dilluns, 21 de juliol de 2008

El primer dia de feina

Avui ha estat el meu primer dia de feina a Munich...

Descripció del dia:

- He arribat a l'edifici, he esperat a que em vinguessin a recollir i hem pujat a la planta. L'edifici és molt gran i tot ple de vidrieres amb imatges d'ocells.

- M'han ensenyat la meva taula de treball i m'han dit que l'ordinador que havien demanat per mi, s'havia perdut, que m'hauria d'esperar una estona... M'ha impressionat. La taula és esquifida i té un immens monitor de 21 polsades dels antics! És a dir, més de mitja taula està ocupada pel monitor. A més, hauré de treballar amb 3 ordinadors més al damunt de la taula, un altre monitor (de pantalla plana i 15 polsades) i més teclats i ratolins... Que em queda de taula? He "plorat" una mica i he aconseguit una extensió; és a dir, una calaixera :-)

- M'han presentat a la gent del departament. Gent més aviat seca, excepte un noi que es veu que és jueu... Ell ha estat parlant dels meus companys de Barcelona i s'ha interessat pel que he fet... curiós, molt curiós (més que res, perquè és tal com els companys me l'havien descrit!)

- Per fer temps, he estat "llegint" un llibre anomenat "Aprende en un día 101 verbos en alemán". És altament recomanable, per aprendre 101 verbs importants amb mnemotècniques... (També existeixen versions en anglès, francès, italià, castellà, català i phrasal verbs).

- A l'hora de dinar, he quedat sorpresa per la cantina. Tal com els meus companys m'havien informat, cal anar en compte perquè tot va a pes i a més a més, el menjar està amagat dins les salses. He agafat una espècie de col nadant enmig d'una espècie de beixamel. Curiosament, no he pogut acompanyar el dinar amb aigua. No n'he trobat! Sembla ser però, que venen ampolles d'aigua (de vidre), així que demà en compraré una! :-)

- Finalment, mitja hora abans de marxar, ha arribat el meu pc (que la gent del departament d'informàtica havia perdut)... Me l'han instal·lat, he pogut enviar un correu a la meva empresa per notificar que tot va bé! :)

I això és tot... :-)

Ah! No he parlat de l'idioma! La gent parla poc, però quan parlen només entenc "genau... genau... genau..." (és a dir: "sí, sí... clar... sí... aha...").

Per la tarda, a Aldi (botiga estil Lidl) he comprat un llibre d'alemany per a nens (3.59€)... Espero treure-li profit! També he comprat un paquet de targetes amb 1200 paraules en castellà (i la seva traducció a l'alemany) per 5.99€. Sembla ser que aviat els nens deixaran d'anar al col·legi i que podran fer deures d'estiu, com aprendre idiomes! ;)

Per cert, un dia maquíssim. Tot el dia ha fet sol i una temperatura molt agradable...

5 comentaris:

Josep Mª ha dit...

El teu primer dia a la feina em recorda tan el meu primer d'analista en el departament central. Hi havia gent que al entrar no deia ni bon dia i el "rar" que ho deia li contestava algun "despistat" simuladament per sota el nas, pesavan hores i hores només sentin-se els rings!! rings!! dels telèfons.
Collons quina por!!! Quin mon més inhumà, sort que tu ets d'una nova generació i estàs feta d'un altra pasta, lo que ha possibilitat que t'ho hagis pres tant bé.
El company jueu, el temps ens dirà com es, però d'entrada ha demostrat ser molt més Persona i Humà que tots els altres junts.
Et felicito i valoro molt el teu tarannà en afrontar aquest nou repta de la teva vida, jo tan sols de lleguir lo que t'ha passat a vui i això que es un resum, ja tinc el llombrígol encoixit i una "rateta" es mou per el meu estomac, lo que es diu plenerament una mica engoixat.
Lluita per adaptar-te i conviura en aquest país de Caps Quadrats on estàs ara, perquè així sigui totalment positiva la teva experiencia però no canvis mai Natàlia.
Un peto i una forta abraçada del teu Amic Incondicional, Josep Mª

Natàlia ha dit...

Cal dir que no són tan terribles! Era el meu primer dia allà, estaven treballant i tenen com dues facetes: una quan treballen i una altra quan no treballen (és a dir, quan mengen, per exemple). Aleshores fan bromes i expliquen coses! :-)

Quan treballen són constants i seriosos. Però la gent que hi ha a prop meu, no ha dubtat en ajudar-me en cap moment.

Sincerament, considero que he tingut una bona rebuda.

Potser el meu missatge es va malinterpretar...

Josep Mª ha dit...

Gracies per la teva puntualització que ha fet que m'hagi quedat d'allò més tranquil.
Lo més segur es que el teu comentari fos del tot correcta però com tu bé ja saps per una sèrie de circumstancies de la vida ara estic més sensible que mai especialment amb les persones del meu entorn.
Me'n alegro tan de que tot en vagi molt bé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Josep Mª

Anònim ha dit...

Hola Natàlia, et felicite per tindre un amic tan incondicional com es el Jose Mª... d'on las tret? d'eixos no en queden per ahi, haurás de cuidar-lo molt!!!! jajaja. L'altre dia em vas dir que no es deu de entrar com anònim... val, a partir d'ara en anomenaré: "enganxada a la Natàlia" et pareix be? está clar que ara tampoc sabrás qui soc, però que més te? estic enganxadaaaaa, no puc viure ja sense el teu blog. Vull saber qui es el Josep Mª, com t'aclareixes parlant si no saps Alemà, com pots currar tenint eixe arsenal de trastos en la teva taula... conta!! conta!!!! Petonets Nataly

Alícia ha dit...

M'has fet pensar en quan jo també estava fora. Es fa tot tan estrany! Tot és tan diferent, i després, quan ja portes un temps, ja ni te'n recordes de quan vas arribar i tot ho trobes super normal. Fins demà.
Alícia