dilluns, 12 d’octubre de 2009

La importància del currículum

Una de les coses més pesades d'Alemanya és la burocràcia, ja sigui administrativa o tradicional. Què vull dir amb "burocràcia tradicional"? Doncs per exemple el currículum...

El currículum és una eina molt important de cara a trobar una nova feina. Es considera el primer treball realitzat per a la nova empresa i és alhora una campanya publicitària d'un mateix. En el cas d'Alemanya el format és importantíssim i un bon currículum està format per un considerable conjunt de documents entre els quals s'inclouen la història laboral i tots els diplomes dels cursets que s'hagin realitzat. També cal entregar una carta de presentació i cartes de recomanació de cadascuna de les feines anteriors.

El tema de les cartes de recomanació (en alemany "Zeugnis") el trobo molt curiós. Quan algú plega d'una empresa rep una d'aquestes cartes de recomanació. En aparença, el text és sempre positiu, però la gent de recursos humans que redacta aquestes cartes utilitza un llenguatge secret en el que expliquen tot el que creuen oportú de la persona: si és xerraire, si és treballadora, si té iniciativa, si és problemàtica, si és ràpida, si és resolutiva, etc.

Aquestes cartes de recomanació són sagrades! No és possible enviar un currículum a una oferta sense la corresponent carta de recomanació, ja que s'interpreta com que era tan terriblement negativa que no s'atreveix a entregar-la. Tanmateix, una carta de recomanació dolenta tanca les portes a qualsevol feina en el futur.

Quan la gent marxa d'una empresa de males maneres, la corresponent carta de recomanació és negativa. Per llei, el treballador té 5 anys per negociar amb l'empresa que li canviïn el contingut de la carta per un de més positiu. I aleshores és quan jo em pregunto: "Si el treballador té 5 anys per aconseguir la carta de recomanació dels seus somnis, quin sentit té aquest document?". Sincerament, no ho aconsegueixo entendre.

No m'estendré en el tema d'aquestes cartes, les quals a Espanya no s'utilitzen (i per tant, em dificulten trobar aquí una feina).

Com us podeu imaginar, el format en el que està escrit el currículum o la història laboral és també molt important. Hi ha molta literatura a les botigues per aprendre a fer-ho correctament. Avui començo un curset d'una setmana a jornada completa per aprendre a preparar tota aquesta documentació i entregar-la de la forma esperada per tal de trobar una feina.

Estic intrigada. Un curs d'una setmana! Tinc curiositat per veure què és el que expliquen. Alhora, tinc molta por perquè serà un curset en alemany i no sé pas si podré seguir el ritme de la classe amb normalitat. M'han fet signar un paper que diu que aprofitaré el curs i que estaré activa a classe. Bufff! Espero que tinguin en compte que quan em poso nerviosa el meu alemany s'entrebanca!

En fi, quan acabi aquest curset, us podré explicar més coses del misteriós (i complicat) món dels currículums a Alemanya.

2 comentaris:

Laura (Bcn) ha dit...

Una altra diferència que sempre m'ha semblat curiosa és que, quan els alemanys busquen feina, només envien el CV a aquelles ofertes que realment els interessen. En canvi, a Espanya sempre tinc la sensació que enviem el CV a tort i a dret, encara que no complim els requisits, per allò de si "a veure si sonen les campanes".

En fi, ja ens explicaràs què has après al curset, que Déu n'hi do! A mi, això de no tenir cap d'aquestes ditxoses cartes de recomanació sempre em va frenar a l'hora de buscar feina a Alemanya...

Anònim ha dit...

Per el que dius, fer un currículum a Alemanya és tot una aventura.
Són temps complicats, però ells ho compliquen més, no perdis l'esperança de trobar feina i fes aques curset que em sembla al.lucinant.
Ja ens explicaràs com a anat tot, et desitjo molta sort.

Mª Rosa.