dijous, 30 d’octubre de 2008

Gent i pizzes

Avui toquen curiositats! :-P

Els alemanys mengen a l'any 80 pizzes congelades per persona. És a dir, cada 4.5 dies, la persona estàndard menja una pizza congelada!! congelada!!! Després cal tenir en compte que es consumeixen altres pizzes, que poden ser fetes a mà o en el restaurant...

En resum: El rei de l'alimentació alemanya és la pizza congelada!

Tenint en compte que no tothom en menja, deu haver-hi gent que en mengi moltes més de 80!

Per altra banda, ja han començat les classes del nou curs d'alemany! Aquesta vegada, ho trobo més difícil que el curs anterior, tot i que la professora diu que no hauríem de tenir problemes, que és una continuació... Però es nota un salt, és més complicat!

A més, ara hi ha nova gent i només 5 estem del curs anterior... I els 4 del curs anterior, tenim problemes. L'altra gent està molt ben preparada... Hi ha:

- 2 canadencs de la zona francòfona. Un d'ells és increïble. Té un nivell de vocabulari i de gramàtica espectacular!
- 1 francesa
- 1 italiana (ja hi era el curs anterior)
- 2 russos (ja hi eren el curs anterior)
- 1 australiana d'origen japonès (ja hi era el curs anterior)
- 2 gregues
- 1 marroquí. Porta 7 anys vivint a Alemanya. Parla com una moto, tan ràpid que no el puc entendre. De fet, només està a classe perquè vol seguir estudiant i necessita aprendre la gramàtica alemanya. Perquè... ell ja parla! I com parla!
- 2 polonesos
- 1 americà

Em descuido a algú, però no sé a qui... Total, que el curs està complet i jo estic totalment sorpresa amb el nivell que té la gent!! Buff... Però ja se sap que per aprendre l'idioma, s'ha d'anar mica a mica, superant els reptes que es presentin...

Així que... endavant!

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Sabates

Ahir em vaig haver de comprar sabates i no precisament barates!

Resulta que vaig treure les meves sabates per a tenir els peus calents a l'hivern i... van aparèixer plenes de forats! El fil es va desintegrar! Així que en vaig haver de comprar unes de noves...

Les vaig demanar:

- Còmodes
- Calentes
- Amb protecció per a l'aigua (=> Gore-tex)

Resultat:

Botins elegants, sense taló, de cuir negre (a la foto és veu el mateix model, però de tela vermella), folrats de dins, amb una sola que sembla la d'un pneumàtic dissenyada per a no relliscar, fets a Àustria i... cars! Van costar 140 euros!!! De fet, les sabates amb aquests requisits, totes pujaven dels 100 euros. I és que a la que entra el gore-tex... els preus pugen!

Pel que sembla, ara m'hauré de comprar sabates d'estar per casa... per dur a la feina!! Com que la temperatura de l'oficina no és la mateixa que al carrer, tothom porta sabates d'estar per casa (excepte a les reunions, és clar)...

Així doncs, hauré de portar-me unes sabates còmodes a la feina i descansaré els peus...

També hauré de portar sabates d'estar per casa quan vagi a casa d'altra gent. És tradicional, que la gent es descalci només arribar a casa dels altres... Cap problema! El parquet i la moqueta no es fa malbé... Però... Què passa quan a mi se'm congelen els peus per anar descalça a l'hivern?! Doncs que hauré de portar sabatilles d'estar per casa...


Per sort, el preu de les sabatilles d'estar per casa oscil.la entre 5 i 10 euros... Hi ha models molt xulos, en forma de botes, peluts, amb sola de plàstic o roba... molta varietat. I n'hi ha que són elegants! Així doncs, ara em toca comprar unes sabatilles d'estar per casa... però per deixar-les a l'oficina i/o portar-les a casa dels altres quan hi vagi... :-)

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Reifen wechseln = Canviar les rodes

A la tele, a la ràdio i a tot arreu, anuncien que dimecres o dijous nevarà.

Estan fent campanyes per recordar a la gent que és hora de canviar els pneumàtics. I és que aquí, tenen dues classes de pneumàtics: els d'estiu i els d'hivern.

A mi ja m'han ensenyat a reconèixer-los. Fixeu-vos-hi bé: Els d'estiu són com els que tenim a Catalunya:

En canvi, els d'hivern tenen moltes més ratlles... A més, hi ha moltes ratlletes en forma d'onada o de zig-zag enmig de les ratlles més grans...


Pel que sembla, amb els pneumàtics d'hivern, es pot conduir amb neu o fins i tot gel... És clar que s'ha d'anar amb compte, però els pneumàtics estan dissenyats per condicions adverses.

A la tele, recordaven que si el cotxe et patina i va a la cuneta, et trauran punts del carnet de conduir i et posaran una multa, per no haver canviat els pneumàtics... Així que la gent ja sap el que toca!

Per cert, com que han de canviar els pneumàtics 2 cops a l'any, ja els tenen directament amb llantes, per tal que canviar-lo sigui més ràpid!

Curiós, eh! :-)

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Parlo alemany?

Ahir vaig anar a una altra festa d'aniversari.

Aquesta vegada no tinc fotos perquè les condicions de llum no eren les adequades i la meva càmera no va voler llegir la tarja de memòria.

A l'arribar a la festa, van donar-nos de menjar: Molts "paninis", és a dir, aquelles pizzes que estan col.locades en una barra de pa... També hi havia pastissos, begudes, patates fregides... Vamos! Moltes porqueries d'aquelles que tenen bon gust i que diuen "menja'm menja'm"... :-)

Després van proposar un parell de jocs:

1.- Van fer dos equips i tothom tenia una espelma. L'objectiu era apagar les espelmes dels rivals, sense que apaguessin l'espelma pròpia. Aquest joc no em va agradar. Em van donar un cop al nas i tot! :-(

2.- L'altre era amb els mateixos dos equips, fer gestos per endevinar paraules. El joc en si va estar bé, però no per mi que no vaig poder rascar bola, degut al meu nivell d'alemany...

En qualsevol cas, vaig parlar amb la gent en alemany i només en alemany!! De tant en tant, quan els deia que no entenia alguna cosa, canviaven a l'anglès, però després els deia: "Per què m'ho dius en anglès?" I aleshores somreien i m'ho repetien en alemany, buscant un vocabulari més adequat.

El noi que em va donar el cop al nas, va venir a preguntar-me que d'on era i quant de temps portava aquí. I va quedar-se ben sorprès. Em va dir que coneix gent (majoritàriament marroquins i turcs), que després d'anys a Alemanya, són incapaços de parlar. I va considerar que jo parlo alemany!!! :-O Em va dir que era espectacular el que havia après en pocs mesos (que ja en són 3 i pico) Evidentment, em va animar a seguir amb l'alemany i em va dir que "txapó", que era d'admirar...

L'alemany no és un idioma difícil. Simplement és un idioma molt estricte. L'avantatge és que es poden dir coses malament, que els alemanys fan esforç per entendre't. Pel que sembla, la meva velocitat al parlar, s'ha incrementat i també entenc moltes més coses que abans. El que no m'esperava, és que aquest és el punt que ells consideren que "ja parlo alemany". I m'ho van dir així...

O sigui, que he arribat al punt de partida, en el que puc comunicar-me en alemany, sense necessitat de fer-ho com els indis... :-)

Ara doncs, estic més preparada que abans per seguir aprenent alemany! Perquè, sent francs, crec que només entenc el 50% de les converses, la qual cosa no és suficient... :-/ I em falta molt de vocabulari i ordre per expressar les meves idees.

Però... Estic contenta! Mica a mica, s'omple la pica!! :-)

divendres, 24 d’octubre de 2008

De compres...

Com que aviat començarà a nevar, les botigues tenen ara roba d'hivern i roba per anar a esquiar...

No sé pas si aniré a esquiar - tot i que m'agradaria, que els Alps estan aquí mateix! Doncs, per si les mosques, m'he comprat roba d'hivern per aquests casos... He comprat roba calenta per estar per casa i roba per anar pel carrer... En total, he comprat:

- Un parell de mitjons-termo (és a dir, que mantenen l'escalfor)
(3.59 €)

- Una samarreta-termo per estar per casa o anar a esquiar
(3,59 €)

- Un conjunt de roba interior format per samarreta i pantalons
(5,99 €)

(He d'afegir que el volia de color negre, blanc o gris, però l'he hagut d'agafar rosa perquè només en quedava un de la meva talla. Jo crec que m'anirà molt bé poder portar uns pantalons interiors!!! Total, si és roba interior, no s'ha de veure)

- Guants per anar a esquiar
(2,49 €)

- Uns "descansos", és a dir aquelles botes per anar a la neu
(9,99 €)

- Un conjunt de pantalons i anorak per anar a esquiar
(19,99 €)

Els pantalons són negres i l'anorak és blau cel. L'anorak va a conjunt amb els guants i la samarreta per estar per casa o portar-la sota l'anorak! ;-) El set és realment complet i crec que no hagués pogut trobar res més econòmic!!

- I m'he comprat una jaqueta com la que tenia, però en gris
(12,99 €)

A la meva jaqueta verda, la cremallera no es podia tancar. I aquesta és quasi igual i per menys de 13 euros!! No he dubtat i l'he agafada!! :-) Evidentment, no és per anar a la neu, però podré anar pels llocs i tancar la cremallera amb la seguretat que després la podré obrir novament! :-)

Aquí teniu una foto de la jaqueta. No he trobat fotos del material d'ski perquè és l'oferta de la setmana passada i no apareix a la web.


- Xandall
(7,99 €)

M'he comprat un xandall rosa i gris, amb un gènere molt agradable. Segur que per estar per casa i relaxar-me m'anirà de perles!! O fins i tot per anar d'excursió... (Que per cert, em falten uns pantalons adequats per anar d'excursió a la muntanya, que en tinc uns totalment estiuencs... però... paciència...)



Total del set d'esquí: 45,64 € !!!!
(un equip de dalt a baix!! Amb pantalons, anorak, mitjons, guants!!! Amb tot!!!)

Total productes per anar a esquiar (amb elements repetits: guants i mitjons): 58,9 € !!

Total (amb els productes per a l'hivern): 79,88 €!!!


No sé què opinareu, però jo ho trobo barat, econòmic... Falta per determinar la qualitat, però a mi em sembla qualitat estàndard.

Ara només em falta el lloguer dels esquís i el forfait... Tot i que m'han dit que quan s'està aprenent, hi ha neu per tot arreu i no fa falta pagar per trobar un racó amb neu en el que practicar... Això sí, el lloguer dels esquís serà necessari... :-)

És clar que, ben pensat, tinc tot el material per poder jugar amb la neu, sense necessitat de pagar res! Sense haver d'esquiar... Només jugar-hi, tal com fan els nens petits! ;-)

Últim dia d'A2.2 (II)

Doncs ahir va ser l'últim dia de classe...

No va passar res especial... Va ser una classe força normal...

De la gent que estem allà, 5 persones seguirem amb les classes del proper curs. Una altra noia, vol fer el proper curs pel seu compte i després seguir amb les classes un nivell més amunt, altra gent no té temps... La professora serà la mateixa, cosa que m'agrada! :-)

Jo m'ho he passat molt bé.

Al final, la professora ens va entregar un diploma que com a mínim, indica el nivell que hem fet i que hem completat: A2. Ve amb una explicació (en alemany i traduïda al anglès en el que s'explica quines són les habilitats al final de cada nivell). I el paper també porta nota.

Jo crec que a quasi tothom ens ha posat la nota màxima, excepte a un noi al que li ha dit: "Necessites parlar més"...

Jo m'he quedat realment contenta! He superat amb èxit el meu primer semi-curs de classes d'alemany!! Estic encantadíssima! Realment contenta.

Per mi, té més mèrit perquè els primers dies tenia dubtes sobre si estava en el nivell adequat, o si necessitava un nivell inferior... La resposta és clara i positiva: Estava en el nivell corresponent! :-)

Això de les classes d'alemany, és una tasca esgotadora, però la sensació que queda després.. val la pena!! :-)

dijous, 23 d’octubre de 2008

Últim dia d'A2.2

Avui és l'últim dia de les classes del curs d'alemany A2.2

Resum:

- Ha estat una experiència realment enriquidora, en la que m'ho he passat molt bé.
- El meu alemany ha millorat molt, però, és clar, només és nivell A2, que és un nivell molt bàsic i limitat.
- Al final de cada dia, acabo esgotada, perquè és de dilluns a dijous, 2 hores de classe després de la feina.
- S'aprenen altres coses que no només són la llengua.
- La gent que ha anat regularment a classe, ha millorat molt.
- La gent que s'ha perdut classes, s'ha quedat enrere.
- Tothom ha millorat moltíssim.
- La professora crec que va ser una hippie en els seus temps mossos...

I ara ja puc:

- Mantenir converses telefòniques, sempre demanant repetició d'un munt de coses, que parlin a poc a poc i clar.
- Puc preguntar per orientar-me pel carrer i pel transport públic.
- Puc expressar petites opinions i dir coses que no siguin complicades... A la que vull dir quelcom complicat, no dic en ordre ni una sola paraula!


He de dir que estic molt contenta. Cada setmana he notat milloria i la gent que em sent, també ho nota... Però no és suficient. Simplement és el nivell bàsic.

L'alemany requereix temps, pràctica i paciència... I crec que estic posant tots els ingredients.

Com diuen els catalans: mica a mica, s'omple la pica.

La setmana que ve, començaré les classes del nivell B1.1. Del curs actual, serem 3 o 4. Segurament hi haurà noves cares i potser una nova professora...

Sigui com sigui, estic contenta. Realment contenta! :-)

diumenge, 19 d’octubre de 2008

Primera festa d'aniversari (inclou receptes!)

Ahir vaig anar a la meva primera festa d'aniversari a Alemanya.

Com que no sabia què em trobaria, em faig oferir a fer pastissos... Vaig fer un dels meus preferits (pastís de formatge) i un altre de xocolata.

Pastís de formatge

Ingredients:
2-3 iogurts (375 o 400g de iogurt natural)
3 cullerades de farina de blat de moro (maicena)
3 ous
180-200 gr de formatge fresc Philadelphia
4 cullerades de sucre
Panses de Corint. (sense pepites).

Les panses s'han de posar en remull en aigua calenta durant una estona.
Es trituren tots els ingredients al Mini-pimer i al final s'hi afegeixen les panses.
En el motlle que s'hagi de coure, s'hi posa una mica de mantega desfeta i una mica de farina perquè no s'agafi.
Es posa la forn uns 30 minuts.

L'experiència

No va començar gaire bé el pastís... Vaig posar els ingredients al potet del mini-pimer i vaig prémer el botó. En el moment en que vaig enfonsar el mini-pimer a la massa... zas! Va començar a fer un soroll raro! Les aspes no volien girar i semblava que alguna cosa anava malament. Així que vaig optar per utilitzar l'accessori de triturar ceba.

Tot estava a punt per entrar al forn. Semblava que hi havia poca quantitat i em preguntava si allò havia de créixer. El vaig posar al forn i... vaig recordar que m'havia oblidat els iogurts!! Vaig treure immediatament el pastís del forn, vaig mesclar els iogurts amb una cullera i... al forn!! :-)

Per cert, la recepta posava 3 iogurts, però en vaig posar només 2 perquè a Alemanya, els iogurts de 125 grams no existeixen. Aquí, la mida estàndard són 200 grams.

Com que el motlle utilitzat era de silicona, enlloc de 30 minuts a uns 180º, va necessitar una mica més de temps... Però en el moment que el test del ganivet sec va donar positiu, vaig retirar el pastís i el vaig deixar refredar.

El resultat


Un pastís que m'encanta! Extremadament fàcil de fer i que sembla ser que va agradar força, especialment a un noi, que en va menjar 3 troços! El recomano totalment! :-)


Pastís de xocolata amb nous
Ingredients:
250 de xocolata per fondre per a postres
150 de mantega
100 de nous + unes quantes per adornar
100 de sucre
3 ous.

Desfer 100 grams de xocolata i 100 de mantega a bany Maria.
Batre els rovells amb el sucre
Triturar les nous una mica i barrejar amb la xocolata i la mantega fosa, afegir les clares muntades a punt de neu
Coure'l al forn no massa fort en un motlle de 20 cm
Desfer la xocolata i la mantega restant, repartir per sobre el pastís i adornar amb les nous senceres.

L'experiència

La xocolata la vaig comprar a un percentatge del 70% de cacau, ja que m'agrada la xocolata negra... I com que no tenia res per fer-ho a bany maria, la vaig desfer a foc lent. Amb la mantega, va ser un moment.

Com que vaig comprar un paquet de nous triturades, no vaig posar nous senceres. Tot triturat... :-)

Com que el motlle era de silicona, ho vaig posar tal qual al motlle... I... al forn!!! Hi va estar aproximadament 1 hora a uns 150º, fins que la prova del ganivet sec va resultar positiva.

El resultat


No tenia ni idea de com havia de quedar el pastís, però... va quedar bo!! :-) Això sí, el pastís de formatge és més senzill, embruta menys accessoris, m'agrada més i sembla que porta ingredients més nutritius. A la festa, però, una noia va deixar el plat net com una patena. O sigui, que el pastís va agradar! :-)


Friesenröllchen

A l'arribar a la festa, hi havia una noia fent una espècie de neules amb gust de canyella. Les va fer utilitzant una sandwitxera pensada per fer crêpes. Vaig fer una foto a la recepta:


Ingredients: (per a 30 unitats aproximadament)
125 gr. Margarina
125 gr. Sucre
125 gr. Farina
1 cullerada de postre de Rom
1 cullerada de postre de Canyella
1 sobre de llevat (o sigui, la famosa "Levadura Royal")
4 ous

Es barreja tot i es posa a coure en una sandwitxera per a crêpes. Cada rotllet està fet en poca estona. Es cargola com si fos una neula.

El resultat


A mi em van agradar molt i en vaig menjar uns quants! :-) Els que estaven més torradets em van agradar menys. Així que intentava triar els més blanquets. Mmm... Molt bons! :-)

Per cert, al fons a la foto, es veu el meu pastís de formatge! ;-)


La festa

La festa va resultar ser un concurs de Karaoke!!! :-) Com que aquí fa més fresqueta, ho tenen muntat per fer un munt d'activitats dins de casa... Us en faré 5 cèntims... :-)

Havien preparat un projector a la paret, en el que estaven les cançons amb les lletres. El programa utilitzat per a l'ocasió s'anomena UltraStar i és una còpia del Singstar per a la PlayStation, però en versió PC. Així que tot funcionava des d'un portàtil. Les cançons per UltraStar són variades ja que la gent modifica els fitxers i pot compartir els temes amb altres usuaris, a través de la xarxa. A diferència del Singstar, aquí cantaven 3 persones alhora. En poden arribar a cantar fins a 6, però el projector era 4:3 i per a 6 persones, hagués estat necessari un projector que suportés 16:9, que no sé pas si existeix.


Al principi es va fer un escalfament general, en el que la gent va anar cantant temes. I després, va començar el concurs de fora oficial :-)

Hi havia tota mena de música i cançons: Alice Cooper (a la foto de dalt), Beatles, Bon Jovi, Him, Abba, The Verve, R. Kelly, Kelly Clarkson, Rhapsody, Snow Patrol, Robbie Williams, The Cranberries, Plain White T's, Metallica, Iron Maiden, Blind Guardian, Nightwish, A-ha, Depeche Mode, Lacuna Coil, Gala, Garbage, Kiss, Nena, Jamelia, System of a Down, Linkin Park, Scorpions, Evanescence, etc...

També hi havia grups alemanys... per descomptat! Die toten Hosen (els pantalons morts), Die Ärtze (els doctors), Ich und ich (jo i jo), Geier Sturzflug (el nom d'un tio que aterra), Seed.

La persona que organitzava el concurs no tenia gaire clar com fer les coses, així que em vaig oferir a portar l'organització de l'esdeveniment... :-) A la foto, es veu com tinc la llibreta amb les puntuacions de cada ronda... :-)



Com van anar les rondes? Érem nou concursants, així que les rondes van anar de la següent manera:

- Cada vegada cantaven 3 persones. El que quedava primer obtenia 3 punts, el segon 2 i el tercer 1.
- A la següent ronda, cantaven junts els 3 que havien obtingut un punt, els tres que n'havien obtingut 2 i els guanyadors.

Això va fer que tothom cantés contra tothom. Un bon sistema.

Al final, vaig comptar tots els punts i per desfer empats, el que havia guanyat la seva ronda més vegades, era millor encara que tingués el mateix nombre de punts. Crec que va ser un sistema just per a tothom, que igualment va ordenar la gent entre els que ho feien millor i els que ho feien pitjor.

Jo vaig quedar en la part del mig, en cinquena posició, la qual cosa no està malament! :-P

La guanyadora va ser la noia de la foto, la que té el micròfon a la mà.


Si us fixeu a la taula, hi ha els plats dels pastissos (que es van acabar), coses per picar i begudes exòtiques. Bé, no són begudes exòtiques, són còctels. Com que era un aniversari, les begudes eren també especials.

La guanyadora gaudeix molt cantant i va resultat que li agrada la música metalera!!! Així que quan el concurs va acabar i la gent ja marxava cap a casa, ella i jo vam estar una bona estona cantant tots els temes que hi havia de Blind Guardian, Metallica i Nightwish!!

Amb la noia vam quedar que li portaré el meu disc dur amb tota la meva col·lecció de CDs (que vaig passar recentment a mp3, per motius d'espai i de transport) i que ella portarà els seus. Així doncs, vam quedar que un dia ens reuniríem amb la nostra música i la gaudiríem juntes... Hum!! :-) Guai!! :-)
En resum, m'ho vaig passar pipa!! :-)

divendres, 17 d’octubre de 2008

Modern o antiquat?

En algunes coses, Alemanya és un país modern.
En altres no ho és tant...

Anem per passos... :-)

Packstation
A Alemanya tenen un servei postal en el que molta gent hi confia i l'utilitza. Ja us vaig comentar fa moltes setmanes que els tràmits burocràtics es poden fer per correu, estalviant la feina d'anar presencialment als llocs... Això és una gran avantatge.

Antigament, a cada cantonada hi havia una oficina postal. Lamentablement, per temes de reducció de costos, les estan tancant totes. Actualment, n'hi ha poques, però és que... està previst que en el futur no n'hi hagi cap!

Com ho pensen solucionar? Doncs la seva proposta s'anomena Packstation!! :-)

Aquí teniu la foto de dos models d'aquestes estacions...

... un de rodó...

i un de rectangular...


On estic vivint, acaben s'instal·lar el model rectangular. Està previst que l'any que ve tanquin l'oficina de correus, i és una llàstima, ja que sempre està plena de gent.

Com funciona aquest servei de Packstation? Doncs bàsicament, cal seguir els següents passos:

1.- Cal donar-se d'alta en el servei, a la web de www.dhl.de
2.- Aleshores, es rep una tarja i un PIN.
3.- A partir d'aquest moment, enlloc de donar l'adreça de la casa, cal donar l'adreça del Packstation al que s'han d'enviar els paquets.
4.- Quan un paquet arriba, es rep un e-mail o un SMS per notificar a l'usuari que el paquet està allà.
5.- Es poden anar a recollir les 24 hores del dia, amb la tarja i el PIN.


La tarja és com aquesta:


Cal afegir que el servei tot just s'està implantant, però a mi em sorprèn. Per descomptat té les seves avantatges, ja que s'hi pot anar a qualsevol hora del dia. Però... Això vol dir que s'haurà d'enviar a una adreça diferent a la de casa i que, per tant, cal tenir més informació al cap, i avisar a qui vulgui enviar paquets, que han d'anar a la Packstation...

Em pregunto si els paquets poden tenir qualsevol mida... Sincerament, és un tema curiós.

Només buscant les imatges, he trobat però el punt més crític del sistema... Sembla ser que utilitza Windows NT i que... pot deixar de funcionar... Què caldrà fer en aquests casos?


Realment, una inversió moderna que eliminarà un munt de llocs de treball en el sector postal i segurament afegirà problemes. Veurem quina serà l'acceptació de la gent... Però, no s'hi pot fer res, ja que el tancament de les oficines és gradual i... ja està programat!


Telecomunicacions
Telecomunicacions és modernitat? A Alemanya no! :-P

La professora d'alemany, que constantment ens explica coses sobre el país, ahir deia que no hi ha ningú a Alemanya que pugui parlar bé d'una companyia anomenada Deutsche Telecom, és a dir, la Telefònica en versió alemanya. Pel que sembla, tothom ha tingut i té problemes amb aquesta companyia. I pel que m'han explicat, és pitjor que Telefònica!!!

O sigui, que no us queixeu, que hi ha 80 milions d'alemanys que pateixen un servei que podria ser modern... ;-)

Religió
Clarament això no és modernitat, sinó que forma part del passat... Bé, ja sabeu que sóc filla d'en Jordi Girona i que m'ha ensenyat de que va la pel·lícula...

Doncs bé, a nivell religiós, Alemanya és un país antiquat.

Si no es diu res, a tothom se li descompta del seu salari un percentatge per pagar a l'Església. Pel que sembla, aquest percentatge, també es descompta a Itàlia. La sort que tenen els alemanys, és que si es donen de baixa de l'Església, deixen de pagar la taxa. Ho trobo realment increïble... I aleshores penso que Espanya està millor en aquest aspecte, ja que és més voluntari, a través de la declaració de la renta...

A més a més, cada dia (repeteixo: cada dia!), veig a les pantalles de l'U-Bahn, un anunci en el que surt constantment el Papa de Roma, en Benet XVI. Resulta que és un anunci d'un diari anomenat "Katholische Zeitung". Em costa molt mirar l'anunci sense somriure, perquè jo veig en Toni Albà! En l'anunci es veu a gent de totes les edats resant, el Papa en vaixell, saludant a tothom, somrient. Els paisatges són realment macos. I ofereixen quatre setmanes de subscripció gratuïta al dominical religiós.

A mi, això de la religió m'ha deixat ben sorpresa. No m'ho esperava pas!!

De fet, a Baviera, durant anys hi ha hagut majoria absoluta d'un partit de l'estil de Convergència i Unió. La professora explicava que antigament, els polítics, el príncep de Baviera i la gent del poble, anaven junts a Església, com formant una unitat. La unitat, sembla que s'està trencant, i en les darreres eleccions han perdut la majoria absoluta... Aquest partit s'anomena CSU...

Evidentment, religió ha estat durant anys una assignatura obligatòria a l'ensenyança i sembla ser que mica a mica, la gent pot triar ètica, enlloc de religió...


ADAC
Aquesta gent són l'equivalent del RACC. Sembla ser que quan hi ha una avaria a la carretera, cal trucar-los i venen.

La professora d'alemany opina que són com una secta i que mitja Alemanya els hi té com una espècie de tírria... L'altra mitja no estan amb ells... Pel que sembla, no tothom està disgustat amb ells... Se'ls pot trucar en cas d'avaria, encara que no es pertanyi al seu club.

Aquí doncs, a mig camí entre allò que és modern i allò que està antiquat... :-)


Bufff!!! Avui he escrit un munt!! Sembla que us he explicat totes les coses que no he fet durant la setmana... jejejeje...

Confio en que l'article us hagi resultat útil! ;-)

De tràmits burocràtics...

Torno a estar de tràmits burocràtics. Aquesta vegada amb l'oculista, degut al seu error en apuntar-me que pertanyo a un sistema sanitari privat, enlloc de públic.

Pel que sembla, la dona de la recepció, no va entendre la meva situació i es va pensar que era una turista. Com que li costa modificar les dades del sistema, volia "oblidar" el tema de la factura i que no pagués res... Resulta que els papers que li vaig entregar el primer dia, els va tirar a la brossa...

Però com que he de tornar a l'oculista, ha dit que farà un esforç per arreglar la meva situació.

Ara, doncs, hi he de tornar dues vegades... Una per tornar a entregar els papers que va tirar a la brossa i una segona vegada per anar a la visita. Però la visita no podrà ser abans que arribin els resultats de la radiografia de contrast que em van fer dilluns...

També avui he pagat el nou curs d'alemany... Si la professora em dona permís, serà el curs B1.1... Però això encara està per confirmar, ja que la professora ha de donar el seu vist-i-plau...

I a la feina també he tingut tràmits burocràtics... Hum... No és ben bé burocràcia, però la sensació d'anar trucant a la gent per intentar concertar reunions, és comparable a tota aquesta mena de tràmits... :-P

La burocràcia m'esgota...

dijous, 16 d’octubre de 2008

Sopar a les 17.00

Cada dia sopo a les 17.00 perquè després vaig a les classes d'alemany i ja em quedo sense temps per fer la digestió i tenir una nit agradable de descans (sempre necessari).

Jo sabia que sopar a les 17.00 és una hora estranya per a la majoria de gent catalana, que a aquesta hora, si un cas, fan el berenar...

El que no sabia, és que la majoria d'alemanys quedarien ben sorpresos amb aquest horari!

A Alemanya, tenen uns horaris més estrictes, la qual cosa és bona per a la salut: Dinar cap a les 12.00 i sopar cap a les 18.00...

Diria, que mentre que està més ben vist dinar entre les 11.00 i les 13.00, el sopar és més habitual que la gent ho faci a la mateixa hora...

Però bueno, aquesta hora de sopar és totalment circumstancial.

A més, diria que no és la primera vegada que la gent em mostra la seva sorpresa davant el meu horari de sopar... Però clar, la gent que ho descobreix, es continua sorprenent... I jo em pregunto: "Tant raro és sopar una hora abans, a les 17.00?"

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Radiografia de contrast

Avui he anat a la clínica a fer-me la radiografia de contrast...

Com ha anat? Doncs bé... Aquest és el resum:

- 1 hora i 30 minuts esperant
- 30 minuts fent un munt de radiografies

El resultat és que ja saben on està tapat el conducte. Està tapat a la part de l'ull. Jo he vist una imatge en la que m'ha semblat veure-ho, però és clar, no sóc metgessa i allò podria haver estat qualsevol altra cosa.

El procés de fer les radiografies era senzill i no feia mal.

Ara que està localitzat el problema, cal trobar-ne la causa per poder-ho solucionar. Potser m'hauran de fer més proves, com una que consisteix en posar una microcàmara dins del conducte de l'ull per mirar què hi ha per dins.

Com a mínim, ha quedat descartada qualsevol causa del nas. Tot està a la banda de l'ull. Veurem què dirà l'oculista...

Qui m'havia de dir a principi d'any, que hauria de viure una d'aquelles odissees de metges, en les que es va de prova en prova perquè la causa és desconeguda i no se sap com tractar-la amb èxit...

Ai! Paciència!

Per altra banda, avui he donat un paper a l'escola d'idiomes per dir que vull continuar estudiant alemany. Sembla ser que és la professora la que ha d'autoritzar a l'alumne a fer el següent nivell... Veurem doncs si em deixaran fer el següent nivell, o si hauré de repetir...

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Neuschwanstein

Avui he anat a Neuschwanstein, el castell de somni inacabat del rei Ludwig II de Baviera.

La veritat és que les vistes eren meravelloses... La tardor encara està present (tal com podreu comprovar amb les fotografies que he fet)... Encara tots els colors estan als arbres. Tota una meravella! :-)

He fet un total de 2^8 fotografies, és a dir, 256 fotos! Lamentablement, la qualitat de moltes d'elles és insuficient, ja que la meva càmera té problemes amb la llum i sempre pensa que hi ha més llum del compte. Intentaré ajustar-la per a les properes vegades, tot i que no descarto haver de comprar-ne una de nova...

El dia ha estat solejat i més aviat calorós. Però la visibilitat no era del tot bona, ja que hi havia com boirines.

En qualsevol cas, hi ha fotos que trobo que han quedat precioses i que vull compartir amb tots vosaltres! :-)

Per arribar al lloc on es venen els tickets, hem tingut una mica de problemes perquè hi havia un esdeveniment amb molta gent amb vestits tradicionals i havien tallat una de les carreteres que dóna accés.


Havíem reservat els bitllets per Internet, i havíem de ser al lloc de recollida una hora abans. Entre l'esdeveniment i que anàvem desorientats, hem arribat 10 minuts tard. Per sort, ens han dit que encara teníem temps de pujar al castell... :-)

Així que hem començat la pujada al castell d'aproximadament 1.5 km. Jo he quedat impressionada amb la catifa de fulles seques que hi havia al terra... Mentre els arbres encara oferien una imatge totalment acolorida.

A mida que el castell s'acostava, les càmeres de la gent disparaven fotos com a boges...

A l'arribar a l'entrada, ha estat el moment de contemplar la porta i entrar-hi...

A l'altra banda de la porta, un munt de gent esperava el seu torn per a la visita guiada...

Com que anava amb alemanys, hem optat per escollir anglès com a idioma per a la visita guiada, ja que ens ha semblat l'idioma més neutral.

Des del meu punt de vista, la visita guiada ha estat un desastre! :-( El guia era un noi jove, amb poca experiència i molt tímid. No ha explicat quasi res, no se'l sentia i ens havíem d'anar esperant a cada moment... Sentia més el guia alemany del grup de davant, que el nostre. A més, en el nostre grup, hi havia molts japonesos. Els japonesos tenien una guia, que quan el noi del castell havia explicat les coses, els ho explicava en japonès. També hi havia un home, creiem que rus, que també ho re-explicava tot. El rus, en canvi, parlava al mateix temps que el guia del castell i tenia una veu molt potent... Diria, que ha estat un dels pitjors guies, i per tant, una de les pitjors visites guiades que he fet fins ara. Però bueno, el castell és igualment maco! :-)

A dins del castell, no es poden fer fotos, així que les fotos s'havien de fer des de fora...


Una vegada fora del castell, ha estat el moment d'anar a buscar la foto del castell... Era fàcil: només calia seguir la multitud... Pel camí, al mirar enrere es veien imatges com aquesta:


Seguint pel camí, hi havia un mirador on es veia el llac i la casa des de la que el rei mirava cada dia com evolucionaven les obres del castell dels seus somnis...


De fet, la residència del rei es veu al mig de la foto, però si no la veieu bé, us poso una altra foto on es veu més gran... El lloc és igualment maquíssim... :-)


Seguint a la gent, finalment hem arribat al lloc on tothom es fa les fotos. El lloc és una meravella, lamentablement, el castell està de manteniment i tota aquesta façana està coberta de bastides... :-( Hagués estat la foto del castell, i no ho ha pogut ser...


Al veure el castell amb les bastides, he intentat fer fotos des d'altres perspectives... He aconseguit aquesta imatge...

...i aquest altra, més a prop...

En ambdues fotos es veuen els colors espectaculars dels arbres. Avui dominaven les tonalitats vermelloses i marronoses. Segurament, la setmana passada dominaven els colors groguencs, i potser la setmana que ve no hi haurà fulles, ja que allà on miressis, es veia una pluja de fulles... Jo quedo meravellada cada vegada que ho miro. Una vegada, i una altra... No puc deixar de mirar-ho!! :-)

El poble on està situat el castell, viu evidentment del turisme. Però ho saben i tenen els edificis molt ben cuidats.


Però no només les cases, restaurants i hotels estaven ben cuidats. Els arbres formaven part del paisatge urbà. En aquesta vista, hi ha un arbre que té una autèntica escala de colors, sense haver de jugar al póker! Fixeu-vos en la gran quantitat de fulles que encara té, així com la gent que hi ha a sota. Una passada!

No sé si ho hauré vist tot, però la visita l'he trobada realment interessant. És un lloc maco perquè sí. Crec que en el cas d'anar de viatge a Alemanya, una visita a Neuchwanstein és obligada... :-)

M'ha agradat! :-)

La Maria fa un any


Avui la Maria fa un any...

Ella no podrà llegir aquest missatge, però sí que ho pot fer la seva mare, que és una de les col·laboradores habituals del blog.

Així doncs... Moltes felicitats als pares de la criatura, que avui fa un any!

De fet, vaig veure a la Maria per darrera vegada a l'estiu, abans de marxar... Aquí teniu la foto del darrer dia que la vaig veure...

És precisament en aquesta edat quan la gent canvia més... I és que el temps sempre va endavant, el temps passa... Cal aprofitar-lo.

Jo ara estic aprofitant el meu estat actual... Segurament, d'aquí a uns mesos serà diferent, però he d'aprofitar la vida, que passa molt de pressa...

Esperem que la Maria aprofiti de la vida des del primer moment...

Per tant, animar als pares a ser molt feliços i a ensenyar-li a la Maria a gaudir dels bons moments que té la vida, constantment. Encara que hi hagi coses que no vagin del tot bé, sempre hi ha altres coses que sí que van bé. I com diuen en castellà: "No hay mal que por bien no venga"...

Ai! Avui estic filosòfica! ;-)

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Hochseilgarten


Ahir va ser el dia de l'activitat amb els companys de la feina, el dia d'anar d'escalada...

Us ho explicaré a poc a poc...

L'activitat començava a les 14.00 en el Hochseilgarten que veieu a la primera foto, situat a les afores de Munich.

A les 13.00 ens havíem de reunir tots en una sala per organitzar-nos en cotxes. Un dels nois que duia cotxe, no va poder venir degut a un problema urgent que s'havia de solucionar. Tot i així, va prestar el cotxe a un altre company, que es va encarregar de conduir... Així que érem 8.

Quan vam arribar al lloc, els responsables del lloc em van preguntar si volia que l'activitat la fessin en anglès o alemany. Els vaig dir que preferia alemany, per poder practicar i que les coses importants, que les repetissin en anglès. I així ho van fer... :-)

La primera activitat consistia en una xarxa... Us poso un dibuix que he fet per explicar-vos en què consistia...

Hi havia una xarxa de color blau, com la que veieu... Al mig hi havia un cascavell que sonava cada vegada que es tocava la corda. La tasca consistia en que els 8 membres de l'equip havíem de passar a l'altra banda de la xarxa, sense tocar la corda. Cada vegada que es tocava, calia tocar a començar. Cada persona havia de passar per un forat diferent. 4 persones pels forats de la meitat inferior i 4 persones pels forats de la meitat superior.

Els forats eren "petits", així que calia passar en posició horitzontal, ajudat pels companys... L'ordre amb el que vam anar passant, està al gràfic. Però cal dir que per quan faltaven les persones 7 i 8 per passar, un dels que ja havia passat a l'altra banda, va tornar endarrere, per ajudar els companys.

Al final, ens van preguntar què havíem après. Doncs que cadascú és important en un equip, que cal coordinació, comunicació i confiança en la feina dels altres.

La següent activitat va consistir en en pujar per una paret aguantat pels companys...

A la foto veieu com anava el tema... Un company pujava i 3 l'aguantaven. He de dir que quan he hagut d'aguantar un dels companys, quasi he volat! Així que els companys m'han hagut d'aguantar, ja que això era també una activitat en equip...

Jo no vaig poder arribar a dalt de tot, ja que em vaig desviar massa lateralment, i els punts en els que aguantar-me, estaven massa lluny... Però vaig arribar quasi a la mateixa posició que el noi de la foto...

Després, va arribar l'hora de pujar a la plataforma, a 14 metres d'alçada. Es pujava per aquest tronc:

La veritat és que pensava que no podria pujar per aquí, però va resultar més fàcil del que m'imaginava. Això sí, no sé com vaig pujar, però vaig fer tanta força contra el tronc per no caure, que tinc un bony blavós a la cama!

Una vegada a dalt de la plataforma, havíem d'anar fent exercicis en parella. Jo vaig ser la que en va fer menys, perquè em vaig cansar i pensava que era complicat... Però em va agradar molt la sensació... Us poso més fotos...

En aquesta foto, deien que passessis pel tronc sense aguantar-te enlloc, però a mi em feia por, així que em vaig aguantar a la corda de seguretat... I sí, va ser més fàcil, però és que.. em feia por!! (Crec que hauria d'anar més sovint a aquesta mena de llocs, per perdre la por i confiar en mi mateixa).

Aquest altre exercici era el més fàcil de tots. I això que si mires la foto, es veu complicat això de caminar per un pont que només és una corda. Però és divertit i senzill... :-)

Aquest altre exercici és veu més senzill del que és en realitat. La corda és inestable, amb la qual cosa és molt cansat. La xarxa és llarga i tenia la impressió que no s'acabava mai! Quan vaig arribar a la plataforma, els meus músculs tremolaven. Va ser quan vaig decidir no fer més exercicis.

La baixada a terra va ser amb tirolina. Però una tirolina especial perquè tenia poca força de fregament i s'anava molt ràpid i es pendulava molt. A mi em va encantar! I no vaig ser la única.

Sincerament, val la pena anar a aquesta mena de llocs, perquè et relaxes i quedes com nou! :-) Jo crec que hauria de tornar a un lloc així, per guanyar confiança en mi mateixa. Sí, sóc una patata. Però una patata que gaudeix fent esport i esforçant-se! :-)

He de dir que avui tinc agulletes, poques però. En alemany es diu "Muskelkater". Tots els companys em deien: "Karer com els gats"... I jo deia: "Però si gat és Katze!"... Més tard, vaig comprendre que Katze s'utilitza per a tot (gats i gates), tot i que Katze és gata i Kater és gat... Curiós! Agulletes com els gats! :-) A veure si ho recordo... jejejeje...

Després, vam tornar a l'oficina a buscar el noi que no havia pogut venir. Ja havia plegat. Així que vam anar tots plegats a sopar a un lloc al centre de Munich en el que hi havia música en directe i la gent ballava...

Com que no sabia què agafar-me, vaig veure un plat indi que menjava un company i tenia molt bona pinta. El vaig agafar... I.. va resultar ser picant, picant, picant!!! Com picava!! Això sí, m'ho vaig acabar perquè tenia gana... (Nota: No és el plat de la foto!!)

Per acabar la jornada, de tornada a casa, va passar una cosa que em va sorprendre molt.

Al metro, una dona ens va demanar diners. Deia que els volia per comprar-se gominoles a la màquina i que li faltaven 90 cèntims. Però que no demanaria diners a canvi de res, així que oferia un dels 3 bolígrafs de propaganda que duia al bolso. La oferta va ser tant curiosa, que un dels nois, li va donar un euro i va agafar un dels boli (de propaganda d'un hotel). La dona, va anar a la màquina expenedora, va agafar una bossa de llaminadures (ossets) i va tornar els 10 cèntims del canvi al noi.

Vaig quedar realment sorpresa amb la situació...

Al final, vaig arribar a casa destrossada i vaig anar directe al llit. Però va ser una bona experiència... Està realment bé fer aquestes coses de tant en tant!

---

Nota: Les fotos són de la pàgina web del Hochseilgarten: http://www.hochseilgarten-muenchen.de/

dijous, 9 d’octubre de 2008

Alemanya és com Espanya

Avui toca criticar la feina d'alguns alemanys, que semblen talment funcionaris espanyols.

Què ha passat? Doncs bé... La història va de metges...

He anat a molts metges i només a la consulta de l'oculista em van apuntar com a pertanyent a un sistema privat, enlloc de la seguretat social pública. Això que els vaig dir que venia de fora i que em cobria el sistema de convenis sanitaris europeus...

La primera conseqüència de que m'apuntessin com a "privat" va ser que vaig haver de pagar per unes gotes, enlloc de tenir el descompte corresponent. Però el tema s'ha agreujat...

Dilluns he d'anar a fer-me una radiografia de contrast a l'ull, per tal de detectar on està taponat el conducte i poder començar un tractament adequat. Per poder anar allà, necessito un volant. Doncs bé, el volant posa "privat". Però hauria de posar públic. De moment, no m'ho volen canviar i diuen que quan vagi a l'especialista, que em posin a públic. Diuen que no poden modificar les dades del programa. I jo no m'ho crec.

Espero no tenir problemes, però ara els problemes els tinc amb la consulta de l'oculista. Avui m'ha arribat una factura de 42,88 euros que he de pagar d'aquí al 28 d'octubre (a 21,44 euros la visita)... Hum... Diria que la dona que s'encarrega de conduir la consulta de l'oculista es va equivocar i ara haurà d'arreglar l'error... O hauré de pagar per uns diners que no tornaré a veure... No s'e com acabarà aquest assumpte. Em molesta perquè vaig anar allà amb tots els papers i tot el que havia de fer, i va fer el que va voler, enlloc de fer el que tocava...

En fi... Els temes burocràtics són iguals a Espanya i a Alemanya... Cap diferència!! :-(


Ah! Avui m'he trobat al tren a una altra noia que s'ha ofert per ajudar-me a fer els meus deures d'alemany. Però aquesta vegada, no he deixat que m'ajudessin! :-) En canvi, he tingut una petita conversa... M'ha animat a seguir endavant i m'ha dit que parlo molt bé... :-)

Ah! Les fulles dels arbres continuen caient...

Paciència...

Ahir, cada vegada que mirava un arbre, veia una pluja de fulles... La veritat, és un espectacle maco, però també trist, perquè vol dir que en pocs dies, estaran tots els arbres pelats... :-(

Em pregunto si les fulles duraran fins al cap de setmana...

Abans d'ahir, vaig veure un esquirol curiós jugant entre les fulles. Vaig intentar fer-li una foto, però l'animal se m'amagava... Després treia el morro per mirar-me... Un esquirol curiós. I petitó.... Em va fer gràcia veure'l! :-)

I ahir, quan esperava el metro, em vaig trobar a una noia que treballa amb mi. Com que en aquell moment estava jo repassant alemany, a ella li va fer gràcia. Es va posar a llegir els exercicis i la gent del metro no podia evitar somriure... A mi em fan gràcia aquestes situacions.

Em va animar a aprendre alemany, perquè em va dir que ella tenia problemes per entendre el meu anglès... Em va sentar raro... Tan malament se m'entén? Snif, snif.... :_(

Paciència... Roma no es va construir en un dia... Crec que quan em poso nerviosa, parlo malament perquè deixo les frases a mitges... Hauré d'aprendre a relaxar-me...

dimarts, 7 d’octubre de 2008

Curiositats meteorològiques

Ahir, a l'arribar a la feina i mirar per la finestra els arbres meravellosos que hi ha a l'entrada, vaig veure al fons unes muntanyes altes i nevades.

Vaig preguntar a un company si eren el Alps, i em va dir que sí, que això era el Sud. Va afegir més coses com: "És una llàstima que per motius de seguretat no ens deixin fer fotos a aquest paisatge tan espectacular".

També em va dir que si notava que l'ambient era càlid. Em va dir que era degut a un vent del sud, provinent d'Itàlia i anomenat "Föhn". Em va dir que aquest vent, arribava baix, creuava els Alps, queia a les valls i era calent. Em va dir que oferia una visibilitat magnífica i que també hi havia gent que es queixava que els provocava mal de cap.

Per la tarda, la professora d'alemany, també va parlar del vent. Va afegir que aquest vent sempre porta tempestes i pluges. Sigui com sigui, plou!


Un altre tema curiós va ser el dels colors dels arbres... Pel que sembla, la gent local també està meravellada amb tots aquests colors (tot i que cada vegada tenen menys fulles). Doncs bé, ahir van explicar que les fulles dels arbres, sempre tenen tots els colors: verd, vermell, taronja, groc... El que passa, és que amb l'arribada de la tardor, el color verd marxa... i aleshores queden els altres colors... que són els que queden quan les fulles cauen.

Em va semblar curiós... Diria que és la primera vegada que presto atenció a aquests temes! (Diria que és la primera vegada que ho sento, però no ho puc assegurar...)

Veurem quantes fulles cauran avui, creant una catifa de colors càlids...

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Fotos de la tardor

Com sabeu, estic entusiasmada amb els colors de la tardor.

Ahir va fer un bon dia, així que vaig sortir a fer fotos de la tardor. I en vaig fer un munt! Aquí teniu el reportatge fotogràfic de l'excursió, que pertany al municipi en el que estic vivint... Espero que les fotos us agradin! :-)

En la primera foto es veu un ànec damunt d'una pedra al riu Isar...


També hi havia bolets! El que passa, és que no tinc clar que aquest fos comestible...


També hi havia flors petites...


I arbustos amb fruits de colors vius...

De color morat...

De color vermellós...


El que passa és que no sé quins arbres i quines plantes hi ha per la zona. Hauré de mirar en algun lloc a veure si trobo informació respecte què és tot això...

Com que aquí tot és molt natural, les vaques pastaven tranquil.lament...


Per cert, si us fixeu, les vaques estan a prop d'un camp de futbol. El que és interessant aquí, és que els camps són d'herba natural! :-)

El que sí que he fet són molts, moltes fotos d'arbres! Fixeu-vos bé en la gran varietat de colors!

Aquest primer arbre, està en un dels carrers del municipi...

Aquesta altra foto és d'una de les carreteres que dóna accés al poble... Porta al riu i sempre hi ha molta gent en bicicleta per aquí. I és que és normal, perquè el paisatge és molt maco. A mi m'encanta!

Aquí podeu veure arbres a la vora del riu Isar. És interessant notar que molts d'ells són de fulla perenne; diria que són pins. Estic intrigada per veure quin aspecte tindran aquests arbres quan nevi...

En aquesta altra foto es veu un canal que porta aigua d'un afluent de l'Isar. Aquesta connexió és molt maca... Amb arbres verds, pedres i molta aigua!

En aquesta altra foto es veuen arbres amb fulles de diferents colors. Els arbres estan a la vora del canal de l'afluent. Qui diria que aquest canal és artificial! Té moltíssima vegetació. M'encanta la imatge, el que passa és que és una llàstima és que el cel no es vegi blau, que ho estava! :-)



La que us poso a continuació, m'agrada perquè es veu el verd de l'herba i al fons es veuen els colors variats dels arbres. És una foto en la que es capta l'ambient natural de la zona. Com dirien en alemany: "Es ist sehr schön!"

No només els arbres tenen colors variats. Els arbustos també hi posen de la seva part...

De tornada al pis, he vist cases amb uns arbres que m'han deixat meravellada. Aquest en concert, el trobo una passada! Es veu com va canviant progressivament del verd al vermell i al groc... Oh! :-)


Però no era la única casa amb uns arbres impressionants!



I encara hi havia més cases!


De tornada a la carretera del principi, en la que m'he posat a seguir el riu... :-) Una carretera cuca oi?


Finalment, aquí teniu una altra vista de la carretera... És una llàstima que començava a fer-se fosc i no es pot apreciar tota la bellesa dels colors de les fulles d'aquests arbres. Igualment, confio en que us en feu una idea! :-)


Espero que les fotos de la tardor, us hagin agradat... :-)

Com que jo no estic acostumada a aquests paisatges, ho trobo realment espectacular! I de fet, és així! :-)