diumenge, 28 de setembre de 2008

Höllentalklamm

Avui hem anat a Höllentalklamm, o el que és el mateix, la Vall de la gola de l'infern. (Bé, de la traducció del nom, no en feu gaire cas... Era una vall i estava plena de congosts).

A primera hora del matí, hi havia una boira que no deixava veure tres en un burro. Però la gent de la zona m'ha dit que és de coneixement popular, que si hi ha boira al matí, farà un bon dia. I les prediccions han estat bones. Ha fet un dia fresc però molt bo! :-)

A l'arribar, la boira ja havia marxat i feia molt bon dia, així que he sortit amb la càmara com si fos una pistola per immortalitzar tot allò que anava veient.

En primer lloc, hem passat per un bosc anomenat el bosc màgic, on hi havia coses com una caseta per a nans... A la foto es veu l'entrada per als nans (Zwergeneingang), amb la seva catifa vermella...


Jo anava fent fotos i més fotos...

Hem anat a un lloc amb molt aigua. Hem hagut de pagar 3 euros per persona per poder entrar, però era un espectacle magnífic. Hi havia aigua per tot arreu. Tanta aigua, que es feia necessari portar el cap protegit... Bé, de fet, calia anar ben preparat. Per sort, jo anava ben equipada! :-)


En aquesta altra foto podeu veure com l'aigua queia per tot arreu... Hi havia moltes grutes. Una preciositat... Portar botes amb "gore-text" es feia un requeriment per evitar que els peus quedessin xops...

Hem seguit caminant i hem arribat a "Höllentalhütte", on hi havia un restaurant. La gent prenia el sol i menjava. I tothom feia fotos... Podeu veure a la meva foto que fins i tot al cim hi havia neu!!! Aquesta neu està situada a només 1.381 metres... (Per tal de poder comparar, el Turó de l'Home que està al Montseny té 1.606 metres). Es veu que era neu fresca caiguda durant la nit, que possiblement hagi estat més aviat freda... On visc, la mínima d'aquesta nit ha estat de 4.6º, així que aquí possiblement hagin arribat a temperatures sota zero!


He de dir que quan hem arribat aquí dalt, esperàvem trobar un tren per poder tornar abaix... Però vet aquí que no hi havia cap tren! Així que hem dinat i hem tornat a baixar per allà on hem vingut... Bé, no exactament... Hem creuat el riu i hem anat per l'altre banda de la vall...

He aprofitat per fer fotos dels colors de la tardor... Es poden veure fulles verd clar, verd fosc, taronja, groc, vermellós... M'encanta veure tants colors junts! De fet, diuen que el més maco de la tardor és la gran varietat de colors que tenen els arbres... Meravellós...


De baixada, hem passat pel costat del riu... Les aigües estaven totalment clares i cristal·lines... Un passeig molt maco... Clar que el meu pare dirà que això també està a Catalunya... Sí, sí... Però això vol dir que hi ha paisatges macos a tot arreu! Aquest m'ha agradat molt! :-)

Finalment, quan hem arribat a baix, he seguit fent fotos perseguint els colors de la tardor... He trobat cases amb jardins macos, com la que es veu a la foto... Si us fixeu, veureu que els arbres de la casa tenen tonalitats vermelloses, mentre que al darrera encara es veuen arbres verds... Per cert, una casa molt maca!!! :-) Aquí totes les cases tenen teulada preparada per a la neu, i es veuen més cuques... A que sí?


Finalment, hem arribat a l'aparcament... I hi havia allà un contrast fort entre un arbre de color groc i un altre verd. No he pogut resistir la temptació de fer-ne una foto...

En definitiva, han estat un total de 6 hores caminant entre boscos en els que es respirava l'ambient de la tardor, que tant agrada al meu pare... Em sembla que ell no és l'únic que gaudeix dels colors de la tardor! ;-)

Al següent link trobareu més fotos d'aquest lloc... Lamentablement, el text està en alemany.

En resum, un paisatge totalment recomanable... :-)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina enveja! veure aquests llocs tan bonics. Quan nosaltres anem pels pirineus, Boí, Valh d'Aran... també veiem paissatges d'aquest tipus que són els nostres preferits.
Ja li agrada a en jordi que pensis en ell. Estàs feta una excursionista amb totes les de la llei.
Fins unaltra,
Assumpció.

Anònim ha dit...

Ja ho pots ben dir, que son uns paisatges totalment recomenables.
Quina enveja de no tenir-ho a prop ja que ens encanta el bosc, les montanyes, els rius i els llacs. Amb aquesta varietat de colors de la tardor és realment màgic, meravellós.
Diuen, que també un dels llocs bonics per anar, és la Selva Negra, al sud-oest d`Alemanya.

Que segueixis gaudin, els cap de setmana.

Mª Rosa.