dissabte, 4 d’octubre de 2008

Primera visita a la perruqueria

Avui he hagut d'anar a la perruqueria...

La meva primera visita a les perruqueries alemanyes, d'obligada necessitat perquè no hi veia gens...

Us en faré un resum...

A l'arribar, m'han penjat la jaqueta i m'han ofert un cafè, tè, aigua... Fins aquí, tot igual.
Després, m'han preguntat que què volia. Ha estat igual de fàcil (o difícil, segons es miri, que amb les perruqueres catalanes...). Igual.
Després, m'han rentat el cap. Igual que el que he vist fins ara.
La forma de tallar el cabell, també era igual...

Ara bé, quan ha arribat l'hora d'assecar el cabell, no he pogut resistir la temptació de fer una foto amb el mòbil. La qualitat de les fotos del mòbil és pèssima, però espero que pugueu mirar la foto buscant els detalls que m'han sorprès...

El que m'ha sorprès és que ha començat a deixar raspalls en el meu cabell!!! En la foto crec que es veuen 3 o 4 raspalls... Em veia al mirall i ho trobava tant divertit, que no he pogut evitar fer-m'he una foto!!

Potser aquesta tècnica també s'utilitza a Catalunya, no ho sé. Però jo és la primera vegada que ho veig i, per tant, m'ha fet molta gràcia... jejejeje... :-)

Sobre la perruqueria, he de dir que hi havia com unes 15 estacions de treball, de les quals només 5 estaven ocupades... Per tant, puc dir que no hi havia gaire feina, que la perruqueria estava mig buida...

A l'hora de pagar... Només accepten EC-Card (com a l'Ikea). L'EC-Card és una tarja de dèbit en la que cobra directament del compte bancari. No accepten Visa, ni Mastercard, ni res d'això... Suposo que les comissions de Visa i Mastercard deuen ser més altes que les comissions de les EC-Card.

M'ha costat 45 euros (rentar, tallar i pentinar)... O sigui, més car que a Catalunya.

El tracte molt correcte i ràpid. He quedat contenta, tot i que crec que m'ha tallat poc el serrell i d'aquí a pocs dies ja tornaré a tenir problemes per veure-hi! Hum... Hauré de plantejar-me tallar-me el serrell jo mateixa... I això que l'he demanat curt! Però ja se sap que les perruqueres tallen molta punta i poc serrell, perquè el que volen és que hi tornis! En aquest cas, m'ha tallat un dit de puntes, que s'han convertit en 3 dits!!! Hum...

Al costat de la caixa, hi havia varies guardioletes amb els noms de les perruqueres, per tal de donar propina a la que t'ha pentinat... Jo no he deixat propina perquè com que a la feina pago amb la tarja moneder, no porto cap moneda al damunt... M'ha sabut greu, però... punyeta! Ja és prou car sense la propina! :-P

En fi... He sobreviscut a la meva primera experiència a la perruqueria... I en alemany!! :-)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A mí també m`ha sorprès, això d`anar deixant raspalls al cap, no ho he vist en lloc. Tens raó es més car que a Catalunya, tens sort que no t`has de tenyir, sinó encara ho seria més. Però l`important és que t`hagin ofert un bon servei, incloïent el café o té, la rapidesa i el tracte.
Ja se sap, quant estàs en un altre país, t`has d´adaptar a tot, incloïent el preu de les coses.

T`enviaré un e- mail, amb la recepta d`el pastis de xocolata, la teva mare m`ho ha demanat.

Mª Rosa.

Lorena ha dit...

Natàlia, tienes que poner una foto del resultado final, para que podamos valorar la eficacia de la técnica de secado alemana.

Anònim ha dit...

Quan et tornis a trobar el serrell llarg hi tornes a anar que sempre et quedarà més bé que no que t'ho facis tu mateixa i encara que sigui una mica car tampoc ho és tant. T'ho pots permetre. Deu haver estat una experiència, perquè a mí em costa molt canviar de perruquera però em fan gràcia els canvis.
Total, has quedat guapa o què?.
Fins unaltra,
Assumpció.

Natàlia ha dit...

Lorena, te he hecho caso...

Puedes ver los resultados de la técnica de los cepillos en la segunda parte del mensaje... :-)