dissabte, 26 de juliol de 2008

Weißbier, Leberkäse i orxata!

Ahir vaig comentar que a Alemanya els nens fan vacances en torns. Aquí teniu el calendari d'estiu dels nens. Curiós... També he trobat calendaris amb les vacances de tot l'any (que també són variables, per evitar els embussos).

Poso el gràfic per a la gent curiosa com jo! :-)


Per altra banda, avui he seguit experimentant amb les tradicions del país. Avui he provat la Weißbier, que és la cervesa que apareix en els llibres per aprendre alemany... M'ha semblat menys amarga que la cervesa que havia provat anteriorment a Catalunya, amb molta espuma i... amb gust de cervesa. Com que no m'agrada la cervesa, no crec que en torni a tastar...

Per cert, no sé si sabeu per què les gerres de cervesa són tan grans en aquesta zona... Jo no ho sabia fins avui, que he vist quin és l'ús d'aquestes gerres d'un litre: aguantar portes!!!


També he menjat Leberkäse, que és bàsicament una salsitxa de Frankfurt en format motlle de Pudding. Aquí teniu la foto d'aquest plat:


Seguint amb la diada gastronòmica, m'agradaria afegir que tinc ganes de beure orxata. Entre el material que vaig dur cap a Alemanya, hi ha un paquet de xufles (que bones que estan!). Però no tinc orxata.


A la fotografia podeu veure l'orxata que trobo a faltar i les xufles amb les que es prepara la beguda. Val a dir que fa poc vaig veure a la tele com fer-ho i estic temptada a provar-ho. Però és clar, aquí no venen xufles! Així que si l'invent fallés, em quedaria sense les dolces xufles! :-S

He intentat explicar què és l'orxata a la gent de la zona i he trobat una història curiosa sobre l'origen del seu nom.

Resulta que un dia, ja fa molts anys, el rei Jaume I el Conqueridor (rei d'Aragó, de Mallorca i de València) va anar de visita per les terres valencianes.

Tenia set i li van oferir un got d'orxata. El rei va trobar la beguda boníssima i tot intrigat va preguntar a la serventa:

- Què és això?
- És llet de xufes - va contestar la noia.
- Això no és llet! Això és or, xata!

I a partir d'aquell moment, aquella beguda dolça, semblant a la llet d'ametlles, va passar a anomenar-se orxata.

I avui dia és una de les begudes preferides durant l'estiu. Avui la trobo a faltar perquè... avui encara és estiu a Bavaria!!!

Lamentablement, les prediccions meteorològiques indiquen que la pluja i el temps inestable tornaran a partir de dilluns...

Així que he d'aprofitar els moments d'estiu.

Per cert, un dels temes més curiosos que estic trobant a Alemanya és que quasi no utilitzen plàstic. Les màquines de refrescos de la feina, proporcionen ampolles de vidre! Després, cal retornar les ampolles a les caixes que hi ha al costat. A la cantina també tot és de vidre.

I l'altre tema curiós és que totes les begudes que es poden trobar amb normalitat a les màquines, Ikea i tal... són amb gas! No entenc perquè no tenen begudes sense gas... :-(

És a dir, a Alemanya, l'orxata Vicenteta estaria només disponible en ampolles de vidre i portaria gas! Encara seria orxata? :-O

Fins i tot en la consulta del dentista, el got que em van oferir per glopejar era de vidre! M'agrada la cultura del vidre! Molt més ecològica que no pas la cultura del plàstic que predomina a Espanya...

Avui crec que és el dia que més he escrit... Espero que algunes de les coses que explico, us resultin interessants! Fins aviat! ;-)

7 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha encantat això de la "Or-xata", molt curiós. En Jordi no s'ho creu!.
Quan t'enviï alguna cosa ja t'hi posaré xufles, si en trobo.
Assumpció

Josep Mª ha dit...

Molt bé Natàlia!, els teus comentaris com sempre son molt enriquidors sobre les costums alemanyes, però aquest cop també hem aprés quelcom sobre un producte del País Valencia. Jo estic amb en Jordi de que això te més cara de llegenda que de històric al igual que el origen de les quatre barres de sang en la nostra senyera.
Bé però avui el meu comentari principal en el teu magnífic blog es aquest:

Natàlia!, per lluny que te'n puguis anar
Al ser una Persona que es fa d'estimar
Ningú del teus mai et podrà oblidar
I menys el dia del Sant per poder-te Felicitar.

Moltes Felicitats!!!!!!!! Que siguis molt feliç avui i sempre!!!!!!!!!!

T'envio una forta abraçada, encara que virtual espero la sentis amb tota la intensitat emotiva en que te l'envio.
Josep Mª

Anònim ha dit...

Hola Natàlia:
Primer de tot felicitarte per el teu Sant, que tho passis força bé, i que tinguis un bon dia "d'estiu" amb "caloreta", pero no la que fa aqui, tan enganxosa.
Desitjo que tinguis bé els llavis i que el quist no et faci mal, per lo que dius el dentiste es un bon professional i tot s'anirà solucionant.
"Molt bé Natàlia" per dedicarli a la teva Mare l'espai del teu blog el dia del seu aniversari, ha sigut tot un detall.
Ah! I de l'ingenyeria Alemana, que te de dir, que també he quedat impressionada.
Desitjo, que a la feina tot et vagui bé i segueix fen pràctiques d'Alemany, amb els de neteixa, dons treuna profit de tot lo que puguis.
Petons i sigues feliç.
Mª Rosa.
P.D. encara que per l'hora sigui suspitos aquest comentari es autentic de la Mª Rosa el transcribim a aquesta hora per poderte felicitar només et llevis.

Anònim ha dit...

Que passis un molt bon dia de Santa Natàlia, lluny de la teva terra, però experimentant les sorprenents sensacions d'una terra una mica fascinant com és Alemanya. Aprofita totes les oportunitats que et dona la vida.
Al pollastre, posa-hi all, també.
Un petonàs de la teva mare.
Assumpció

Manuel ha dit...

Hola Natalia !
Soy Manuel, pero como no me he dado de alta, supongo que te aparecerá como anónimo...
Solo decirte, que la weissbier, cerveza blanca, es así porque se hace de trigo, no de cebada. Por eso es tambien mas espesa, y casi parece que en lugar de beber, uno este tomando un batido !
Ahh, y lo del rey Jaume raro que no lo supieras ! Anda que no lo hemos dicho veces por Barcelona !
Muchos besos y que sigas teniendo buenas experiencias alli.
Manuel

Alícia ha dit...

Hola hola, m'he mort de riure amb l'or-xata!!! Segueix escrivint curiositats, que el blog és molt interessant. Una cosa: els focs de Mataró aquest any... mmmm... no us heu perdut gran cosa. A la Marieta li hem comprat una samarreta de Les Santes i l'anem passejant per tot arreu.
Petoooons
alícia

Anònim ha dit...

Doncs jo lo de la orxata no ho savia, Natàlia.

Moltes gràcies pel conte, "xata".

Cristina

PD: Vaaaale, dedicat a Josep Mª: que visca la paella valenciana, les taronges i la orxata!