dijous, 2 d’octubre de 2008

Tot segueix igual...

Últimament vaig de bòlid. No tinc temps per res...

L'Oktoberfest acaba aquest cap de setmana i encara hi ha gent que hi va anant, tots ells vestits amb el Dirnl (elles) i els pantalons de cuir i mitjons alts (ells)... Per aquesta raó (segons un company de feina), es pot explicar que els trens hagin circulat tots els dies amb retards considerables.Cada retard fa que jo vagi més cansada pels llocs... En qualsevol cas, aprofito el temps per fer deures d'alemany...

Ahir, el metro es va espatllar... Estava a només una parada de la de destinació. Així que vaig preguntar a un noi (en alemany) si la següent parada estava molt lluny per fer-la a peu. Després vaig preguntar a una noia com anar al carrer que volia... I vaig arribar-hi...

He arribat a la conclusió que he perdut la por a dir barbaritats en alemany. Sé que les dic, però sé que algun dia podré corregir errors... Crec, però, que és necessari equivocar-se per poder aprendre...

Així que estic contenta en aquest aspecte... Progressos lents, però significatius...

Per altra banda, cada dia estic més meravellada amb els colors que tenen els arbres. És increïble, una meravella! M'agradaria fer més fotos, però està difícil, ja que les previsions meteorològiques són dolentes per a aquest cap de setmana. Igualment, espero fer alguna foto... És tant impressionant... Mai havia vist anteriorment com els arbres canviaven de color cada dia... Un dia verds, verd clar, puntes vermelles, després grogues... oooh! Una passada...


Aquesta foto està ben a prop d'on treballo. És d'abans d'ahir, feta amb el mòbil... Podeu veure que un arbre és taronja mentre que l'altre és verd... Avui l'arbre verd de la foto, està més groc... Una meravella en imatges!

A més, aquí hi ha arbres per tot arreu. És una passada!

Segur que aquests colors duraran poc, però jo els segueixo gaudint cada dia...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es normal que vaguis de bòlid cada dia, anant al treball, a classe i els deures per postres.
Agafa-ho amb calma i fes el que puguis amb el blog.

Esta molt bé treu-te la por i parlar amb alemany, ja veuràs com a poc a poc ten vas sortin i si la gent entén el que dius, és un progrés important.

Al tenir un país, tans arbres. t`ha ne dons de lo fantàstics que son, i més quant canvien de color. Com bé dius, una passada.

Fins aviat.
Mª Rosa.