casos de "país", com per exemple, els Països Catalans.

nación.

(Del lat. natĭo, -ōnis).

1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.

3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.


En el cas de la paraula nació, trobem que la mateixa paraula té dues definicions diferents que poden donar lloc a confusió, per exemple, en el cas de voler legislar.

estado.

(Del lat. status).

5. m. Conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano.

6. m. En el régimen federal, porción de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estén sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno común.



En la definició 5 trobem que un estat és un país sobirà. I si recordem, un país és una nació. I una nació poden ser els habitants d'un país. Les tres definicions poden estar relacionades de forma ambigua i poc clara.

No trobeu aquestes definicions complicades d'entendre? Jo sí.

Ara bé, aquestes paraules són totalment fàcils d'entendre en altres idiomes, com per exemple l'alemany:

- El país : Das Land
- La nació : Die Nation
- L'estat : Der Staat

Suposo que amb les definicions no us queda clar del tot... Però imagineu-vos que trobeu un formulari a Espanya i us diu que ompliu la vostra "Nacionalitat"... Aquí és on es complica la situació. Tenim dubtes? Anem a la RAE! ;-)

nacionalidad.

1. f. Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación.

2. f. Estado propio de la persona nacida o naturalizada en una nación.



En el cas del formulari, on us demanen que introduïu la vostra nacionalitat, quina definició triaríeu?

En aquest cas, els alemanys ho tenen fàcil! Com que amb una paraula no n'hi ha prou, ells tenen dues paraules!

- La nacionalitat : die Nationalität
- La nacionalitat : die Staatsangehörigkeit

Evidentment, tots els formularis oficials alemanys inclouen la paraula que no dóna lloc a ambigüitat: Staatsangehörigkeit. Aquesta paraula vol dir "Pertanyença a un estat". I és clar, ja no hi ha lloc a dubtes.

He de dir però, que els llibres d'aprenentatge d'alemany, comencen amb la paraula "Nationalität" que suposo que és més senzilla.

El fet que els alemanys tinguin dues paraules per eliminar l'ambigüitat que prové de la definició de nació em resulta curiosa. No es podria fer el mateix amb el castellà i el català per evitar polèmiques?

Aquest és un tema que porta força literatura i discrepàncies al darrera. La meva voluntat és simplement la de comentar-vos com el llenguatge alemany soluciona les ambigüitats que poden donar lloc a confusions i malentesos.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada molt aquella dita que diu:
La meva terra: Catalunya
la meva parla: el català
la meva dansa: la sardana
el meu desig: la llibertat.
Jo diria que la meva nacionalitat és Catalunya, però tot és força complicat i difícil de solucionar i amb això no vull dir que soc separatista, al contrari m'agradaria estar bé amb tothom, hi han bones persones i males persones i les bones persones són el que compten.

Està molt be que els alemanys ho tinguin més fàcil.

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Això de la nacionalitat crea uns quants problemes perquè és veritat que no està massa ben especificat, i aquesta també és la raó per la qual a la resta d'Espanya no ho acaben d'entendre.
Jo si sóc a la península i fora de Catalunya i em pregunten la meva nacionalitat diré que sóc espanyola perquè això no es pot modificar ara per ara.
Peró si sóc a catalunya i em pregunten la nacionalitat diré "catalana" i em fa il.lusió dir-ho així.
I es que em sento catalana.
Assumpció.