diumenge, 19 de juliol de 2009

Pizza casolana

Fa temps us vaig explicar que cada alemany menja una mitjana de 80 pizzes congelades a l'any. I és que si es vol comprar una pizza preparada, sembla que la pizza congelada n'és el rei. Es venen pizzes fresques, però en comparació a la varietat que hi ha a Espanya, aquí és més aviat escàs.

I les pizzes congelades... mmm... No m'han acabat de convèncer!

Així que l'altre dia vaig fer una pizza i va quedar realment bona! M'agradaria compartir la senzilla recepte amb vosaltres i dir-vos que la copio al blog perquè hi ha tantes variacions a internet, que em fa por triar una variació que no m'agradi o que no quedi bona! ;-)

De totes formes, si teniu altres receptes per fer pizza, feu-me-les arribar!! :-)

Pizza


Ingredients per a 4 porcions:

- 400 grams de farina
- 1 sobre de llevat
- 2 cullerades soperes d'oli d'oliva
- 1 mica de sal
- 175 ml d'aigua o de llet (aproximadament)

Procediment:

Es mescla tot junt l'aigua (o la llet), l'oli, la sal i la farina. Cal mesclar-ho a consciència i es triga uns quants minuts fins que la pasta té la consistència adequada.

En aquest moment, es deixa reposar la massa a una temperatura d'uns 30º durant una hora (aproximadament, fins que hagi doblat la seva mida inicial)

Mentre la massa agafa la consistència adequada, cal preparar l'acompanyament: una salsa de tomàquet de base, formatge i tot el que vulguem!

Per fer la salsa de tomàquet de base, és important afegir-hi orenga, alfàbrega, pebre, sal i sucre per tal que agafi el gust característic de les pizzes!

Una vegada la massa està a punt, s'estén per la safata del forn, que nosaltres hem protegit amb un "paper" per cuinar que és reutilitzable (en alemany: "Dauer Backpapier"). Es posa el tomàquet de base i es decora la pizza amb els ingredients que més ens agradin!

L'experiència:

Tot i que la recepta deia posar-hi farina de tipus 405, jo la vaig comprar de tipus 630. Sincerament, no tinc clar què indiquen aquestes xifres, però intueixo que la de 630 és millor que la de 405.

Nosaltres vam utilitzar el llevat sec, perquè en aquell moment la botiga no tenia més llevat fresc. Cal dir que el llevat fresc té un gust més fort i que en cas que s'utilitzi, cal afegir una mica de sucre a la base de la pizza per tal d'amagar-li el gust.

Hi ha gent que diu que al cuinar amb el forn de casa, la pizza queda més maca si la massa porta sucre. Jo ho he provat i no he notat cap diferència significativa.

Fins ara, he fet sempre la pizza amb aigua, ja que no m'he atrevit a provar els resultats amb llet...

En el meu cas, fer una pizza és una experiència entretinguda i amb uns resultats molt interessants! Al dia següent, la pizza segueix igual de bona que acabada de fer! :-)

El resultat:

Una pizza deliciosa, entretinguda de fer i diria que més nutritiva i sana que les pizzes congelades! ;-)

Us animo a que proveu de fer una pizza vosaltres mateixos! :-)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

T'ha quedat una pizza que segur que deu està deliciosa i per suposat, més bona i saludable.
Jo també n'havia fet i era més o menys com la teva, però amb el llevat de forner (llevat fresc) i la farina de fer pastissos que ja ho posa en el paquet(és més fina).
Sobre la massa hi posava el tomàquet i a sobre un sofregit de seva sola o seva amb pebrot vermell, tot a trossets ven petits i desprès el que més t'agradi, també he posat un parell d'ous com si enes a fer-los ferrats, ja se sap en una pizza es pot posar de tot, això sí, amb molt de formatge, siguin de formatges barrejats o mozzarella. A mí m'agrada la massa ven fina, així no atipa tan.

Mª Rosa.

Natàlia ha dit...

Hauré de provar això del sofregit de ceba i pebrot... sona deliciós!

Anònim ha dit...

Nena, quina pizza més guapa que t'ha quedat. Ja me la menjaria!. Jo, de fet, no en puc fer perquè només m'agraden a mí.
Per això et felicito per la teva.
Assumpció.