dimecres, 23 de setembre de 2009

Propines

Avui us explicaré com funciona el sistema de propines a Alemanya. Ho faré amb exemples...

Exemple 1: Anem a canviar la pila al rellotge

Suposem que anem a una botiga a canviar la pila del rellotge. Allà ens la canviaran al moment i ens diran el preu, per exemple: 7,50 €. Ho pagarem. El dependent ens mirarà assenyalant amb la mirada un porquet. I si creiem que el tracte del dependent ha estat realment bo, aleshores deixarem la nostra voluntat econòmica en el porquet.

He de dir que quan vaig anar a canviar la pila, no m'ho van fer gaire bé, ja que la corretja del rellotge no va quedar ben tancada i vaig haver de demanar que m'ho tanquessin bé. Ho van fer. I jo vaig pagar l'import indicat i no vaig deixar cap propina. Vaig notar com una mirada de desaprovació. I em vaig sentir una mica incòmode. M'haguessin tractat millor si des d'un principi hagués somrigut al porquet com per indicar que deixaria propina?

Exemple 2: Anem a un restaurant

Suposem que anem a un restaurant i quan demanem el compte ens diuen que ha costat 23,25 €. En aquest cas, el cambrer ens preguntarà quan volem pagar. I nosaltres contestarem 23,5 o 24 o 25 o 30. I allò serà el que ens cobraran.

Per calcular la propina en aquest cas, hi ha dues tècniques bàsiques: Arrodonir a una xifra que ens vagi bé de pagar o deixar uns dos euros de propina.


Aquí les propines formen part d'allò que és habitual i normal. Com a tot arreu, oi? :-)

4 comentaris:

David ha dit...

Uf!

Per mi les propines son un tema molt espinos. Es un cost que es paga completament arbitrari i lliure d'impostos. Per tant estic completament en contra de pagar cap propina.

En alguns casos tant extrems com els EEUU es permet pagar als cambrers per sota del salari minim per la compensacio que reben de les propines. - A mes odio que cada 5 minuts et preguntin: "va tot be?"

Al mateix temps el preu del servei ja esta determinat, la propina no es mes que un sobrecost voluntari. Si no et tracten be o no t'agrada el servei no tornes, si t'agrada encara que sigui mes car tornes. D'aquesta manera el problema es tant de l'empleat com del propietari.

Per cert, la propina ve d'una epoca en que els bars tenien terrasa pero no pas cambrers. La gent sense feina prestava un servei completament voluntari a canvi d'una petita compensacio economica per portar els plats de la barra a taula - era el seu unic sou.

Martí ha dit...

Aquí als Estats Units l'estàndard de propina és el 15% del compte. Per tant, pot ser que sigui $1 $5, $8, etc depenent del que mengis (o on mengis). Ho trobo una animalada, però és un cost que has de tenir en compte per calcular quan realment et costarà el sopar.

I a sobre, al preu dels plats que surt a la carta no s'hi inclou l'impost indirecte. Si un plat surt com a $10, amb l'impost i la propina acabes pagant uns $14 perfectament.

Anònim ha dit...

La propina es com dir gràcies per el tracte rebut, és donar en agraïment a un bon servei, però segons en quin cas. Per exemple, en un restaurant però sempre donar-li al cambrer que t'ha tractat be, mai al propietari. Però si et canvien la pila d'un rellotge aquesta és la seva feina i no tens perquè donar propina.
Cadascú té de ser lliure de donar o no propina sense que ho imposin.

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

jo m'en recordo quan va estar a egipto que despres d'el tipic crucer per el Nilo, vam tendra que "apoquinar" si o si als cambres la propina. NO em va agradar gaire que fos obligatori. Tot i que poc entendra que alla els cambres no ganen el mateix que per example a Alemaia o als Estats Units.
Ich erinnere mich daran, als ich in Ägyptien war, dass ich nach dem typischen durch den Nilo Kreuzfahrt, ich den Schiffkellnern Trinkgeld obligatorisch geben musste. DAs hat mir überhaupt mir nicht gefallen, obwohl ich auch verstehen kann, dass dort Kellner nicht soviel verdienen als wie z.B in Deutschland oder in den USA

saluts desde Barcelona (perdón por mi pésimo catalan.Soy vasca)
astrid