dijous, 30 d’abril de 2009

Alimentació d'animals

A Landshut hi havia un petit zoològic amb animals.

L'ésser humà és curiós per naturalesa i li agrada veure els animals de ben aprop. De tots és ben sabut que si es dóna aliment als animals, aquests venen i, per tant, poden ser fotografiats i contemplats de ben a prop...

Conscients d'això, els cuidadors del petit zoo de Landshut intenten controlar a la gent. Ho fan de dues maneres:

1.- S'indica que no es pot donar aliments que estan podrits i passats a les bèsties... Jo ho trobo lògic... Si jo no m'ho menjaria, per què s'ho han de menjar ells?


2.- S'indica que es pot alimentar a les bèsties amb pa, fruites i verdures... Això no ho sabia jo! :-)


Jo ho trobo molt positiu. Per una banda indiquen del que no és adequat i per altra banda, per la gent que vulgui donar menjar, se'ls orienta sobre el menjar que és bo pels animals! També recorden que les bosses de plàstic són un perill pels animals (i no només pels nens, com sempre havíem pensat!)

Ho trobo una forma educativa d'ensenyar a alimentar a les espècies del petit zoo de la ciutat.

dimecres, 29 d’abril de 2009

Atenció! Lladres!

En la meva opinió, el nivell de seguretat a Alemanya és semblant al de Catalunya. Per això, cal lligar les bicicletes amb cadenat si no es vol temptar la sort...

De totes formes, sembla ser que no tots els alemanys ho tenen clar. Per advertir a tothom, a un parquímetre d'una petita ciutat em vaig trobar aquest cartell, que bàsicament fa dues recomanacions:

1.- No deixar coses de valor al cotxe
2.- Tancar el cotxe

Igual que a casa, oi? :-)

dimarts, 28 d’abril de 2009

Wifi gratuïta!

A Alemanya és possible utilitzar connexions de Wifi de forma gratuïta... Per fer-ho però, és imprescindible que un mateix porti el seu propi dispositiu portàtil...

Al cartell de la foto es llegeix: "Wifi gratuïta: amb el propi portàtil navegació il·limitada"

Foto: Terrassa d'un cafè cèntric de Lindau

I em pregunto, què els ha dut a escriure que cadascú ha d'utilitzat el seu portàtil? És que algú ha preguntat on està l'ordinador amb la connexió gratuïta?

dilluns, 27 d’abril de 2009

S'ha acabat el nivell B2.3

Ja fa dies que no us explico com van els meus progressos amb l'idioma alemany...

Si el passat 26 de febrer vaig acabar el curs corresponent al nivell B2.2, el passat dijous 23 d'abril vaig acabar el curs del B2.3! :-)

El professor està molt content amb els meus progressos i per això he millorat els resultats del curs anterior, ja que aquesta vegada he tret un "mit gutem Erfolg" :-)

I jo segueixo encantada amb el que m'aporten els cursos! I és que els alemanys no estan preparats per explicar com funciona el seu idioma, per això, crec que anar a classes és la millor manera de poder aprendre l'idioma de forma normal.

He millorat durant aquest curs? Resposta: Sí!!!! :-)

Aquí hi ha les meves noves "habilitats":

- Puc estar en una reunió més d'una hora i entendre els temes principals que es tracten, sense haver de desconnectar
- Començo a entendre tot allò que donen per la tele: notícies, sèries, anuncis i pel.lícules. Però no sempre ho entenc! Hi ha dies que em perdo massa...
- Puc conversar amb la gent amb força fluïdesa. Jo crec que és aquí on més he millorat darrerament. Tot i que el vocabulari encara està insegur i fluixeja...

Estic realment contenta!
Porto 9 mesos a Alemanya, he anat a classes durant 7 mesos i... "parlo alemany"! Els resultats són impressionants, espectaculars! :-)

De totes formes, em queda moltíssim per millorar... Els meus pròxims objectius són:

- Fer el curs C1.1
- Preparar-me per l'examen del "Zentral Mittelstufe" (Examen "antic", però molt ben considerat, a mig camí entre el B2 i el C1).

Aquí teniu la llista de tots els exàmens que es poden fer en alemany.

I per a que us feu una idea de com és la complexitat de cada nivell, aquí teniu una llista aproximada de les hores de classe que són necessàries per superar cada nivell, tenint en compte que cada "subnivell" són unes 55 hores de classe (hores reals i no de 45 minuts!)...

- A1: 110 hores de classe
- A2: 110 hores de classe
- B1: 110 hores de classe
- B2: 165 hores de classe (Ja he acabat aquest nivell)
- C1: 165 hores de classe
- C2: 220 hores de classe

Com veieu, he acabat el B2 i estic només a meitat del camí... Però enlloc de 495 hores de classe, n'he fet 220. He de dir que per iniciar-me, vaig dedicar unes 50 ó 70 hores pel meu compte, majoritàriament durant els viatges amb la Renfe, amb un llibre d'autoaprenentatge que em va agradar molt: El método integral Larouse. Aquest llibre em va permetre començar les classes al nivell A2.2, tot i que la part oral fluixejava força.

No crec pas que faci tots els cursos, ja que necessito temps per assimilar i consolidar tot el que he après... I tampoc he de dedicar-me a la traducció o a la interpretació o a la literatura!! ;-)

Ara, una setmana de vacances i la setmana que ve... al curs C1.1!!! :-)

diumenge, 26 d’abril de 2009

Els filferros de Landshut

Quan estava de visita per Landshut, em va sorprendre que vaig trobar per tot arreu filferros artístics.

Aquelles figures, em van recordar a l'obra d'un artista que el meu pare "admira": Antoni Tàpies, l'autor del mitjó foradat i d'un filferro (núvol?) que "decora" l'edifici de la seva fundació a Barcelona.

Aquí van les obres que vaig veure a Landshut... Us recorden també a les obres de l'artista barceloní?

Aquesta primera obra artística estava a la façana d'unes vivendes. Em va sorprendre... Però després vaig trobar la segona! I aquesta era en forma de monument commemoratiu...

Suposo que es tracta d'un monument econòmic, per una ciutat modesta però molt bonica!

dissabte, 25 d’abril de 2009

Reconèixer una forneria

Si alguna vegada aneu per Alemanya i voleu trobar una forneria, només heu de buscar un "Breze" al cartell. (En altres llocs es coneix com a "Brezel" o amb altres noms...)

Quan els veieu, haureu trobat una forneria!

Foto: Landshut

El Breze és originari de Baviera i allà és realment típic!
Tant que assenyalen de forma visible a quins establiments es pot comprar: a les forneries! ;-)

Però al Nord d'Alemanya, també hi ha "Breze" per poder reconèixer una forneria!

Foto: Lüneburg

Per cert, si no trobeu el Breze penjat damunt de la porta, busqueu la paraula "Bäckerei" ;-)

divendres, 24 d’abril de 2009

Lavabos públics

Quan es va de turisme, és important localitzar els lavabos de la zona per tal de no tenir problemes en cas d'urgència! ;-)

Suposo que si us pregunten què espereu trobar, diríeu que un portàtil de plàstic. I no esteu desencaminats, ja que estan disponibles per tot arreu!

Vaig entrar concretament en aquest i me'l vaig trobar net com una patena, amb paper, etc. Suposo que no devia fer gaire estona que l'havien netejat o la gent no l'havia utilitzat per por a que estigués brut.

Em va sorprendre més trobar aquest altre lavabo... Vaig mirar què hi havia a sota de les lletres "WC" i em vaig trobar unes bosses de plàstic de color negre, similars a les que hi ha als llocs habilitats per passejar gossos...

Estava intrigada per saber com seria aquest vàter. I la meva sorpresa va ser majúscula quan vaig veure què era!


Sí, sí!!! És un lavabo en el que t'amagues a la zona protegida per les parets, fas les necessitats en la bossa de plàstic negre i ho tires en alguna paperera.

Desconec quanta gent ha utilitzat aquest enginyós lavabo públic, ja que no feia cap mena de pudor. Potser està pensat per la gent que es vol posar a prendre el sol i s'ha de canviar de roba... En aquest cas, només es necessita una tovallola per tapar la porta i una es pot canviar còmodament dins del recinte.

Sigui com sigui, vaig trobar realment curiós que hagin construït un espai com aquest i que li hagin donat la funcionalitat de vàter públic! I més curiós encara que les necessitats s'hagin de fer en una bossa de plàstic negra...

I a vosaltres, què us sembla?

dijous, 23 d’abril de 2009

Gelats

Una de les coses que m'ha sorprès d'Alemanya, és la gran quantitat de geladeries, que estan obertes tot l'any. De totes formes, a l'hivern crec que venen més cafès que no pas gelats! ;-)

Són molt populars i els preus són més assequibles que a Barcelona... El preu d'un gelat de cucurutxo 3 boles és el següent:

- A Landshut: 2,25 €
- A Lindau i a Meersburg: 2,40 €

Voleu saber altres preus de gelats? Doncs aquí teniu una llista! :-)


Les geladeries diuen que són "italianes", ja que se suposa que allà hi ha els millors gelats del món! Bàsicament hi ha dos tipus diferents de geladeries:

- Les que tenen gelats amb gustos molt exòtics i variats, com per exemple: Snickers, nubes, xiclet, galetes, etc... O varietats més clàssiques com nata, vainilla, pistatxo, iogurt, etc.

- Les que tenen varietats clàssiques amb formats exòtics!

En aquest segon cas, estan molt de moda a la zona del Bodensee els gelats espagueti! Hi havia tota mena de combinacions... Jo no vaig poder resistir la temptació i vaig agafar-ne un amb mel i musli...

El gelat de la foto valia 5.50 € i no me'l vaig poder acabar! Jo crec que era com l'equivalent a 5 o 6 boles de gelat de vainilla i nata!!!


Vaig veure gent que duia a la mà "espaguetis" amb xarop de maduixa i allò semblaven realment espaguetis amb salsa de tomàquet!

Si us agafeu aquesta mena de gelat espero que el compartiu, perquè per una única persona crec que són massa grossos!


Nota: Els alemanys no coneixen Sant Jordi... :-P

dimecres, 22 d’abril de 2009

Lüneburg

Situada al Nord d'Alemanya, es troba la ciutat de Lüneburg, a prop d'una de les ciutats amb més habitants d'Alemanya: Hamburg.

Les diferències entre el Nord i el Sud d'Alemanya es noten tant en el caràcter de la gent, com en les construccions dels edificis. Fixeu-vos que una de les diferències principals és que enlloc de la pintura, el que predomina són els totxos en estat natural: una meravella!

Fixeu-vos en aquest altre edifici, que està ben a prop d'una de les biblioteques municipals.

Si ens endinsem en el centre de la ciutat, podem veure com aquí hi ha façanes que tenen el mateix estil d'acabat que a Landshut. En qualsevol cas, només per l'acabat amb angles regulars, perquè aquí no hi ha la pintura que hi havia a Landshut.

No fa falta haver de caminar gaire per trobar el famós edifici "Am Sande". A la foto es pot apreciar com els alemanys utilitzen la bicicleta per desplaçar-se i que les ciutats estan plenes de "pàrkings de bicicletes".

Per cert, el dia que vaig fer la foto, espurnejava. Pel que sembla, la climatologia al nord d'Alemanya és molt més plujosa que al sud i el temps és, generalment, més dolent.

A la següent foto podeu veure un tros de la façana de l'Ajuntament de Lüneburg.

El més interessant de visitar un poble del Nord d'Alemanya és poder comprovar les diferències existents entre el Nord i el Sud, tal com passa amb tots els països que tenen una extensió de terreny considerable.

Per tant, si algú està interessat en fer turisme per Alemanya, cal tenir en compte les diferències entre Nord i Sud a l'hora de planificar la ruta de viatge.

dimarts, 21 d’abril de 2009

Meersburg

Seguint amb la petita col·lecció d'entrades dedicades al turisme per Alemanya, ens trobem la ciutat de Meersburg, situada a prop de Lindau, al voltant del llac Bodensee.

Com totes les localitats situades allà, és una zona molt turística, tal com es pot veure a la següent foto, en la que es veu el castell vell així com un carrer de vianants ple de gent.

A mi em va semblar un poble especial. Per tot arreu hi havia vinya, que en aquests moments, no tenia encara cap fulla, només les branques ben podades.

També hi havia plataners i altres arbres i plantes que crec que són més típics de zones temperades que no pas d'Alemanya. La vegetació és doncs una prova del bon clima que fa que aquesta zona del llac sigui tan ben coneguda.

El poble em va semblar una mescla entre un poble típic alemany i un poble típic mediterrani. De fet, em va recordar a Rupit!

Em van impressionar les cases alemanyes, amb aquesta arquitectura on està tot tan quadriculat. Un estil completament diferent al de Lindau i al de Landshut.

El poble té dos castells, un que és vell i un que és nou. Des de dalt dels castells hi ha unes vistes realment maques, on el llac sembla com un mar i al fons es poden veure els Alps, que encara estan nevats!

Per convertir el poble en un lloc altament turístic, les activitats culturals són molt importants. I al castell vell, la visita intenta estar ambientada en la època. Per això, al sortir del castell, es pot comprar qualsevol cosa relacionada amb l'època medieval. En aquest cas, quina és la mida de l'armadura que més us agrada? ;-)

Tal com he dit, la cultura és important en aquest municipi de poc més de 6.000 habitants. Per això, l'escola i l'institut són edificis emblemàtics que es veuen des de qualsevol punt. L'escola és groga i l'institut és rosa.

Aquí teniu una altra foto de l'institut, des d'un altre punt de vista.

En qualsevol punt de la ciutat es poden trobar elements dignes de sortir en una foto. Fixeu-vos en aquesta porta amb el fanal antic. A més a més, a la porta podeu veure que hi ha adhesius de vinyes, ja que sembla ser que el vi és molt important en aquesta població, que té una important fàbrica vinícola.

Segons la meva opinió, Meersburg és una població turística a mig camí entre l'Alemanya clàssica i els pobles mediterranis. Amb aquesta combinació tan especial, es tracta d'un petit poble amb personalitat pròpia molt apreciat pels alemanys, un poble amb molt d'encant.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Lindau

Tota l'àrea que hi ha al voltant del llac Bodensee és una regió amb un clima molt suau i, per tant, és apreciada pels alemanys.

Com que estic descobrint Alemanya, he anat de visita a la ciutat de Lindau, que té una petita illa al damunt del llac, en la que es desenvolupa la gran part de l'activitat turística de la ciutat.

El port de la ciutat està situat a la petita illa de Lindau. Està protegit per un far i per l'estàtua d'un lleó.

A l'interior del far, el qual es pot visitar pel preu de 1.60 euros, es troben tot ple de pintures fresques que expliquen curiositats de la zona. La que més gràcia em va fer és la següent:

El dibuix, correspon al simpàtic lleó que protegeix el port. I posa que de tant en tant, deixa el seu lloc de vigilància i surt a estirar les cames i els braços.

Aquí teniu una altra foto del lleó! :-)

El llac és com un petit mar. Així que hi ha construccions ben boniques arran de la vora del llac.

A mi aquesta construcció de la foto em recorda a la casa d'un barrufet. Es pot comprovar com mica a mica el color verd es va estenent en els arbres, tot i que en el moment de fer la fotografia, encara n'hi havia poc.

Passejant per la petita illa de la ciutat, es poden trobar altres construccions semblant a torres de vigilància. Amb aquestes petites habitacions que hi ha al voltant de la teulada, sembla estil petit castell. Ben maco!

Una altra de les coses que val la pena veure, és la façana del darrera de l'ajuntament. Està tota pintada i té una arquitectura semblant a la que hi havia a Landshut.

A mi em va impressionar la part de dalt de la façana. La part de baix és també espectacular, però a mi no em va quedar bé la foto degut a la gran quantitat d'ombres que hi havia en aquell moment. Així que si us agrada, la podeu anar a veure en directe! ;-)

I com que us he dit que el clima de tota la zona és molt agradable i suau, hi ha flors molt ben cuidades per tot arreu. Jo, que em quedo fàcilment embadalida mirant flors de colors, no vaig poder resistir la temptació de fer fotos a una de les jardineres de la zona.

Lindau és doncs, una ciutat turística degut al seu clima temperat.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Landshut

Un dels llocs emblemàtics d'Alemanya que val la pena visitar és Landshut.

Landshut va ser la capital de Baviera abans que ho fos Munic. És una ciutat que conserva l'esperit medieval i cada quatre anys commemora un casament "polititzat" que va tenir lloc el 1475. Tot el poble hi col·labora i és un esdeveniment tant important que hi ha gent que ve de països tant llunyans com el Japó per veure l'espectacle. Aquest any se celebrarà l'anomenat "Landshuter Hochzeit", el qual m'agradaria anar a veure!

L'escut de la ciutat, que es pot veure en la següent foto, fa que la ciutat sigui coneguda com a "La ciutat dels tres cascs" (en alemany: "Dreihelmenstadt")

És una ciutat on predomina l'ambient medieval:

La ciutat està molt ben conservada. En la següent imatge es pot observar un passadís de fusta elevat, que jo no sé pas si tindria valor per caminar-hi!

Després del dur hivern a Landshut vaig tornar a veure color verd per tot arreu, cosa que em va agradar molt! :-)

Aquesta és l'entrada al castell on vivia la família de Ducs que governava Baviera en aquella època. Quan miro la foto, em trobo un paisatge relaxant i ben cuidat.

Una vegada s'ha entrat a dins, es pot observar un patí molt ben cuidat on groc és el color dominant.

Fent una ampliació a aquest pati interior, hi ha un pou que sembla fet per tirar-hi monedes i demanar desitjos. Lamentablement, està tancat i no s'hi pot tirar cap moneda... ;-) Sigui com sigui, té una arquitectura bella que proporciona elegància a la zona.

Una vegada fora de la zona d'aquest luxós castell, ens trobem un poble amb una arquitectura particular. Cadascuna de les cases està pintada d'un color diferent i les façanes estàn decorades amb aquestes puntes quadrades que veieu a les fotos:

Com que la foto anterior, degut a les ombres no s'aprecia bé del tot, us posaré una foto del carrer principal.

Cal destacar que l'ajuntament deu obligar a les cases a seguir una estètica que combini amb el que existeix. Fixeu-vos doncs en aquest McDonalds i comprovareu que el seu cartell és més discret del que seria normal per als establiments de la cadena.

Es tracta d'un poble que em va sorprendre de forma positiva, especialment per lo ben cuidat que està. Es pot passejar per la vorera del riu Isar, amb tot ple de flors i vistes al castell i a l'Església de Sant Martí, l'edifici més alt del món construït només amb totxos...

Landshut és doncs, una ciutat que espero visitar properament, per anar a veure el "Casament de Landshut" que celebren cada 4 anys! Imagino que per aquell esdeveniment, la ciutat estarà de gom a gom... Però, jo ho vull veure! ;-)

dissabte, 18 d’abril de 2009

Aigua... sense gas?

Ja fa temps, us vaig comentar que els alemanys són partidaris de les begudes amb gas...

L'altre dia, vaig quedar impressionada quan vaig comprovar que una ampolla d'aigua "Stille", que suposadament són les que no tenen gas... en tenia!

Mireu la foto en la que podeu veure l'ampolla d'aigua "Stille" i l'aigua amb bombolletes que hi ha a la copa... ( això és que hi ha a la gas, oi?)


Em costa d'entendre... És clar que el gas d'aquesta ampolla era suau, suposo que la persona que va etiquetar l'aigua, va considerar que aquell gas no tenia la força adequada per ser considerat gas... Curiós, per mi... Una aigua sense gas, però amb gas!

Jo, que no sóc cap experta en aigües amb gas, diria que aquella aigua era semblant a l'aigua "Font Picant"...

Nota: Totes les aigües sense gas porten l'etiqueta de "Stille", tot i que alguna marca a més a més hi afegeix "ohne Kohlensäure"... ¿Deu ser que tenen diferents criteris per etiquetar què és aigua natural (sense gas)?

En el següent link de la Wikipedia, es pot veure com s'omple un got d'aigua "Stilles Mineralwasser" i es pot comprovar que no té gas...

Aquest tema, em deixa una mica intrigada... L'aigua "Stille" té gas o no té gas? Hauré de seguir experimentant per descobrir-ho...

divendres, 17 d’abril de 2009

Ungles

Us heu parat alguna vegada a pensar per què les ungles del peu creixen més a poc a poc que les ungles de les mans?


Doncs resulta que el creixement de les ungles està relacionat amb la quantitat de llum solar que reben!

Per això, les ungles de les mans creixen a velocitat més o menys estable i les dels peus creixen més de pressa a l'estiu, quan van en sabates descobertes...

A Alemanya, com que darrerament fa bon temps i les temperatures són molt agradables, està començant la temporada de les sabates destapades. Ara per ara, sembla que el model predominant són les sandàlies amb els mitjons...

Diria però, que d'aquesta manera les ungles dels peus creixen tan a poc a poc com a l'hivern...


Breu nota sobre el temps: Les prediccions meteorològiques anuncien un empitjorament del temps a partir d'avui... Veurem què passarà!

Breu nota sobre els arbres: En la darrera setmana tots els arbres han passat d'estar pelats només amb les branques a estar plens de flors blanques i roses i amb moltes fulles de color verd. Tot un espectacle de la vida vegetal!

dijous, 16 d’abril de 2009

El comptaquilòmetres analògic

Aquesta Setmana Santa, vaig veure una bicicleta amb el comptaquilòmetres que veieu...

Em va impressionar. Mai havia vist un comptaquilòmetres analògic per a bicicleta! Suposo que deu tenir el seus anys i que ja es pot considerar un objecte d'alt valor històric.

Sigui com sigui, per a la meva bicicleta, prefereixo un comptaquilòmetres digital amb prestacions actuals... ;-)

dimecres, 15 d’abril de 2009

Viatge en el temps

A tots ens fa gràcia saber com es vivia en altres civilitzacions i temps...

Estava de turisme per Alemanya, concretament a la zona del Bodensee, el llag més gran que he vist mai... I vaig anar a parar a la ciutat de Unteruhldingen. A l'arribar a la ciutat, em va semblar molt ben cuidada.


De totes formes, només calia mirar la hora per veure que la possibilitat de viatjar a la Prehistòria estava molt a prop.


I el viatge a la Prehistòria és possible amb una visita al museu Pfahlbauten. Hi havia cua per entrar perquè recentment, en el programa del Maus van parlar-ne i molts nens volien visitar-lo. En qualsevol cas els preu és assequible: 7 euros.

Es tracta d'un museu obert que durant el bon temps rep les visites de la gent i els expliquen com funcionava tot a la Prehistòria i a l'hivern, quan fa mal temps, segueixen les excavacions arqueològiques que van servir de base per muntar allà el museu.

La visita era guiada. La guia que em va tocar, em va encantar! Ho explicava tot clarament i modulant la veu. A més repetia les coses... Em va encantar la forma en la que va dirigir la visita! Es notava que tenia experiència i es notava que li agradava la seva feina.

Només entrar al museu, és com anar més de 6000 anys enrera! Tot està realment ben cuidat...


Com que el llac Bodensee té variacions en el nivell de l'aigua al llarg de l'any, la gent de la zona va creure que era millor fer les cases elevades. De què estan fetes les cases? Doncs majoritàriament de fusta.



Cal destacar que per fer una casa trigaven aproximadament un any, ja que no tenien cap mena d'estrés. Per fer un forat a una pedra, trigaven aproximadament un dia sencer. A cada casa hi vivia una família d'una mitja de 8 membres. La gent moria aproximadament als 20 anys. Cada casa durava uns 16 anys, així que una casa servia per una generació sencera! :-)

Era un poble pescador, que vivia principalment dels peixos que pescaven al riu. De qualsevol forma, no tothom sabia nedar i alguns homes van morir ofegats al riu.

Tenien una cuina a les cases, però evitaven encendre-la gaire, ja que hi havia perill de que la casa es cremés o de que morissin asfixiats. Menjaven doncs, poc pa perquè aquest s'ha de coure.

De totes formes, quan feia bon temps, podien utilitzar una cuina exterior, tal com es pot veure a la foto inferior. També s'observa una fusta per assecar la roba.

La foto que ve a continuació, és la meva preferida. Es nota la tranquil·litat de la època: l'aigua, el paisatge, l'absència de la "civilització" moderna... Una meravella! :-)



Igualment, eren un poble organitzat i per evitar que qualsevol hi entrés, com per exemple gossos i animals salvatges, tenien portes i claus...


Per mi ha estat tota una sorpresa!

M'ha agradat molt i crec que si hagués tingut 12 anys m'hagués agradat encara més! :-)

A l'interior hi havia activitats per a nens i un d'ells va fer foc! Per fer foc, utilitzaven fongs! Feien saltar les espurmes des de les pedres fogueres i amb l'ajuda dels fongs dels arbres i de les plomes, aconseguien fer foc!

És una d'aquelles visites que tot i que no són tradicionals pel turisme, val la pena fer-la en especial a aquella gent interessada en la Prehistòria.