dissabte, 31 d’octubre de 2009

Panellets

Avui és el dia de la castanyada. L'any passat vaig celebrar Halloween tal com em van dir: la gent es va disfressar i es va fer un concurs de menjar d'aspecte fastigós...

Aquest any però, em nego a celebrar Halloween. Jo vull mantenir l'esperit de la castanyada! Així que m'he posat a fer els típics panellets! :-)

Com que ja havia fet panellets anteriorment, vaig voler repetir recepta, la qual vaig demanar a la meva mare que m'enviés per correu electrònic. Us copiaré la recepta i us explicaré la meva experiència... :-)

Panellets

Ingredients (per a 30-40 unitats):

- 300g d'ametlla crua mòlta
- 240g de sucre
- 180g de patata o moniato
- Pell de 1/2 llimona ratllada
- Margarina
- Farina

Pel de pinyons:
- 100g de pinyons
- 1 ou

Pel de coco:
- 100g de coco ratllat
- Rovell d'ou

Pel d'ametlles:
- 100g de granet d'ametlla
- Clara d'ou

Pel de xocolata:
- 100g de xocolata en pols
- Sucre


Procediment:

Preparació:
Amb aquests ingredients es prepara la pasta que servirà de base per a diferents classes de panellets.

Bulliu les patates amb pell; un cop toves, escorreu-les, peleu-les i prepareu un puré mentre encara són calentes. Quan hàgiu aconseguit un puré, deixeu-lo refredar completament.
A continuació, afegiu-hi el sucre, l'ametlla mòlta i la pell de la llimona ratllada.
Amb una forquilla barregeu la massa sense remoure-la excessivament perquè no s'estovi, fins que quedi ben uniforme (molt important).

Ja està llesta la massa que serveix de base per a qualsevol tipus de panellets que vulgueu fer.
Per treballar aquesta massa i donar forma als diferents panellets, cal que us empolseu les mans amb farina per evitar que se us enganxi.


- De pinyons:
Preneu trossos de massa i feu-ne boles petites, passeu-les per la clara de l'ou i cobriu-les de pinyons. Col·loqueu els panellets a la safata i pinteu-los pel damunt amb el rovell de l'ou.

- De coco:
Barregeu la mateixa quantitat de massa i de coco ratllat (no en pes, sinó en volum, per exemple, una cullerada sopera de massa i una altra de coco). Un cop ho heu barrejat bé, preneu boles de massa, doneu-los forma de piràmide i arrebosseu-les amb coco ratllat pel damunt i farina per sota. Pinteu les puntes de les piràmides amb rovell d'ou. Col·loqueu-les a la safata.

- D'ametlles:
Amb la massa feu unes petites barretes rectangulars. Passeu només la part del damunt per la clara d'ou i arrebosseu-la amb el granet d'ametlla. Arrebosseu la part de sota amb farina. Col·loqueu-les a la safata.

- De xocolata:
Barregeu xocolata en pols fins que la massa quedi fosca (ha de tenir gust de xocolata). Feu-ne petites boles i arrebosseu-les amb sucre. Col·loqueu-les a la safata.

Cocció:
Una vegada heu col·locat els panellets en una safata, untada prèviament amb margarina (o mantega), els coureu al forn a temperatura forta (225-250º) de 8 a 10 minuts.


L'experiència:

Ja havia fet panellets anteriorment, sense cap mena de problemes. Així que em pensava que seria senzill fer-ho aquí a Alemanya.

Per començar he bullit les patates de forma habitual (uns 30-40 minuts). La primera sorpresa però, me l'he enduta amb l'ametlla mòlta, ja que no estava mòlta com seria d'esperar. Això ha fet que la massa costés de lligar i que tingués una textura no esperada. Tenia molta por per si això seria un problema. Per sort, al final el resultat és el desitjat i he quedat més tranquil·la.

No havia fet mai panellets de xocolata. I tot i que s'hi pot tirar xocolata de la que es posa a la llet, jo hi he posat cacau al 100%. Això ha fet que els panellets tinguin un gust fort de xocolata negra, la que més m'agrada! :-)

Hi ha gent que recomana deixar reposar la massa entre 12 i 24 hores. Jo en canvi, he fet la massa pel matí i l'he treballada per la tarda. El procediment més lent ha estat el de posar pinyons als panellets, ja que semblava que no volien quedar-s'hi enganxats! Per fer les boletes, he estat tranquil·lament més de 2 hores!

El resultat:

Aquí teniu els panellets just després de sortir del forn.

Una dolça experiència que em manté allunyada de Halloween! ;-)

divendres, 30 d’octubre de 2009

La cabra de la legió? (II)

Per tots és ben coneguda la famosa cabra de la legió espanyola. Sempre m'he preguntat d'on ve aquesta idea. Fa uns dies, us vaig comentar que a Alemanya havia vist possiblement la cabra de la legió.

Però la història no acaba aquí! He vist un home passejant amb la famosa cabra! Aquí teniu la prova, de que va ser tot un esdeveniment que va crear moltíssima expectació i molta gent hi va assistir... ;-)

Ja se sap que la cabra de la legió és molt important! ;-P

dijous, 29 d’octubre de 2009

Sortida nocturna en bicicleta

Amb el canvi d'horari es pot dir que a les 17.00 ja és fosc. Però com que fa bon temps, cal aprofitar-lo per fer activitats esportives a l'aire lliure.

Ahir doncs, vaig fer la meva primera sortida nocturna en bicicleta!

A les 16.30 estava preparada amb tot l'equipament amb roba especial per anar en bici (amb material termoregulador i contra el vent). La temperatura externa era de 12º.

Vam començar el petit tour i els camins es distingien perfectament. A mica a mica però, es va anar enfosquint i ja només es veien els reflectors de la roba de la gent i dels pilots del camí.

Quan es va fer fosc, vaig adonar-me que bé que va la llum de la meva bicicleta! Mai l'havia utilitzat anteriorment. Tot i així, el camí que abans era conegut, en la foscor em resultava més llarg i incert. Vaig notar com l'adrenalina estava a tope perquè no veia res i només tenia ganes d'arribar a casa i tornar a veure les coses amb normalitat. De fet, diria que anar en bicicleta de nit és molt més avorrit que fer-ho de dia! Vaig tenir la impressió que cada kilometre s'eternitzava. Ni tan sols podia veure amb quina marxa anava, quina velocitat duia o quants batecs feia el meu cor cada minut!

Durant el camí ens vam creuar amb altres ciclistes i gent que feia footing. És a dir, encara que sigui fosc, si fa bon temps la gent fa esport a l'aire lliure! I de fet, ho entec, ja que és molt saludable.

A l'arribar a casa vaig sentir-me realment bé. La temperatura a l'arribada era de 10º. En total van ser 26 km, els darrers 15 dels quals van ser en la foscor. El més impressionant va ser veure com el sol es va anar ponent, quan el color del cel va canviar de rosat a grisós i després només es podien veure la figura dels arbres a l'horitzó.

Va ser una experiència fantàstica que potser tornaré a repetir! ;-)

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Un arbre de tardor (II)

Seguint la meva cacera per arbres multicolors, avui us en presento un altre de ben bonic. Espero que us agradi! :-)

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Fresc de Sant Cristòfol

Fa unes setmanes us vaig parlar de Sant Cristòfol, que està molt lligat a tots els llocs amb rius i aigua en general.

Aquí és típic decorar les cases amb pintures fresques. És senzill trobar doncs un fresc de Sant Cristòfol. Aquí en teniu un exemple.

Fixeu-vos que a la paret és veu clarament com l'home porta al nen Jesús a coll-i-bé per ajudar-lo a creuar el riu.

Les pintures de Sant Cristòfol em recorden a la meva terra.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Perill

Imagineu-vos que teniu una caseta al costat del llac i que voleu evitar que la gent us molesti banyant-se al costat de la vostra caseta. Què faríeu?

Teniu una opció ben senzilla: Posar un cartell divertit que espanti a la gent, tal com els propietaris d'aquesta caseta costera han fet.

Nota: No importa si la senyal de perill és certa o falsa! ;-)

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Empanada de tonyina

Sempre recordaré les paraules del cuiner mediàtic Karlos Arguiñano. Ell deia que la diferència entre un cuiner professional i un cuiner de casa és la quantitat de receptes que es coneixen.

Si quan estava a casa els pares sempre menjava més o menys el mateix, des que estic a Alemanya la situació ha "empitjorat" i el nombre de plats ha disminuït. Per això estic darrerament experimentant a la cuina.

Aquest cap de setmana ha tocat l'empanada de tonyina.

Empanada de tonyina

Ingredients:

- 1 ceba mitjana
- 1 pot de tomàquet triturat
- 3 ous
- 3-4 llaunes de tonyina
- Pasta de milfulls
- Una mica de sal, pebre i sucre

Procediment:

En un pot posem els ous a bullir, per tal que quedin durs.
Tallem la ceba a dauets petits i la posem a daurar en una paella amb una mica d'oli.
Li afegim el tomàquet i ho deixem coure uns minuts.
A la salsa de tomàquet jo sempre li poso una punta de sucre per treure l'acidesa i ho salprebro.
A continuació li afegim la tonyina escorreguda i l'ou dur a trossets ben petits.
Opcionalment s'hi poden afegir unes tires de pebrot vermell, però jo no en tenia i no n'hi he posat.
Ho treiem del foc i ho deixem refredar, mentre preescalfem el forn a 200º.

Estirem la pasta de milfulls i li posem el farcit.
Ho tanquem cuidadosament i ho punxem amb una forquilla per a que el farcit no surti accidentalment i es rebenti.
Ho posem al forn 10 minuts o fins que estigui daurat.

L'experiència:

Em pensava que la pasta de milfulls seria més gran i he de reconèixer que m'ha quedat una empanada una mica esquifida. El farcit que tenia no m'ha cabut a dins i he hagut de menjar-ne una mica sense res, però estava igualment bo! ;-)

No és igual que una empanada gallega, però el resultat m'ha resultat molt interessant i crec que hauré de buscar més receptes amb pasta de milfulls! :-)

El resultat:

Aquí teniu l'empanada!

Jo me l'he menjada calenta i també freda, ja que me n'ha sobrat un tros. Com sempre, aquesta mena de plats estan bons en calent o en fred, tot i que la consistència i el gust canvia una mica. Potser és un d'aquells plats que amb el pas de les hores està més bo!

Sigui com sigui, es tracta d'una bona experiència que caldrà repetir i millorar! :-)

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Plat típic

Un plat típic a Baviera és el famós Leberkäse.

Tot i que es pot comprar ja cuit, també es pot comprar en forma de preparat per coure. En aquest cas, el Leberkäse necessita estar dues horetes al forn i després ja es pot menjar.

A la foto que us presento avui, es pot veure un kilogram acabat de sortir del forn al costat d'un plat antic bavarès. El que més m'agrada del plat són els colors dominants (blanc i blau) així com els dibuixos: cebes i flors. En certa manera em recorden als plats antics que havia vist a casa dels avis! :-)

Una forma de menjar el Leberkäse és posant-lo a dins d'un panet, anomenat en bavarès "Leberkassemmel". Es tracta d'un dels menjars ràpids més típics de la zona, i que es poden comprar a tota hora a quasi cada forneria o carnisseria.

divendres, 23 d’octubre de 2009

Caçadors d'arbres multicolors!

Una de les meves aficions consisteix en anar a caçar fotogràficament arbres en plena tardor.

L'any passat vaig trobar-ne uns de preciosos a Neuschwanstein i també per les rodalies. Aquest any, continuo amb la meva cacera i ja n'he trobat algun.

L'altre dia però, en vaig trobar un altre que em va agradar molt. Les seves tonalitats grogoses i marronoses quedaven agranatades gràcies als últims rajos de sol d'aquell bonic dia de tardor.

Espero que us agradi la foto, tant com a mi! :-)

dijous, 22 d’octubre de 2009

La teulada en forma de ceba

Un dels elements arquitectònics que em resulten més interessants són les teulades en forma de ceba, anomenades literalment "teulada-ceba" (en alemany: " Zwiebeldach").

Gràcies a la forma inconfusible d'aquestes teulades, és molt fàcil trobar on estan les esglésies. Aquestes teulades són habituals en les esglésies antigues del Sud d'Alemanya i d'Àustria.

Us poso una bonica foto d'una d'aquestes teulada, amb ocells negres al seu voltant. Com que ja començava a fosquejar, el cel ha quedat amb aquesta tonalitat torrada que queda tan bonica.

De fet, cal aprofitar la llum que a partir del proper cap de setmana, es farà fosc com a mínim una hora abans! ;-)

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Peladora d'espàrrecs

És ben sabut que els espàrrecs agraden molt a Alemanya. Els més apreciats són uns espàrrecs blancs, que cal pelar abans de posar-los a coure.

Quina és la manera fàcil de pelar-los? Doncs amb aquesta màquina de la fotografia.

Pel que sembla, cada espàrrec ha de fer dues passades per aquesta màquina. Es posa l'espàrrec a la part de dalt i a mida que va caient, va pelant-se.

Es tracta doncs, d'un curiós aparell de cuina que no havia vist anteriorment! :-)

dimarts, 20 d’octubre de 2009

Neu a la tardor

La setmana passada us vaig comentar que havia estat nevant... I vaig fer unes fotos. Com sempre, les fotos de la neu són difícils de fer perquè mentre que sembla que hi hagi molta llum, la càmera es queixa que és massa fosc. A més a més, el cel queda sempre completament gris-blanc i això dificulta els contrastos de la foto.

Sigui com sigui, he seleccionat una foto per vosaltres.

Si us fixeu bé, comprovareu coses que no hi ha a l'hivern:

- La gespa està completament verda (a l'hivern no)
- L'arbre del costat del cotxe vermell té un munt de fulles grogues i marrons

Per tant, és una bonica foto en la que es veu un paisatge de tardor emblanquinat.

Per sort, a partir d'avui les temperatures tornen a pujar i tindrem tardor uns quants dies més! ;-)

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Un cargol de muntanya

Ara que l'estiu ja s'ha retirat, és un bon moment per repassar totes les fotos fetes aquests darrers mesos. Una de les més interessants que he trobat és aquest cargol de muntanya, que em va semblar ben gran.

Quan em miro i em torno a mirar la foto, el trobo un cargol tot xulo!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Sant Simó

Una de les diferències que es noten a Alemanya és l'agressivitat dels apòstols dins d'una Església.

Aquesta és una foto de Sant Simó de fusta.

I aquesta altra és d'un Sant Simó, d'un altre material.

Heu notat alguna cosa especial? Sí, en les dues fotos porta un xerrac!

De fet, a totes les esglésies alemanyes a les que entrat, he vist a Sant Simó amb el seu xerrac. En canvi, a Espanya... mai havia vist res semblant!

Sincerament, m'ha sorprès. Si algú sap per què porta un xerrac a Alemanya i a Espanya no, que m'ho faci saber!

dijous, 15 d’octubre de 2009

Nevant tot el dia...

Ahir va estar nevant tot el dia. Com que la temperatura diürna era d'uns 2-3º, la neu no va arribar a quallar.

Vaig preguntar a la gent, i em van dir que el 2003 també va començar a nevar a l'octubre. En qualsevol cas, a mi em sorprèn. Per una banda els arbres tenen fulles de tots colors (ja us en posaré fotos) i per l'altra neva!

Com que aquesta és la setmana del "Bewerbungstraining" estic bàsicament dedicada a millorar el meu currículum. Ahir em vaig quedar amb una frase: "Cal maquillar els currículums". Començant amb els noms. Cal posar títol a cada nom. Un nom sense el seu corresponent títol no té valor. Exemples:

- En Joan Mostra és mestre => Mestre Joan Mostra
- La Maria Mostra és llicenciada => Llicenciada Maria Mostra
- En Francesc Mostra és enginyer => Enginyer Francesc Mostra
- La Pilar Mostra és doctora => Doctora Pilar Mostra

i així successivament.

Ja us en donaré més detalls, més endavant! I us en faré un resum concret i detallat! (espero!)

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Canvi de temperatures

Aquesta setmana m'he endut una gran sorpresa al comprovar com hem passat de temperatures agradables d'uns 20 graus, a temperatures fredes que no arriben a 6 graus. A més, a diferents llocs d'Alemanya ha nevat!

Com és possible que canviï tant el temps d'un dia per un altre?

De fet, des de que han baixat les temperatures, la gent ja porta roba d'hivern i a més a més, plou i ja no es veu el sol. I toca mentalitzar-se que encara no fa falta portar guants i que el bon temps no tornarà fins a l'abril. Bufff!!! Paciència...

Per cert, degut a aquests canvis de temperatura tan bruscs, és imprescindible que en l'armari la roba de tot l'any sigui fàcilment accessible. Aquí no hi ha temps per fer un canvi de temporada, tal com és habitual a Catalunya. Aquí un dia portes màniga curta i al següent portes un jersei de llana perquè sinó et peles de fred pel carrer!

I canviant de tema quasi radicalment... Fa un parell de dies vam tenir un "Expedient X" amb el termòmetre de casa... :-) Resulta que rep la temperatura externa per radiofreqüència. De cop i volta, vam mirar el termòmetre i vam veure una temperatura externa que no tenia cap mena de lògica: 30.7º! Suposem que el veí estava remenant el seu termòmetre i el nostre va agafar accidentalment el seu senyal.

Li vaig fer una foto... La llàstima és que no vaig pensar en fer-li una foto a la temperatura habitual, i la comparació cal fer-la amb els 22º de temperatura interior...

En resum, que l'hivern ja està a la cantonada...

dilluns, 12 d’octubre de 2009

La importància del currículum

Una de les coses més pesades d'Alemanya és la burocràcia, ja sigui administrativa o tradicional. Què vull dir amb "burocràcia tradicional"? Doncs per exemple el currículum...

El currículum és una eina molt important de cara a trobar una nova feina. Es considera el primer treball realitzat per a la nova empresa i és alhora una campanya publicitària d'un mateix. En el cas d'Alemanya el format és importantíssim i un bon currículum està format per un considerable conjunt de documents entre els quals s'inclouen la història laboral i tots els diplomes dels cursets que s'hagin realitzat. També cal entregar una carta de presentació i cartes de recomanació de cadascuna de les feines anteriors.

El tema de les cartes de recomanació (en alemany "Zeugnis") el trobo molt curiós. Quan algú plega d'una empresa rep una d'aquestes cartes de recomanació. En aparença, el text és sempre positiu, però la gent de recursos humans que redacta aquestes cartes utilitza un llenguatge secret en el que expliquen tot el que creuen oportú de la persona: si és xerraire, si és treballadora, si té iniciativa, si és problemàtica, si és ràpida, si és resolutiva, etc.

Aquestes cartes de recomanació són sagrades! No és possible enviar un currículum a una oferta sense la corresponent carta de recomanació, ja que s'interpreta com que era tan terriblement negativa que no s'atreveix a entregar-la. Tanmateix, una carta de recomanació dolenta tanca les portes a qualsevol feina en el futur.

Quan la gent marxa d'una empresa de males maneres, la corresponent carta de recomanació és negativa. Per llei, el treballador té 5 anys per negociar amb l'empresa que li canviïn el contingut de la carta per un de més positiu. I aleshores és quan jo em pregunto: "Si el treballador té 5 anys per aconseguir la carta de recomanació dels seus somnis, quin sentit té aquest document?". Sincerament, no ho aconsegueixo entendre.

No m'estendré en el tema d'aquestes cartes, les quals a Espanya no s'utilitzen (i per tant, em dificulten trobar aquí una feina).

Com us podeu imaginar, el format en el que està escrit el currículum o la història laboral és també molt important. Hi ha molta literatura a les botigues per aprendre a fer-ho correctament. Avui començo un curset d'una setmana a jornada completa per aprendre a preparar tota aquesta documentació i entregar-la de la forma esperada per tal de trobar una feina.

Estic intrigada. Un curs d'una setmana! Tinc curiositat per veure què és el que expliquen. Alhora, tinc molta por perquè serà un curset en alemany i no sé pas si podré seguir el ritme de la classe amb normalitat. M'han fet signar un paper que diu que aprofitaré el curs i que estaré activa a classe. Bufff! Espero que tinguin en compte que quan em poso nerviosa el meu alemany s'entrebanca!

En fi, quan acabi aquest curset, us podré explicar més coses del misteriós (i complicat) món dels currículums a Alemanya.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

La truita de patates

Mai havia fet una truita de patates amb èxit. La meva mare em va dir que era degut a que em faltava un plat o una tapa adequada per girar la truita. Així que aquest estiu va venir amb una preciosa tapa gira-truites.

Amb aquesta tapa, em vaig animar a fer una truita de patates!

Truita de patates

Ingredients:

- 1 ceba mitjana
- 4 patates mitjanes
- 5 ous
- oli d'oliva i sal

Procediment:

Tallem la ceba en trossos petits i les patates en daus (o làmines, segons els gustos).
Posem a fregir la ceba amb força oli d'oliva.
Quan la ceba es veu tova i es comença a daurar i posem les patates. Hi afegim la sal.
Quan les patates estan ben fregides, les retirem en un plat i les escorrem.
Posem els ous en un vol i hi afegim sal. Seguidament ho barregem bé amb les patates.
Hi ha gent que hi afegeix una mica de llet per tal que estigui més esponjós.

Retirem l'excés d'oli de la paella fins que en quedi la quantitat ideal per a fer la truita.
Posem la mescla al foc quan l'oli estigui ben calent, a punt de treure un fumet blanc.
Quan veiem que apareixen com una espècie de bombolletes pel costat de la truita, ja li podem donar la volta, ja que l'altre banda està cuita.

L'experiència:

Em va sorprendre que fos més fàcil de fer del que m'esperava!

El gira-truites de la mare és fabulós i en cap moment va quedar la truita feta malbé durant el procés de girar-la.

Crec que hi hagués pogut posar una mica més d'ous i patates, ja que la paella era de 28 cm i va quedar molt planeta i poc esponjosa.

Com que era la meva primera truita, va quedar una mica curta de sal. Però això no va ser problema per gaudir del gust de l'autèntica truita de patates! :-)

El resultat:

Aquesta és la meva primera truita de patates!

Per mi la foto té tres elements imprescindibles!

- La truita en primer pla
- El ganivet Arcos d'Albacete, que ho talla tot!
- Al fons es veu un tros de la paella amb la tapa gira-truites

En fi, per mi ha estat una experiència molt important i per això la he volgut compartir amb tots vosaltres! :-)

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Ja! - La marca blanca

A Alemanya els supermercats tenen més productes de marca blanca que a Espanya. I és que el consumidor alemany no té cap problema en consumir productes "sense marca", els quals acostumen a tenir una qualitat adequada pel preu reduït que tenen.

Una de les marques blanques més famosa és la marca "Ja!", corresponent als productes de preu més baix i que jo trobo habitualment en establiments del Grup Rewe. Com que en aquest cas el que importa és el producte, l'embolcall acostuma a ser molt senzill: fons blanc, vistoses lletres blaves i un petit dibuix amb el nom de l'aliment que conté.

La veritat és que es pot comprar qualsevol aliment que sigui "Ja!". Aquí en teniu una petita mostra, començant pel pa. M'agradaria destacar que la qualitat del pa que venen en bosses als supermercats no és la més adequada. Però el tema del pa, crec que és un altre tema del qual se'n podria parlar una bona estona...

També podem trobar estanteries que només tenen productes "Ja!". A mi em sorprèn veure tant de menjar empaquetat de color blanc! ;-) En aquesta foto es veu llet condensada, nata pel cafè i aigua!

Una vegada són a casa, també li he fet fotos per poder fer un bon reportatge sobre els famosos productes!

És possible doncs, comprar qualsevol producte amb aquesta marca blanca: peix, formatge, mantega, tomàquet triturat, pinya, xampinyons...

En el cas del tomàquet triturat, el de la marca "Ja!" està una mica aigualit. Així que prefereixo comprar-lo amb una marca de més nom. Els iogurts naturals "Ja!" tampoc m'agraden gaire. En aquest cas, m'agraden més els iogurts de marca blanca que venen a Aldi. En canvi, dels altres productes no en tinc cap queixa! :-)

Aquí sóc una consumidora de productes de marca blanca, molt més que no pas a Espanya. Serà que vull estalviar? Serà que no sóc exigent? O serà que la oferta és realment interessant i gran?

divendres, 9 d’octubre de 2009

Cuidant el jardí

Si un dels tòpics més coneguts és que els alemanys es tornen bojos pels seus cotxes, és igualment ben conegut que també ho fan pels seus jardins. En general, els agrada passar hores i hores al jardí -sempre i quan faci sol. Per això intenten tenir uns jardins ben harmoniosos.

Aquí en teniu un exemple.

En un mateix espai, podem trobar els següents detalls a destacar:

- El contenidor per la brossa orgànica
- Una jardinera de fusta amb plantes trepadores. Tot i que es veuen poc, hi ha fils per a que les plantes s'hi enredin.
- Una estructura de fusta amb casetes per ocells (i un ocell per animar-los a venir).
- Una curiosa estructura rodona que no sé què és

He de dir, que en general em vaig quedar molt sorpresa amb aquest jardí i no vaig poder evitar fer-ne una fotografia! Per problemes de llum, la foto era difícil de fer i no ha quedat especialment bé, però el que destaco és com els alemanys volen tenir un jardí bonic i com hi posen ganes i enginy per a que així sigui.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Les ovelles i la sequera

Des del mes de juliol es pot dir que no plou a Alemanya, de la forma esperada. El resultat de tot això, és que els rius i canals porten molta menys aigua que de costum. Ja comencen a córrer veus en els mitjans de comunicació anunciant que com la cosa segueixi així, caldrà prendre mesures.

Pel que sembla, produeixen molta energia hidràulica i amb la baixada del nivell de l'aigua, també ho fa l'electricitat. Així que mica a mica comencen a preocupar-se.

Qui no es preocupa de res i continua fent la seva, són les ovelles. Com que encara fa bon temps (tot i que està previst que demà hi hagi una baixada important de les temperatures), van mica a mica menjant tota l'herba que troben.

Us poso una bonica fotografia on s'observa com les ovelles mengen tranquil·lament l'herba. Si us fixeu atentament veureu la marca de l'aigua. És a dir, veureu unes pedres on abans hi havia aigua i ara no hi ha res...

Realment, el canvi climàtic afecta a tot arreu i la sequera serà un problema que caldrà tenir present.

Per ara, només cal esperar que plogui....

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Per angusta ad augusta - La història de Kató Lomb

"Per angusta ad augusta". I quina llengua és aquesta? Ui! És llatí! Traduït al nostre "dialecte", vindria a dir que tots els començaments són difícils.

Degut a circumstàncies personals, darrerament tinc més temps lliure que estic invertint en la meva formació i preparació de cara al futur. Entre les meves prioritats, continua vigent la de dominar la llengua alemanya. Mica a mica vaig progressant, però és clar, una sempre es pregunta:

- "Arribarà el dia en que podré dir que domino l'idioma?"

Ara mateix us dic la resposta a la meva pregunta:

- "Sí, aquest dia arribarà. Però encara he dedicar una mica més de temps per aconseguir-ho".

Avui m'he topat amb la biografia de Kató Lomb (1909 - 2003), una hongaresa que a l'edat de 24 anys va començar a aprendre llengües pel seu compte i que quan va morir en sabia 17! La majoria de les llengües les va aprendre quan tenia entre 30 i 50 anys, però de fet, va estar tota la vida aprenent idiomes.

Quan sabia 16 idiomes, va publicar un llibre en el que explicava com aprenia ella les llengües. Bàsicament les claus de l'èxit són molt senzilles: Interès (motivació) i dedicació.

Ella deia que només tenia una llengua nativa (l'hongarès) i que hi havia altres quatre llengües que convivien amb l'hongarès i que podia utilitzar sense cap mena de problema, canviant d'una a una altra amb gran facilitat (l'anglès, l'alemany, el francès i el rus). Per utilitzar les altres llengües necessitava una mica més de temps. De totes formes, el seu domini era espectacular!

La seva biografia i el seu llibre anima a qualsevol persona a aprendre un idioma sense cap mena de por! Si esteu interessats en aprendre idiomes, us deixo l'adreça on podeu trobar una versió electrònica del seu llibre: "Polyglot: How I learn languages".

La seva frase preferida era: "Un idioma és la única cosa que val la pensa encara que sigui malament". Per recordar-ho i aplicar-ho!

dimarts, 6 d’octubre de 2009

El periquito

Passejar en bicicleta és un sistema molt bo per conèixer la zona.

En una de les rutes "habituals" es passa ben a prop d'una escola pública. I al costat de l'escola hi ha una caseta amb ocells. Quan passo per allà a prop, em quedo mirant tots els ocells i em sento com una nena petita. Hi ha canaris, carolines, caderneres i periquitos. Els més sorollosos són els periquitos, però també són els que tenen els colors més vius! A més, els periquitos em recorden a l'Espanyol, un dels equips de futbol de Barcelona.

Així doncs, per sentir-se com a casa i alhora com una nena petita, no hi ha res millor que contemplar la caseta dels ocells i buscar els periquitos blanc-i-blaus! :-)

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Mantenir el bosc net (II)

Certament els boscos alemanys estan nets i no hi ha escombraries. Podeu pensar que els alemanys són unes persones respectuoses amb el medi ambient. I potser sigui cert.

Però cada vegada tinc més clar que ho aconsegueixen a base de recordar a la gent que cal endur-se la brossa cap a casa, a partir de boniques rimes.

Aquí en tenim un altre exemple:

"Flasche, Tüten und Papier sind den Bergen keine Zier.
Trägst Du sie gefüllt hierher, trägst sie heimzu auch nicht schwer."

En català:

"Ampolles, bosses i paper són cap ornament dels boscos.
Si ho pots portar fins aquí, també t'ho pots emportar a casa sense dificultats."

O sigui que la poesia s'utilitza a Alemanya per recordar a la gent que cal mantenir els boscos nets.

divendres, 2 d’octubre de 2009

La cabra de la legió?

A Espanya és usual sentir parlar de la cabra. Era una companyia habitual pels gitanos que es guanyaven la vida oferint música pels carrers i també per la legió militar, que la té com a mascota.

La cabra dels gitanos va sempre a peu, tot acompanyant els músics. En canvi, la cabra de la legió té més glamour! Jo sempre me l'havia imaginat en un pedestal mentre tota la gent de l'exèrcit l'admirava i la cuidava.

Doncs bé, a Alemanya he trobat la cabra de la legió! No puc assegurar que sigui l'autèntica cabra de la legió espanyola, però... a que ho sembla?

Trobo la imatge tan bonica i poètica, que no he pogut evitar fer una foto i compartir-la amb tots vosaltres.

dijous, 1 d’octubre de 2009

El bolet dels dibuixos

El bolet més bonic i alhora un dels més perillosos és la famosa Amanita Muscaria (En alemany: "Fliegenpilz", en català: "Reig Bord")

Aquí podem veure una foto bonica que hem trobat aquest cap de setmana, mentre fèiem de caçadors de bolets. No l'hem recollit, però sí que hem aprofitat per fer-li unes quantes fotografies! ;-)

Amanita MuscariaPer cert, diuen que on creixen les amanites, també ho fan els ceps! Lamentablement, de cep no en vam trobar ni un!