dimarts, 6 d’octubre de 2009

El periquito

Passejar en bicicleta és un sistema molt bo per conèixer la zona.

En una de les rutes "habituals" es passa ben a prop d'una escola pública. I al costat de l'escola hi ha una caseta amb ocells. Quan passo per allà a prop, em quedo mirant tots els ocells i em sento com una nena petita. Hi ha canaris, carolines, caderneres i periquitos. Els més sorollosos són els periquitos, però també són els que tenen els colors més vius! A més, els periquitos em recorden a l'Espanyol, un dels equips de futbol de Barcelona.

Així doncs, per sentir-se com a casa i alhora com una nena petita, no hi ha res millor que contemplar la caseta dels ocells i buscar els periquitos blanc-i-blaus! :-)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bonic aquest periquito que em recorda el nostre...
Estan en llibertat o semi llibertat?. No m'ho sé imaginar com deuen viure sense una gàbia convendional com les que he vist sempre.
De tota manera, Visca la seva "llibertat"!
Assumpció.

Natàlia ha dit...

Viuen en una gàbia grossa. De fet, al fons es pot veure la reixa.

Anònim ha dit...

M'agraden els ocells veure'ls volar lliurement, però si estan en una gàbia que hagin nascut en ella o que sigui una gàbia gran. Quan veig aquestes gabietes que fan un pam em poso malalta.
Jo tenia un ocell i volava per dins a casa, però un dia es va escapar i va anar a casa del veí, el vaig anar a buscar i l'endemà es va morir d'un atasc de cor.
Aquest periquito a més de fer-te recordar l'Espanyol, també et deu haver recordat al periquito que teníeu a casa teva, és molt bonic.

Mª Rosa.